Refugiats a casa perquè no dormin al carrer

Mamadou es va escapar de Guinea Conakry a començaments de l’any passat. La família de la seva nòvia li va clavar una pallissa que gairebé el mata. Les cicatrius que té al cap són inesborrables. Després va travessar el Mediterrani en pastera i a l’agost va trepitjar Barcelona. El setembre, l’octubre i el novembre els va passar dormint als carrers del Raval, fins que una família el va acollir a casa seva. Ara l’oenagé Migrastudium busca 100 famílies disposades a donar empara a tots aquests nois que, com ell, viuen perillosament en la misèria.

Ara Mamadou somriu, ja ha aconseguit una entrevista amb Estrangeria i fa un mes li van donar la targeta de sol·licitant d’asil. Enrere queden les pallisses que rebia a Guinea per la neteja racial a què el va sotmetre la família de la seva nòvia. Ell pertany a l’ètnia poeuhl, ella és malinké. Amb els seus pares no ha trencat el contacte, hi continua parlant, però amb ella ja no hi ha ni una conversa. “La van obligar a casar-se amb un cosí seu, va ser un matrimoni forçat, no vull ni pensar com ho deu estar passant”. La seva vida tampoc ha sigut fàcil. Travessar el desert, creuar el mar i viure al carrer no ho és. “En aquesta nova família soc molt feliç, la meva vida és més bonica, més fàcil”, explica el guineà en francès dos mesos després d’integrar-se a la vida d’una llar de Sant Andreu.  

"És inacceptable que estiguin vivint al carrer o als albergs, la nostra obligació és acollir-los", ha explicat M. Carmen de la Fuente, directora de Migrastudium avui en roda de premsa. Segons De la Fuente, la realitat ha "desbordat" les administracions. "Si abans l’Oficina d’Estrangeria tardava tres setmanes a donar una entrevista per als sol·licitants d’asil, ara poden arribar a passar fins a 6 mesos", asseguren des de l’entitat. Quan aconsegueixen l’entrevista, ja poden entrar en un centre d’acolliment de les entitats que gestionen el Pla Estatal d’Ajuda al Refugiat. El problema és el mentrestant. Molts han optat per viure al carrer, als albergs municipals o ocupant locals buits. 

Perquè puguin sortir del carrer, Migrastudium busca 100 famílies d’acollida a la ciutat de Barcelona que els puguin acollir durant 3 mesos. En realitat la demanda és molt més gran, però Migrastudium no es veu capaç d’acompanyar-los a tots. Durant el dia els ajuden a buscar feina i fer cursos formatius. Les famílies que es vulguin oferir només han de complir dues condicions: una habitació lliure i temps per al migrant. 

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Aquest programa també vol ajudar en la integració d’aquestes persones en la societat catalana. "Aquí estan completament sols, no tenen ningú", diu la directora. “Una família pot oferir amistat, recolzament... només així serem una societat oberta, solidària i acollidora”, insisteix Llorenç Puig, delegat dels Jesuïtes a Catalunya.

En els dos últims anys ja han sigut 27 les famílies que han participat en el projecte Hospitalaris. Blanca Baurier, el seu marit i els seus tres fills van acollir Ibrahim  durant tres mesos. Encara recorda quan li feia por que el noi, de 22 anys, es quedés sol a casa amb les seves dues filles adolescents. "Descobreixes que són persones, que també tenen pors i els meus fills han evolucionat moltíssim. Han empatitzat amb ell i han après que hi ha persones que viuen una realitat molt més dura". Ara l’Ibra, com ella l’anomena, treballa com a cambrer i viu de lloguer. “És com un fill més”, relata Baurier, “sempre present als dinars familiars, el Nadal i disponible per a tot el que necessitem”.