Anar al contingut

BARÒMETRE DEL TERCER SECTOR

Així financen els ajuntaments el treball de les entitats socials

De cada 100 euros d'inversió local, 85 provenen dels fons consistorials, que es destinen en gran part a generar ocupació

Les persones amb discapacitat són els principals receptors dels diners de les administracions de proximitat

Carlos Márquez Daniel

Així financen els ajuntaments el treball de les entitats socials

RICARD CUGAT

Resulta obvi perquè són les administracions amb més poder adquisitiu en forma de pressupost anual. Però l’anàlisi detallada de la inversió dels ens locals (també les diputacions i els consells comarcals) en les entitats socials catalanes permet dibuixar com es desenvolupa la intervenció de més proximitat, la que emana de la política municipalista. Segons el baròmetre del Tercer Sector Social, els consistoris són un dels pilars del finançament del treball social, perquè aporten fins al 85% de l’import. A més, això es fa generant llocs de feina i amb la mirada posada, sobretot, en les persones amb discapacitat.

El baròmetre que s’ha presentat aquest dimarts durant l’obertura del 6è Congrés del Tercer Sector Social, que en aquesta ocasió, i durant dos dies, parlarà sobre ‘Desigualtats socials, solucions locals’. De cada 100 euros d’inversió local, 85 provenen dels ajuntaments; 11, de les diputacions, i 4, dels consells comarcals. Si s’analitza el percentatge sobre el total invertit en entitats socials, la mitjana catalana és del 16%. L’altre 84% l’assumeixen administracions autonòmiques i estatals, a més de les donacions i aportacions particulars i els fons europeus. En el cas de l’àrea metropolitana de Barcelona, el percentatge ascendeix fins al 21,8%.

Activitat econòmica

Tan important és la quantitat com la manera d’utilitzar-la. En gran part se li dona forma de contracte laboral (87 de cada 100 euros), amb el que això significa de generació d’activitat econòmica, tot i que també hi ha lloc per a la subvenció (8 euros de cada 100) i per als convenis (4 euros de cada 100). La situació en els consells comarcals és bastant similar, però varia substancialment quan és una diputació la que es presta a ajudar. En aquest cas, 53 euros són per a subvenció, 28 euros són convenis i només 19 euros són contractes laborals.

Quant als sectors més afavorits per les arques municipalistes, les persones amb discapacitat reben el 28,8% de la inversió. Després ve la infància (11,9%), les persones grans (11,6%) i la pobresa i l’exclusió social (11,4%). L’àmbit d’intervenció majoritari és el de l’educació en el lleure (14,9%), l’atenció psicosocial o rehabilitació (11,2%), l’atenció diürna (8,1%) i la inserció laboral (7,6%). En l’àmbit global, l’educació en el temps lliure ocupa el sisè lloc, cosa que demostra que els ens locals prioritzen el finançament d’“activitats que tenen a veure amb la qualitat de vida de les persones”, tal com detalla el baròmetre.  

L’estudi ha permès concloure que, en la meitat de les ocasions en què s’estableix una relació econòmica entre les administracions locals i les entitats socials, les aportacions serveixen per generar llocs de feina. En el 28% dels casos, els llocs són ocupats per persones amb dificultats per accedir al mercat laboral. En el baròmetre s’ha consultat 562 de les 3.138 entitats que formen part de la Taula del Tercer Sector. Se’ls ha preguntat per les seves principals inquietuds en la seva relació amb els poders municipalistes. El 65% fan referència al finançament i a l’obtenció de recursos no monetaris, la qual cosa demostra fins a quin punt les entitats batallen perquè els uns i els altres s’uneixin a la seva causa.