CAMPANYA DELS MOSSOS

Els comerços xinesos, un blanc fàcil per als lladres

L'idioma i la desconfiança en la policia frenen els amos de basars a l'hora de denunciar

També són assaltats en ple carrer perquè solen portar a sobre molts diners en efectiu

zentauroepp42135476 barcelona 16 02 20018  comercios chinos en el barrio de fort190104205916

zentauroepp42135476 barcelona 16 02 20018 comercios chinos en el barrio de fort190104205916 / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
Marta Alcázar

Amb prop de 20.000 residents, la comunitat xinesa és la segona nacionalitat estrangera més nombrosa de Barcelona. També té una forta implantació en el conjunt de Catalunya. La majoria estan en contacte directe amb els ciutadans des dels taulells de les seves botigues, bars i restaurants. I tot i que pateixen els mateixos delictes que altres, l’idioma i la desconfiança en la policia frenen molts xinesos a l’hora de denunciar. Reunions amb la comunitat o l’entrada en els seus grups de xat són algunes de les vies ideades pels Mossos d’Esquadra per construir ponts amb aquesta comunitat.

 

No hi ha estadístiques de denúncies per nacionalitat, però la policia catalana reconeix les limitacions de la comunitat xinesa a l’hora d’acudir a la comissaria. “Molts comerciants xinesos només denuncien delictes majors, com robatoris amb força, i quan ho fan ha de venir una persona externa per traduir”, comenta Abel Gimeno, sergent de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat (ORC) de Nou Barris, a Barcelona. “Desconfien de la policia i del nostre sistema judicial. I els costa demanar ajuda pel seu aïllament i caràcter autònom”, reconeix.

 

Joana Yeyé va arribar fa 32 anys anys a Catalunya. Ha treballat en diferents negocis de restauració i ara regenta un bar al districte barceloní de Nou Barris. Domina el castellà però es reconeix entre els que desconfien del sistema judicial. “Quan denunciem, hem de deixar de treballar per anar moltes vegades al jutjat i al cap de pocs dies el lladre està lliure”, explica. Jinlan Xu també té un bar al mateix barri. “La policia tarda molt a venir quan els truquem”, lamenta. Tot i que Xu fa 17 anys que és a Barcelona, té dificultats amb el castellà i el català.

 

Les dues comerciants creuen que les baixes denúncies també es deuen a una qüestió de caràcter. “Molts senten vergonya al denunciar. No volen que els veïns es riguin d’ells. Només quan algú explica que ha patit un robatori, els altres reconeixen que també els ha passat”, explica Yeye. “També ens han explicat que a la Xina coneixen l’agent de policia de cada carrer. Això no passa aquí i els genera desconfiança”, comenta el sergent Gimeno.

Col·lectiu victimitzat

La comunitat xinesa és “un col·lectiu victimitzat”, segons Gimeno. Són un blanc fàcil en comerços, domicilis i en ple carrer. “Els lladres saben que portem diners metàl·lics perquè treballem de cara al públic”, explica Juani Huan, propietària d’un bar al carrer d’Ausiàs March de l’Eixample. Les recomanacions policials per evitar aquests robatoris, com “invertir en equips de seguretat i no tenir diners a casa”, no sempre es compleixen.

 

Molts bancs bloquegen els comptes de clients xinesos quan reben diners d’origen no identificat. El desconeixement de la comunitat per solucionar aquest tràmit i les males pràctiques d’alguns paisans juguen en contra seva. “Els bancs diuen que és per blanqueig de diner però som famílies amb un negoci legal. Si algú blanqueja diners, que l’investiguin a ell”, denúncia Joana Yeyé. “Abans hi havia comerços que no declaraven els seus ingressos, però ara tots declarem”, explica Juani Huan, propietària d’un bar al carrer d’Ausiàs March de l’Eixample i membre de l’Associació de Voluntaris Xinesos a Espanya, que assessora els nouvinguts en l’idioma o els procediments administratius. Amb els comptes bloquejats, molts xinesos no poden pagar les seves factures i mantenen els diners a l’abast del lladre.

Notícies relacionades

 

Els Mossos d’Esquadra mantenen xerrades informatives amb la comunitat en diferents districtes de Barcelona. Una altra via de comunicació és la xarxa social Wechat, que a la Xina ha desbancat Whatsapp. “Tenim un grup de 70 comerciants a Nou Barris i un altre de 500 comerciants de Catalunya”, comenta Joana Yeyé. La policia catalana hi ha accedit recentment. “Són un filó per establir ponts i conèixer la seva problemàtica. Informem d’una xerrada de seguretat porta a porta i la majoria ens van rebutjar. La Joana ho va publicar en els xats i van venir molts”, comenta Gimeno. La comunitat es mobilitza a través de l’aplicació on també comparteixen vídeos de robatoris captats per les seves càmeres de seguretat i alerten de delinqüents que ronden pels barris.

Furts, bitllets falsos i estafa en el canvi

Una trentena de comerciants xinesos van participar en la primera xerrada sobre seguretat que els Mossos d’Esquadra van organitzar a Nou Barris a començaments de desembre. Amb l’ajuda de dos intèrprets i vídeos de casos reals, els agents els van aconsellar sobre les noves modalitats delictives. L’Associació de Veïns de Nou Barris els va cedir l’espai.