El Suprem fixa que qualsevol agressió d'un home a la seva parella és violència masclista

Tot i que Vox segueixi tretze són tretze en el seu atac contra la llei integral contra la violència masclista, els tribunals espanyols, de forma majoritària, continuen situant-se del costat del legislador a l’hora de protegir de manera especial les dones en les agressions de parella. Així, el Tribunal Suprem, que recentment va sentenciar que l’agreujant de gènere s’ha d’aplicar tot i que l’agressor i la víctima no tinguin relació afectiva, va fixar aquest dimarts que totes els atacs violents d’un home a una dona que sigui o hagi sigut la seva parella s’han de considerar i penar-se com a violència de gènere, tot i que hi hagi hagut una agressió mútua. 

Així, els jutges, en una reunió del Ple, revoquen l’absolució d’un home i el condemnen a sis mesos de presó, amb ordre d’allunyament i les seves accessòries, al considerar que "els actes de violència d’un home a una dona en ocasió d’una relació afectiva de parella constitueixen actes de poder i superioritat davant ella, amb independència de quin sigui la motivació i la intencionalitat". 

També condemnen la dona a una pena de tres mesos, amb iguals accessòries i allunyament, al considerar que va cometre un acte de violència familiar. 

Absolució prèvia de tots dos

Prèviament, un jutjat penal i l’Audiència Provincial de Saragossa els havien absolt  tots dos a l’entendre que no quedava acreditada la intenció de dominació o masclisme de l’home a la dona, recollit com a acte de violència de gènere a l’article 153.1 del Codi Penal; ni l’article 153 en el cas de l’atac de la dona cap a l’home. 

Els fets provats relaten que “en un moment determinat es va iniciar una discussió entre ells motivada per no posar-se d’acord en el moment que havien de marxar a casa, en el curs de la qual es van agredir recíprocament, de manera que l’encausada li va clavar a ell un cop de puny a la cara i ell li va donar un mastegot amb la mà oberta a la cara, i després ell va rebre una puntada de peu clavada per ella, sense que consti la producció de lesions. Cap dels dos denuncia l’altre".

Davant d’això, el Suprem, a més d’establir la necessitat que qualsevol agressió d’un home a una dona sigui penat com a violència de gènere, sense necessitat d’"acreditar una específica intenció masclista", assenyala que en el cas concret podria valorar-se si hi va haver legítima defensa, però en cap cas "pot dictar-se una sentència absolutòria si queda constatada l’agressió mútua". 

El ponent, el magistrat Vicente Magro Servet, argumenta que "quan el legislador va aprovar els tipus que sancionen la violència de gènere de cap manera va voler addicionar una exigència de valoració intencional per exigir que s’emprovés una especial intenció de dominació de l’home sobre la dona perquè el fet fos considerat com a violència de gènere. Si hi ha agressió de l’home sobre la dona això és violència de gènere, i si hi ha agressió mútua no cal provar un comportament de dominació de l’home sobre la dona. Provada l’agressió el fet és constitutiu de violència de gènere i si hi ha agressió mútua, com en aquest cas, tots dos han de ser condemnats per violència de gènere a l’home i familiar a la dona".

Vot particular

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

La sentència inclou un vot particular que subscriuen 4 dels 14 magistrats del Ple, que rebutja que es condemni pel delicte de l’article 153.1 a l’acusat (violència de gènere), i considera que home i dona van haver de ser condemnats com a autors d’un delicte de l’article 153.2, i davant de la poca gravetat dels fets, que se’ls apliqués la pena inferior en un grau que permet l’article 153.4.

El vot particular, redactat pel magistrat Miguel Colmenero, i al qual s’han adherit els seus companys Alberto Jorge Barreiro, Juan Ramón Berdugo i Carmen Lamela, assenyala que els fets provats no contenen cap element que permeti entendre que l’agressió de l’home a la dona es va produir en el marc d’una relació de dominació, humiliació o subordinació d’aquesta última respecte d’aquell.