Càritas Barcelona: gairebé un milió de persones no tenen una vivenda digna

Marta Eugenia va arribar l’any passat a Espanya des d’El Salvador amb els seus dos fills. Els tres viuen en una habitació a Barcelona que comparteixen amb una altra família. Les humitats venen incloses. “La meva filla es deprimeix. L’habitació és molt petita i no podem sortir. Intentem estar el mínim temps a casa”. No demanen gaire. “Una habitació perquè els nens puguin fer deures o escoltar música”. En definitiva, una mica d’intimitat. Ells formen part de les 950.000 persones que, segons una enquesta encarregada per Càritas, viuen en infravivendes en 27 municipis de l’àrea de Barcelona. 

El pis de l’Omar cau a trossos. Els cables de l’electricitat pengen del sostre i no és estrany trobar-s’hi inundacions. “De vegades les canonades es trenquen”, explica. Hi viu amb la seva filla, que té asma. Aquest és l’únic lloc que pot pagar. Li costa 200 euros al mes i no consta en el contracte de lloguer.

A l’espera del desnonament

Aquest prop d’un milió de persones que resideixen en llars insalubres es podrien repartir en diferents tipologies: famílies que han ocupat un pis buit d’entitats financeres perquè han sigut desnonats, persones que han deixat de pagar el lloguer i esperen amb angoixa que arribi el desnonament i que els expulsin de casa, però també aquelles que viuen de relloguer o amuntegades en habitacions. En alguns casos, sense ni tan sols lavabos ni accés a subministraments bàsics, com ara la llum o l’aigua. I com una llosa, continuen pesant en aquest recompte les centenars de persones que dormen als carrers de Barcelona, en barraques o en albergs socials.

Representen el 36% de la població d’una zona que inclou municipis com Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Mataró o Sant Adrià de Besòs. El 72% són persones d’origen estranger i la meitat són infants. “Ens preocupa com serà el futur d’aquests nois; no poden quedar-se enrere”, ha dit aquest dimecres en roda de premsa el director de Càritas Barcelona, Salvador Busquets, que ha explicat que l’entitat està apostant per acostar-los a internet i a les xarxes socials. Una cosa que els seus pares no es poden ni plantejar.

“Una vivenda digna ha de donar seguretat, estabilitat i il·lusions, no són només quatre parets”, s’ha lamentat el delegat episcopal de Càritas a Barcelona, Josep Matías. Fa tres anys que l’entitat destina més d’un milió d’euros a ajuts per pagar el lloguer. El 2018 han sigut gairebé 3.000 les persones ateses que han rebut aquests fons. Un 6% més que l’any passat. Disminueixen els recursos destinats a pagar deute hipotecari, però augmenten, aquest any un 4%, els ajuts destinats a pagar habitacions de relloguer. En molts casos ni els propietaris saben que la vivenda està sent rellogada pel mateix llogater.

Notícies relacionades

Càritas urgeix el Govern a desplegar la "deficient" renda de ciutadania

Vuit de cada deu universitaris no han rebut formació en oratòria

“Estem deixant el dret a la vivenda en mans del lliure mercat”, ha criticat Busquets, que ha demanat que l’Administració “s’apliqui de manera immediata”. En primer lloc, ha insistit a augmentar el parc de vivenda social i també ha reclamat a l’Estat que limiti el preu dels lloguers (ara està subjecte a l’IPC). També ha considerat necessari reformar els ajuts de la Generalitat en matèria de vivenda. "Els qui paguen un lloguer de més de 600 euros no poden rebre aquesta ajuda", ha lamentat Busquets.

Barcelona té cinc vegades menys vivenda social que la mitjana de les ciutats europees. Mentre la capital catalana no arriba al 2% del total del parc de vivendes socials, en ciutats com Amsterdam o Berlín aquest percentatge se situa en el 48% i el 30%, respectivament. Però també surt perdent Barcelona si es comparen els diners que inverteixen les famílies per pagar el lloguer. Més del 50% dels barcelonins es deixen la meitat del seu sou en la vivenda, quan això només afecta un de cada quatre europeus.