MEMÒRIA D'ACCIÓ SOCIAL

Càritas urgeix el Govern a desplegar la "deficient" renda de ciutadania

L'entitat va atendre el 2017 més de 321.000 persones víctimes d'una pobresa crònica i hereditària

Avisa del creixent problema de la vivenda i del treball precari "que no permet tenir un projecte vital"

jose43366302 barcelona 16 05 2018 recuento de personas sin techo por las 180517193717

jose43366302 barcelona 16 05 2018 recuento de personas sin techo por las 180517193717 / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Càritas Catalunya ha presentat aquest dimecres la memòria de la seva activitat social a les seves 10 diòcesis. Al marge de radiografiar una societat amb greus carències i amb una pobresa que no només es cronifica, sinó que també es transmet de pares a fills, l’entitat eclesiàstica també ha aixecat la veu contra el Govern, en concret, contra la "deficient aplicació de la renda garantida de ciutadania", aprovada fa un any pel Parlament de Catalunya.

El cardenal Joan Josep Olmella ha obert l’acte adaptant una frase que va fer cèlebre John Fitzgerald Kennedy. Allò de "no et preguntis què fa el teu país per tu, sinó què pots fer tu pel teu país". L’arquebisbe ha convidat la societat a aparcar l’actitud contemplativa davant la desigualtat, a no esperar que siguin els governants que s’encarreguin dels més desfavorits. "¿Què estic fent i què puc fer perquè aquesta situació canviï?", ha convidat a reflexionar. Això també es podria aplicar a l’actual executiu català, i en concret, a la posada en marxa d’aquesta renda garantida que, un any després, està beneficiant menys persones del que es podria esperar.

Facilitar el procés

Anna Roig, membre de la comissió de comunicació de Càritas Catalunya ha reclamat a la Generalitat que simplifiqui el procés per sol·licitar aquesta ajuda i que no computin subvencions al lloguer o aportacions d’altres entitats socials que, en la majoria de casos, són quanties puntuals. Aquest és un dels punts que s’està reclamant en aquests dies de cara a liquidar el reglament que permeti desplegar la llei que regula la prestació. "Som conscients que es va aprovar en un context polític molt fràgil (15 dies abans del referèndum de l’1 d’octubre)", ha remarcat, per insistir immediatament que la seva aplicació, 13 mesos després, continua sent molt "deficient". A mitjans del mes de setembre només s’havien concedit 5.000 de les 69.000 rendes ciutadanes sol·licitades.

Notícies relacionades

Pel que fa referència a la feina de Càritas a les 10 diòcesis, el 2017 es van atendre un total de 321.287 persones, un 11% menys que a l’exercici anterior. La baixada en números absoluts té una explicació que aporta el president de l’entitat, Francesc Roig: "Hem atès menys persones, però les que atenem necessiten més recolzament". O el que és el mateix, un mateix individu que s’ajuda durant un període mitjà d’entre dos i quatre anys passa per nou programes diferents d’assistència. Aquestes dades demostren, segons Raquel Carrión, membre de la comissió social de Càritas Catalunya, la "creixent cronificació de la pobresa, que fa que les persones necessitin més acompanyament". L’informe posa especial atenció en les famílies monoparentals i en els nens, dos dels col·lectius més fràgils. Més del 70% dels beneficiats passen més de dos anys sota el paraigua de l’organització. I no només es tracta de la dificultat d’abandonar la vulnerabilitat, també s’ha detectat, tal com ha assenyalat Roig, que l’"ascensor social no s’atura en les plantes més baixes", ja que "vuit de cada 10 persones amb problemes econòmics en la infància els continua tenint en l’edat adulta".

Precarietat instal·lada

Tot i que no és del tot una radiografia de la societat, ja que els programes (i el perfil dels beneficiaris) varien d’un any a l’altre, la memòria de Càritas sí que posa de manifest dos problemes molt contemporanis, com ésl’accés a una vivenda digna i les condicions de feina. Ja no només es tracta d’aconseguir un contracte, sinó que aquest sigui digne i durador. Sobre l’ocupació dels immigrants sense papers, l’entitat reclama desvincular els contractes de treball de la residència legal. "És impossible crear un projecte vital quan no tens cap seguretat en l’àmbit laboral", ha afirmat Anna Roig. La memòria parla d’una "precarietat instal·lada en la societat", i de la "ressaca de la crisi que ha debilitat els vincles de la població". 

Temes:

Pobresa