Festí de lladres al Maresme: passin, robin i sopin

LaSatur i l’Antonio, de 67 i 65 anys, se sumaran aquest dissabte a les patrulles veïnals que intentaran protegir Dosrius de l’onada de lladres de cases que aclaparen aquesta població del Maresme. Disseminada sobre un estrep del parc natural del Montnegre i el Corredor, i amb vivendes a quatre vents envoltades de bosc, sembla haver-se convertit en l’última obsessió de bandes criminals o de lladregots sense galons, especialitzats en els robatoris en domicilis.

Les patrulles veïnals que es van activar fa un mes a Dosrius no són agressives. No ho serà, tampoc, ni de bon tros, l’entranyable binomi que formaran la Satur i l’Antonio. No aniran armats ni buscaran el més lleu contacte amb els delinqüents. El seu objectiu, de tan modest, és gairebé tendre: "Que els lladres sàpiguen que estem per aquí, a veure si deixen de robar-nos", resumeix l’Antonio. Ni tan sols aspiren que una oportuna trucada al 112 cristal·litzi en un arrest in fraganti dels intrusos per part d’una patrulla dels Mossos d’Esquadra. El temps mitjà de resposta a la zona està "sobre els 30 minuts", malgrat que "la carta de servei assenyala que hauríem de respondre en menys de 10", recorda Nacho Álvarez, sindicalista del SME i portaveu del moviment MosS.O.S. 

El tiberi d’Any Nou

Els lladres que van entrar a casa de la Satur i l’Antonio la segona matinada del 2019 semblaven estar al corrent de la falta d’efectius que ha deixat a la intempèrie nuclis com Dosrius. Perquè no van actuar contrarellotge. Al contrari, van celebrar l’Any Nou amb magnificència buidant el seu rebost.

"Soc de la Puebla del Maestre (Extremadura) i sempre porto un bon tros de formatge d’ovella", explica la Satur. Als lladres els va encantar. Tampoc van fer fàstics a l’embotit i al braó de porc. Del garatge van pujar tomàquets d’untar –conreats al mateix hort pel qual s’havien colat–, van descongelar pa i van obrir una llauna d’escopinyes. Van regar el tiberi per estrenar el 2019 amb cervesa fresca del frigorífic de la planta baixa. Van marxar l’endemà, al matí, i van deixar la cuina feta pols.

També van robar, per descomptat. Es van emportar les cortines, i això va molestar la Satur, que sospita que entre els lladres hi havia una dona que es va quedar tan enamorada d’aquestes com ella, i un quinqué d’un cert valor històric, que va doldre sobretot a l’Antonio (era de la seva mare). Van sumar al seu botí la placa de cocció, un canviador de nadó, un sac de dormir –que va aparèixer al jardí ple de llaunes de tonyina– i la televisió.

Tot i que la parella es prengui amb sentit de l’humor el robatori, i fins i tot accepti amb certa esportivitat la pèrdua d’objectes sentimentals, hi ha una cosa que els fa menys gràcia. "¿I si tornen?", es pregunten. "Això sí que em preocupa, que arribi a casa un dia sola i me’ls trobi dins", afegeix ella, en un resum exacte de la por que tenalla les famílies que han patit un robatori a casa i que últimament es percep a nombroses llars del Maresme. L’Antonio ha instal·lat alarmes a les portes de l’entrada principal i als balcons. 

La falta d’efectius

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

A sota de les onades de lladres de cases que afecten per torns diverses les poblacions del Maresme, amb orografies semblants a les de Dosrius, aflora de nou la falta d’efectius dels Mossos. Els sindicats demanen que s’aprovi una bossa "estructural" d’hores extres –"remunerades a un preu digne"– que permeti enviar patrulles a llocs com aquest. Durant l’últim trimestre del 2018, a la comissaria de Mataró –la que incumbeix a Dosrius– s’han denunciat 214 robatoris amb força. 

Álvarez remarca que són cops que no semblen comesos per les temudes bandes de l’Est. Són menys professionals i més "rudimentaris", molts fins i tot "truquen al timbre per assegurar-se que la casa és buida". Però sí entren, arrasen amb "joies i tauletes electròniques". Menys a la casa de la Satur, que es va quedar fins i tot sense cortines.