Anar al contingut

ENTREVISTA

"Volem que no hi hagi famosos en la publicitat dels jocs 'online'"

"S'han d'aprovar normes que limitin el nombre de cases d'apostes", recalca la delegada del Govern del Pla Nacional sobre Drogues

Azucena Martín Palacios avisa que la ludopatia és tan perillosa com altres drogues

Patricia Martín

"Volem que no hi hagi famosos en la publicitat dels jocs 'online'"

JOSE LUIS ROCA

Azucena Martí Palacios (Vall d'Uixó, Castelló, 1958) és psicòloga, ha treballat en la unitat de conductes addictives de la seva ciutat de naixement i des del juliol passat és la delegada del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, que per primera vegada inclou entre les seves prioritats el joc patològic i l’ús compulsiu de les noves tecnologies. 

-¿Per què han decidit incorporar al pla d’acció sobre addiccions 2018-2020 la ludopatia?

-Perquè és una realitat que abordem des de fa moltíssims anys i havíem de donar-li presència, en tots els vessants, tant el joc 'online' com el presencial.

-¿Quins són els principals objectius? 

-D’una banda, a la Delegació del Govern tenim una relació contínua amb les comunitats i les dues ciutats autònomes per establir mesures de coordinació i de control, ja que el joc presencial és competència autonòmica i, en alguns casos, dels ajuntaments. Volem dur a terme un abordatge comú perquè pot ser que una comunitat tingui una normativa més proteccionista, però que el jugador faci uns quants quilòmetres i trobi el que busca en la comunitat veïna. A més, duem a terme programes de prevenció, subvencionats mitjançant el Pla Nacional sobre Drogues. Finalment, quant al joc 'online', que sí que és competència del Govern, tenim una relació fluida amb la Direcció General d’Ordenació del Joc com a assistent tècnica. El nostre objectiu és comunicar quines són les mesures més garantistes per a la població en general i la més vulnerable, que en el cas del joc inclou els menors, les persones en risc d’exclusió i la gent gran.

-El pla inclou que es reguli la publicitat i el Govern ha acordat amb Podem dur-lo a terme. Segons la seva opinió, ¿quins límits s’haurien d’imposar? 

-Estem treballant amb Hisenda perquè es restringeixi la publicitat en horaris en què hi hagi menors i altra població vulnerable com la tercera edat. A més, volem que no hi participin figures rellevants de l’esport o en l’àmbit social. La Direcció General del Joc ja està ultimant el projecte.

-¿És partidària que es limitin les cases d’apostes, que en algunes autonomies com Madrid gairebé s’han duplicat en els últims anys?

-Fa uns dies vam tractar aquest assumpte en la comissió interterritorial amb els directors de salut pública de les comunitats i tots érem unànimes en la necessitat d’aprovar normatives que espaïn les cases d’apostes entre si i amb els centres educatius. Alguns proposaven fixar les autoritzacions en funció de la població. Estem estudiant possibilitats, a veure si podem fer un document comú. Però és competència dels governs autonòmics i a veure si podem arribar a una unanimitat.  

-¿Quins problemes crea la ludopatia actual, quines són les diferències amb les addiccions tradicionals, a l’alcohol o les drogues?

-De vegades es diu que l’alcohol o el tabac maten i llavors són més perillosos. Però jo faig la diferenciació a la contra. És a dir, hi ha moltes maneres de morir, una cosa és la mort física, però també està la mort econòmica, la mort de les separacions, la mort de tenir un estatus social i perdre'l i totes aquestes morts es produeixen en el joc, per això hi ha risc de suïcidi alt. Tenint en compte aquests problemes, hem d’informar, formar, sensibilitzar la societat en general i tots els que tenim una responsabilitat en el tema de regulacions que hi ha moltes maneres de morir, i el que perd la seva família, el seu estatus, tota la seva economia, estableixi una mort social i emocional fortíssima. De fet, jo que he tractat gent que vivia al carrer, en una unitat de conductes addictives i una dels factors d’influència per arribar a aquesta situació és el joc, juntament amb l’alcohol, els problemes de salut mental i l’heroïna.

-¿Existeix un perfil de jugador compulsiu?

-Existeixen patrons que poden fer que una persona tingui més o menys risc. Els factors són, de fet, els mateixos que per a qualsevol altra substància addictiva: la baixa tolerància a la frustració, la insatisfacció amb la mateixa vida, viure amb nivells d’angoixa o ansietat importants... Aquells que fan que et refugiïs en la substància o el joc per evadir-te de la realitat. En el joc moltes persones troben un refugi on evitar les sensacions i la realitat.

-¿Qualsevol pot caure en una addicció al joc? 

-Que una persona que no té factors de risc pugui tenir un problema de ludopatia entra dins de les possibilitats. Jo he conegut persones amb problemes que, a priori, no tenen causalitat social, familiar o de personalitat per tenir aquest problema. Per exemple, un director d’una sucursal bancària, que va acabar tenint un problema econòmic important.

-¿És més perillós el joc 'online' o els jocs tradicionals? 

-Els jocs són més addictius com més hi participes i la recompensa és més immediata. No crea el mateix tipus d’addicció la loteria, en què el premi s’obté a llarg termini o no, i en què no pots participar en el joc, que les escurabutxaques, en què el jugador té la sensació que està participant que la sort li toqui a ell.

-¿I el joc 'online', en què es pot jugar 24 hores al dia?

-Com qualsevol altra substància, com més accés, més possibilitat de jugar i que es creï una addicció. És un altre dels factors que hi influeixen. Els videojocs, per exemple, han entrat per primera vegada en l’Organització Mundial de la Salut com a patologia.

-¿S’ha detectat si hi ha un percentatge significatiu de menors que juguen burlant la llei?

-Quant als menors, com que és un tema que ens preocupa, en el joc presencial hem d’establir uns protocols perquè no accedeixin de cap forma a les sales del joc. A les partides o apostes 'online', la Direcció General està treballant per dissenyar claus que impedeixin el seu accés, un tipus de paret, perquè els menors no hi accedeixin, per exemple, a través de mòbils diferents dels seus, perquè com més primerenca és l’edat d’inici, les persones tenen més vulnerabilitat de caure en la patologia.

-A més, s’ha inclòs en el pla d’acció sobre addiccions l’ús compulsiu de les noves tecnologies i l’abús de psicofàrmacs. 

-L’addicció a les TIC s’han introduït perquè s’evidencia que hi ha una població que fa un ús compulsiu d’internet, del mòbil, i llavors s’ha d’abordar aquest tema, des del punt de vista del tractament i, a més, amb programes de prevenció i sensibilització, alguns de dirigits als pares, per ensenyar les bones pràctiques. L’abús de les TIC suposa un aïllament social, un menor rendiment laboral o estudiantil i uns nivells d’estrès importants, ens ho diuen els estudis i llavors s’ha de tractar. Quant als psicofàrmacs, les enquestes indiquen una utilització important, sobretot en dones a partir dels 40, per això hem d’actuar, sensibilitzant la població que hi ha riscos i creant protocols.