Voluntaris de la gossera de Barcelona denuncien el sacrifici de dos gossos

Es deien Tyson i Violín, i portaven una vida de gossos, com tants altres animals que esperen rere els barrots d’una gàbia algú que els adopti. Després de quatre llargs anys (Tyson) i un any i mig (Violín) d’espera, el desembre passat es va procedir a la seva eutanàsia en el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB) “per agressivitat manifesta cap a les persones”. Voluntaris del centre denuncien el sacrifici dels gossos esgrimint que “no eren perillosos” i temen “que es produeixin nous casos perquè la gossera és saturada”.

Una ordenança del 2002 prohibeix a Barcelona el sacrifici d’animals, excepte en casos molt específics, entre els quals tenir “conductes marcadament agressives cap a persones o altres d’animals i que hagi estat valorat com a irrecuperable per part d’un veterinari”. El CAACB justifica així les actuacions i respon que “en cap cas es porten a terme sacrificis per saturació ni cap altre motiu que no sigui per motius humanitaris, sanitaris o per raó d’agressivitat marcada i manifesta, seguint escrupolosament el que estableix l’article 19.3 de l’ordenança”. En els mateixos termes s’expressa Frederic Ximeno, comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament de Barcelona, que nega “categòricament que se sacrifiquin animals” per altres raons. “Es va treballar molt per modificar la seva conducta, per reeducar-los, i al final els veterinaris van decidir que no hi havia cap altra opció”.

Pel bé dels millors amics de l’home, i davant del temor que els denunciants puguin ser expulsats del voluntariat, apareixen en les següents línies amb noms ficticis. El Pedro, que va passejar el Tyson durant mesos, assegura que “mai va tenir problemes d’agressivitat amb ell”.  “Trec gossos infinitament més perillosos, amb ell em relaxava”. Immerescut, doncs, que li endossessin a la desapareguda criatura el nom del boxejador. Aquest sí que mossegava. El gos, afirmen els qui el van tractar, no. “Mai va tenir un mal gest cap a mi. De la manera com viuen, són massa bons. El Tyson era un beneït; es va acostumar a viure engabiat”, reitera el Pedro.

Estrès magnificat per la reclusió

La indignació del grup de voluntaris arriba així mateix a la vida de gossos, en el mal sentit, que porten en els centres d’acolliment. “Hi ha gairebé un centenar traslladats a altres protectores de la província (Argentona, Vic), on amb prou feines surten de les gàbies, amb sort, una vegada per setmana”, expliquen. Allà són derivats els gossos que, com el Tyson i el Violín, el CAACB considera “menys adoptables, per presentar problemes de comportament derivats precisament del maltractament, abandonament o mala educació rebuda prèviament, i que es magnifiquen pel fet d’estar tancats dia rere dia en una gàbia”.

Aquests animals tenen por, inseguretat, malalties i fins i tot depressió, i a tot això, prossegueixen els testimonis, se sumen les instal·lacions “inadequades i insuficients del CAACB, amb gàbies minúscules i altres compartides per tres o quatre gossos”. El benestar animal no s’ha de limitar a donar-los refugi i alimentació, emfatitzen.

Admeten que Violín sí que va tenir algun “incident” motivat per l’estrès de la seva tancada, tot i que es neguen a etiquetar-lo de perillós. “El passejava una senyora jubilada; molt perillós no havia de ser. Només estava espantat. Psicològicament molts gossos en aquestes condicions estan enfonsats”, argumenta la Marta.

Un altre testimoni censura les paraules d’una veterinària que, al justificar la mort del Tyson perquè “no avançava i no era adoptable”, va agregar que els “recursos eren limitats” i estava traient oportunitats als que sí que podien ser donats en adopció.     

“Greu” creixement d’abandonaments

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Frederic Ximeno reconeix que sí que és cert que els gossos “surten poc i haurien de passejar més” i que el creixement d’abandonaments el 2018 és “greu”. Mentre que el 2016 es va aconseguir que les sortides superessin les entrades i el 2017 gairebé s’aconsegueix (només en van quedar 13), ara hi ha a la gossera municipal 70 gossos de llarga estada i una mitjana mensual de 219. 

El Jordi, un altre voluntari del centre, culpabilitza l’administració de no haver previst el control de la població canina quan es va aprovar l’ordenança. “Haurien de perseguir més la cria il·legal”. Ara amb la saturació, “la vida a la gossera s’ha tornat una tortura”.