La igualtat requereix que les 'noves masculinitats' agafin protagonisme

En el marc del Dia internacional contra la violència masclista, que se celebra diumenge, Palma del Río, un municipi cordovès de poc més de 21.000 habitants, ha programat una jornada formativa doble, per a adolescents i ciutadania en general, amb missatges dirigits especialment alshomes, perquè deixin enrere el rol dominant i, de vegades, agressiu que els assigna el patriarcat i que tant mal ha fet a la societat durant segles. El curs s’insereix en un corrent que busca fomentar les anomenades ‘noves masculinitats’ i que, a poc a poc, s’està obrint pas, malgrat que encara predominen les polítiques i campanyes destinades a dones, especialment en la difícil lluita contra el maltractament.

De fet, si es fa un repàs del pacte d’Estat contra aquesta xacrapacte d’Estat només un dels especialistes que van desfilar pel Congrés per assessorar els diputats, Miguel Lorente, exdelegat del Govern contra la violència masclista en l’‘era Zapatero’, va demanar que es facin accions específiques amb homes i va “defensar les noves masculinitats”. Si bé, en la part dispositiva no es va recollir cap recomanació en aquest sentit, més enllà de mesures destinades alsdos sexes, com ara la implantació d’una educació afectivosexual igualitària en tots els nivells educatius. 

Lorente va reclamar accions més específiques, perquè, segons la seva opinió, per erradicar les desigualtats “no n’hi ha prou d’equiparar en algunes qüestions les dones” amb els homes, com passa amb les polítiques de quotes o les sancions en contra de la bretxa salarial. “Si ells no s’incorporen, no hi haurà igualtat”, avisa en declaracions a EL PERIÓDICO, en les quals demana polítiques “articulades” i destinades als homes, que complementin l’ebullició provocada pel #Metoo, la sentència de ‘La manada’ o la vaga feminista, que indubtablement tenen rostre de dona.

Accions voluntàries

Però, ¿què són les noves masculinitats? Segons Octavio Salazar,Octavio Salazar jurista i especialista en la matèria, són aquelles maneres de comportar-se per part dels homes oposades a la “masculinitat tòxica”,que és la que ha fomentat el patriarcat i que està associada a la ira i la violència com a maneres de resoldre els problemes. Per fomentar-les, explica Salazar, s’ha de “posar els homes davant d’un mirall” amb campanyes i accions formatives, de manera que s’adonin que la societat actual els beneficia i, voluntàriament, acceptin perdre part dels seus privilegis a favor del bé comú.

Un dels professors del curs de Palma del Río, el psicòleg forense Enrique Suárez, de la consultoria Cámara Cívica, va utilitzar un exemple quotidià per explicar als assistents a l’activitat formativa el camí que han de recórrer els homes: “Jo soc feminista, però, com que m’he educat en el patriarcat, sense adonar-me’n reprodueixo patrons i m’assec al metro amb les cames obertes de bat a bat. El que hem de fer els homes és asseure’ns ocupant només el nostre espai, perquè les dones puguin ocupar el seu”. "Nova masculinitat –va explicar– és alçar la veu en les nostres empreses quan les companyes cobren menys, és cedir el teu lloc en una llista electoral perquè una dona pugui ser alcaldable i situar-se en la part del darrere en una marxa feminista, perquè elles siguin les protagonistes".

Les resistències

Al curs, de caràcter voluntari, van assistir una vintena de persones, la majoria, homes, gràcies al treball de difusió realitzat per la regidoraAna Belén Santos, que va buscar una activitat formativa que tenia com a objectiu que els homes no concebin el feminisme “com una lluita contra ells”i se sentin, per tant, “agredits”. Entre els assistents, la majoria estaven convençuts de la necessitat de trencar amb les discriminacions. Tot i així, hi va haver debat, de vegades acalorat, que va posar de manifest la confusió d’alguns homes sobre el que han de fer, amb frases del tipus “jo a casa sempre paro la taula” o les resistències d’alguns a “mirar al passat” o a visibilitzar el problema. Així, hi va haver partidaris de posar les“persones”en el centre de la discussió, perquè totes les altres coses “divideixen”. Si bé, l’instructor els va fer veure que, igual que el col·lectiu LGTBI ha reconegut i individualitzat cadascuna de les orientacions sexuals, convé “visibilitzar els nous tipus de masculinitat, per integrar-los tots.”

I és que els avenços en igualtat estan generant resistències. Les més visibles, aquelles protagonitzades per grups i associacions d’homes que utilitzen les xarxes socials i els mitjans de comunicació per intentar inocular la idea que la llei integral contra la violència masclista els perjudica i que ells, i no les maltractades, són les veritables víctimes del sistema. Lorente els qualifica com a postmasclistes i la seva obstinació és similar a la que al llarg de la història han ostentat grups que no pateixen discriminació, ja sigui de gènere, raça o classe, perquè no la veuen.

“Ara l’home està perdent el seu lloc”, va reflexionar un dels assistents (home) al curs, i una dona va avisar que els “homes entenen que aportar en l’àmbit privat no els aporta, per això no ho volen”. “A mi els homes ara em fanpena”, va respondre un altre, i Ana Álvarez, antropòloga especialista en gènere i l’altra coprofessora, va contestar-li: “Cap home és víctima del patriarcat, tot i que aquest també els perjudiqui.”

Els perjudicis als homes

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

I és el masclisme, tot i que no ho sembli, fa mal a molts homes. Estereotips basats en les idees que els “homes no ploren”, “són els que es guanyen el pa” i “tenen que complir al llit” afecten el seu desenvolupament personal, afectiu i social. De fet, la taxa de suïcidis és el triple entre els homes i hi ha estudis que demostren que, com que acudeixen menys al metge per no mostrar debilitat, la seva salut es veu afectada.

No obstant, els experts consultats consideren que els homes han de renunciar als seus privilegis “per raó de justícia, no perquè trobin un guany immediat”. Per això, brandir els problemes que els genera pot utilitzar-se com a estratègia per seduir alguns d’ells, però no hauria de ser la raó última que mogui l col·lectiu a sumar-se a la lluita per la igualtat, opinen.