25 maig 2020

Anar al contingut

El Congrés ultima la llei de mort digna, que no tindrà sancions específiques

La comissió de Sanitat dona llum verda a la norma que homogeneïtza les cures pal·liatives i reconeix drets al morir

El text es remet a les infraccions autonòmiques, cosa que molesta Cs, que amenaça de no recolzar la regulació de l'eutanàsia

Patricia Martín

El Congrés ultima la llei de mort digna, que no tindrà sancions específiques

MARC VILA

Un any i nou mesos després que el Congrés admetés a tràmit la proposició de llei impulsada per Ciutadans destinada a homogeneïtzar i regular les cures pal·liatives a Espanya, l’anomenada llei de mort digna, és bastant a prop de veure la llum. La comissió de Sanitat va aprovar aquest dimarts el text acordat en ponència (amb les abstencions del PNB i ERC per motius competencials) i que reconeix drets i garanties en el procés final de la vida, com ara el rebuig de tractaments acarnissats i que allarguen artificialment la vida, expressar els últims desitjos en un testament vital i la possibilitat de morir en la intimitat personal i familiar. El projecte passarà ara al ple, i d’allà, al Senat, per a la seva aprovació definitiva. 

Tot i que la norma té un recolzament majoritari, han sigut necessàries desenes de reunions de la ponència per debatre la incorporació al text les més de 160 esmenes presentades. De fet, a la comissió de Sanitat van arribar vius alguns esculls, com el que fa referència a les sancions. Cs vol que la norma incorpori càstigs als metges o a les administracions que incompleixin els drets reconeguts, per donar poder "coercitiu" a la llei. No obstant, el PSOE ha afirmat des del primer moment que no era necessari i finalment ha guanyat el capítol. Aquest dimarts va presentar una esmena que estableix que les infraccions quedin sotmeses al règim sancionador previst a les 10 autonomies amb legislació en aquesta matèria (Catalunya no la té) o a la llei general de sanitat, sense perjudici de la responsabilitat civil o penal. L’esmena va sortir aprovada amb els vots de Podem, els partits nacionalistes i el vot en contra del PP i Cs. 

L’actitud del PSOE va provocar un gran enuig a Ciutadans, que va acusar els socialistes de facilitar que no hi hagi sancions estatals com a moneda de canvi a ERC, el PDECat i el PNB per "mantenir-se en el Govern". El partit taronja va avisar que aquesta situació potser li faci replantejar-se el seu recolzament a la llei d’eutanàsia, que promouen els socialistes, que està en fase d’esmenes i que fins ara només havia tingut l’oposició frontal del PP.  

La diferència amb l’eutanàsia

La diferència fonamental entre una llei i l’altra és que la referida a la mort digna està dirigida a persones en la seva etapa final de la vida, a qui s’intenta escurçar l’agonia, mentre que la de l’eutanàsia, si entrar en vigor, podrà sol·licitar-la qualsevol malalt amb un sofriment "insuportable", que no es valgui per si mateix, però sense que sigui necessari que es trobi en la fase final o pateixi una malaltia terminal

Si per tirar endavant la llei de mort digna, que té el recolzament de tots els grups –tret dels nacionalistes per qüestions competencials i no de fons–, han sigut necessaris gairebé dos anys de debats, la regulació de l’eutanàsia pot ser que no vegi la llum aquesta legislatura, hi hagi o no un avançament electoral, i més si el PP fa pinya amb Cs per bloquejar la tramitació, com ha fet amb altres normes. Per això, el PSOE va retreure al partit taronja que faci un "xantatge legislatiu" amb el qual "demostra no tenir una posició clara" entorn de l’eutanàsia. 

Aportacions de tots

El seu portaveu de Sanitat, Jesús María Fernandez, va precisar, a més, que la llei de mort digna "no és la porta d’entrada a l’eutanàsia", com alguns grups conservadors volen fer veure a la societat, perquè es tracta de dues regulacions "diferents". 

Malgrat la topada per les sancions, la major part dels grups es van felicitar que la norma s’obri per fi pas i amb aportacions de tots els partits. 

El portaveu de Ciutadans, Francisco Igea, va remarcar que es tracta d’una llei "necessària", perquè, malgrat les regulacions autonòmiques, es calcula que 50.000 persones moren a l’any sense cures pal·liatives.