El moviment feminista, decebut davant de la sentència de 'La manada'

Tan decebedor com sorprenent. El moviment feminista no dona crèdit amb la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN), que ratifica el delicte d’abús sexual (sense violència ni intimidació) i els nou anys de presó per alsmembres de ‘La manada’ pels fets que van tenir lloc a les festes de Sant Fermí del 2016. Els magistrats ratifiquen el que ja va decretar, al seu dia, l’Audiència Provincial: no hi va haver violació.

“Resulta sorprenent que el tribunal no hagi reflexionat sobre per què hi va haver tal reacció social amb l’anterior sentència”, critica Altamira Gonzalo, vicepresidenta de l’Associació de Dones Juristes Themis. Segons la seva opinió, urgeix que el Govern modifiqui el Codi Penal (una cosa que ja està en marxa) perquè les relacions sexuals no consentides siguin sempre qualificades com a delicte de violació, una cosa que ordena el Conveni d’Istanbul, firmat el 2011 i al qual Espanya es va afegir el 2014 (actualment l’han ratificat 33 països).

La representant de Themis insisteix que ningú qüestiona la pena imposada als agressors: nou anys de presó. “El que critiquem és la qualificació jurídica dels fets. Suposa una banalització absoluta”, conclou.

¿Continuaran al carrer?

Com que la sentència encara no és ferma –cap recurs de cassació davant del Tribunal Suprem– Gonzalo admet la possibilitat que els cinc agressors continuïn al carrer. “Amb dues sentències condemnatòries haurien d’entrar a la presó, però ¿què passarà? Podrien no fer-ho, és una possibilitat”, critica. La vicepresidenta de Themis destaca que l’únic punt positiu de la sentència són els vots particulars de dos dels cinc magistrats que aposten per qualificar els fets d’agressió sexual. “Esperem que tant la fiscalia com la víctima, si és que li queden forces, recorrin davant del Suprem i aquest, per fi, sentenciï que hi va haver violació”. Gonzalo, a més, critica que la sentència del TSJN s’hagi donat a conèixer en vigília de pont amb l’objectiu d’“agafar desprevingut i amb la maleta feta” tota la població.

Qualsevol ciutadà ho té clar

Yolanda Besteiro, presidenta de la Federació de Dones Progressistes, considera inexplicable que els jutges del TSJN no vegin el que qualsevol ciutadà mitjà veu: la intimidació dels cinc membres de ‘La manada’ sobre la víctima. “Per nombre, per complexió, per l’espai on estaven... per tots aquests motius queda clar que hi va haver agressió i violació”, explica. “Tots estem amb la boca oberta davant de la sentència. No em puc ni imaginar com deu estar la víctima”, afegeix.

Notícies relacionades

La Manada: ¿Què diferencia l'agressió sexual o violació de l'abús?

Una comissió, amb una mitjana d'edat que supera els 67 anys, revisa els delictes sexuals

Segons el seu parer, el missatge que deixa la sentència a tota la societat és “devastador”.Segons la seva opinió, la decisió judicial demostra que la cultura de la violació continua estant molt present. “Sempre es culpabilitza la víctima, que si anava sola a altes hores de la matinada, que si vestia de tal manera, que si havia begut, que si no es va oposar amb violència per defensar la seva honra, que si anava provocant... I sobre ells, els agressors, que si són bons nois, bons fills i que només es van passar una mica amb la gresca”, diu. Besteiro insisteix en la importància de canviar el discurs social per no haver d’ensenyar sempre a les víctimes a protegir-se (o no vestir de determinada manera) sinó ensenyar els homes –simplement– a no violar, no agredir.

Justícia patriarcal

Mentrestant, la sociòloga Gemma Altell considera que la víctima no només va patir l’agressió aquella nit sinó que ara està patint la violència estructural del sistema. El problema és, segons la seva opinió, que tenim una justícia patriarcal.  “La llei de violència de gènere ha quedat curta perquè només parla de les agressions en la parella i no de la violència sexista en general. Els magistrats que han negat la violació per Sant Fermí han de desconèixer profundament el procés psicològic de les víctimes, que en la majoria dels casos, tenen una única manera de sobreviure: no defensar-se”,explica Altell després d’indignar-se amb el fet que sigui la víctima la que ha de provar la seva innocència, una cosa que no passa en altres tipus de delictes.