Investigadors espanyols creen nanopartícules per portar fàrmacs a l'interior del tumor cerebral més letal

Un equip d’investigadors espanyols ha desenvolupat nanopartícules capaces de penetrar el tumor cerebral més letal –glioblastoma multiforme– i transportar fàrmacs a l’interior de les cèl·lules malignes.

La recerca està liderada per Marcos García Fuentes, del Centre de Recerca en Medicina Molecular i Malalties Cròniques de la Universitat de Santiago de Compostel·la (CiMUS), i s’ha desenvolupat en col·laboració amb l’Institut de Salut Carles III i la Universitat de Nottingham.

La teràpia experimental s’ha assajat amb èxit en tumors humans implantats en ratolins i la seva descripció es publica a la revista ‘Advanced Therapeutics’.

Cirurgia i extirpació

El tractament actual per al tumor cerebral més comú i letal, el glioblastoma multiforme (GBM), es basa fonamentalment en la cirurgia d’extirpació, i aconsegueix una supervivència mitjana de poc més de 14 mesos; la supervivència als cinc anys és menor del 5%.

Aquesta teràpia experimental ha de millorar aquesta situació, segons els seus responsables, que asseguren que, si els resultats preliminars es confirmen en més models animals, els primers assajos clínics en pacients pot ser que es realitzin d’aquí quatre o cinc anys.

Fundació BBVA

La Fundació BBVA, que ha finançat el treball de García Fuentes, recorda en una nota de premsa que la utilització de medicaments capaços de silenciar gens causants de tumors té un enorme potencial per al desenvolupament de teràpies específiques, personalitzades i efectives en el tractament del càncer.

No obstant, aquests medicaments genètics encara no tenen una aplicació àmplia a causa dels grans problemes d’estabilitat i transport al cos.

Perquè aquest tipus de teràpia gènica funcioni, les molècules –medicaments– han d’aconseguir arribar fins a l’interior de la cèl·lula, i és precisament en el camí on apareixen els problemes.

Aquestes molècules, explica a Efe García Fuentes, són molt grans i per elles mateixes no són capaces de travessar la membrana cel·lular per arribar a l’interior de la cèl·lula, per això han d’utilitzar uns orgànuls anomenats ‘vesícules digestives’; aquestes vesícules faciliten el pas als fàrmacs, però també el frenen.

Una vegada que han facilitat l’entrada del fàrmac per la membrana, es dediquen a degradar-ne les molècules, eviten que arribin íntegres a la cèl·lula i anul·len l’eficàcia del tractament.

Precisament, les nanopartícules presentades ara aconsegueixen que les molècules s’escapin d’aquestes vesícules i completin el viatge fins a l’interior de la cèl·lula, i ho fan gràcies a una estructura que es torna insoluble en l’ambient àcid de les vesícules digestives.

Les nanopartícules, amb materials anomenats ‘polifosfacens’, són, per tant, aquest vehicle per transportar el fàrmac genètic capaç, en aquest cas, de suprimir cèl·lules iniciadores del gliobastoma.

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

L’estudi ha demostrat que l’aplicació del medicament genètic, en combinació amb la quimioteràpia de primera línia (temozolomida), produeix una reducció de la mida del tumor més gran que un tractament basat únicament en el fàrmac quimioteràpic.

"Hem aconseguit un avantatge addicional a la quimioteràpia i hem aconseguit reduir a la meitat la mida del tumor amb aquesta combinació", afirma el científic espanyol, que, no obstant, assenyala que no es tracta d’una curació i recorda que aquesta és una recerca bàsica, per això són necessaris més estudis.