Anar al contingut

CONFLICTE LABORAL A LA POLICIA CATALANA

Parlen els mossos: «Volem fer bé la nostra feina i no podem»

La plataforma MosS.O.S. denuncia que molts agents se senten «frustrats» perquè no resulta possible donar el ciutadà la protecció que es mereix

En la primera entrevista que concedeixen, neguen rotundament que sigui una protesta «espanyolista» i exigeixen el final de la instrumentalització del cos

Guillem Sànchez

Parlen els mossos: «Volem fer bé la nostra feina i no podem»

“L’únic que volem és fer bé la nostra feina. I no podem”. Aquest és el final de la primera entrevista que la plataforma de MosS.O.S., el moviment intern dels agents de la policia catalana que persegueix la recuperació de les condicions laborals perdudes i que cessi la instrumentalització política d’un cos de seguretat que mai aconsegueix escapar-se de l’ull de l’huracà, ha acceptat amb EL PERIÓDICO.

A la trobada, que té lloc en una cafeteria del Raval de Barcelona, hi assisteixen cinc mossos d’esquadra: agents antiavalots, del Grup Regional de Motos, de la Unitat al Menor, dels serveis centrals del complex Egara i de la Sala Regional de Coordinació. Tots són administradors del grup de Telegram que van crear a l’estiu quatre agents del torn de nit de la comissaria de Sants-Monjtuic, farts d’acabar les jornades “frustrats” per no entregar al ciutadà “la protecció que mereix”.

Apolític i asindical

El grup telemàtic va créixer ràpidament i es va reproduir generant subgrups paral·lels per demarcacions territorials i per especialitats. “Pràcticament tots els agents acaben assabentant-se del que passa aquí”. Actualment, només en el grup originari hi ha més de 4.500 usuaris de MosS.O.S.. Es tracta d’una plataforma eventual que, remarquen, “no perdurarà perquè ha de desintegrar-se en benefici dels sindicats quan s’arribi a algun acord”. El seu naixement, no obstant, des de part de la cúpula policial, algun sindicat i fins i tot des de la Conselleria d’Interior –diana principal de les seves protestes–, s’ha interpretat com una estratègia “espanyolista” per obrir una altra via d’aigua en el Govern de la Generalitat.

“No és un moviment espanyolista. És apolític i asindical. A les protestes exigim anar vestits de negre i s’eviten totes les banderes. Com a administradors, la nostra funció des del primer dia ha sigut avisar i expulsar qualsevol agent que comenci discussions polítiques en el xat. La normativa interna prohibeix utilitzar paraules com ‘procés’ o ‘Tabàrnia’. Ens manifestem contra aquest Govern, però faríem exactament el mateix contra qualsevol altre. No exigim res a la conselleria que no sigui a la seva mà. I si falten diners, que busqui la manera de compensar-ho”, conclouen.

A apaivagar el recel que suscita MosS.O.S. en algun sector independentista no va ajudar que nombrosos policies, que van participar en la manifestació del 6 d’octubre passat convocada per aquest grup, aplaudissin quan la marxa va creuar davant la comissaria del Cos Nacional de Policia (CNP) a la Via Laietana. “Aquell dia va tenir lloc una de les manifestacions més importants en la història dels Mossos, si no la més important [amb gairebé 5.000 agents]. També hi va haver un homenatge a les víctimes dels atemptats del 17-A, que va ser un minut de silenci a les Rambles. Però va interessar més parlar d’aquells aplaudiments... No, no creiem que fossin dedicats als antiavalots que van carregar a les escoles. L’1-O  cap cos policial va estar a l’altura. Va ser un dia dolent per a tots els policies, el pitjor. Els que, espontàniament, van aplaudir a la Via Laietana ho farien perquè són companys”.

“No pot ser que la policia catalana no hagi investigat en el passat els casos de corrupció que afecten la classe política d’aquí”

Els cinc agents critiquen que sempre es barregi els Mossos amb interessos polítics. “Ciutadans, que va arribar a defensar que es desobeís els Mossos, després de la polèmica dels aplaudiments a la Policia Nacional, va brindar el seu recolzament a MosS.O.S.. El Govern, d’altra banda, ha de deixar que fem el nostre treball en pau: No pot ser que la policia catalana no hagi investigat en el passat els casos de corrupció que afecten la classe política d’aquí. O que un president de la Generalitat animi els CDR a “collar” i després doni l’ordre als agents d’aguantar quan estan sent humiliats amb ous, pintura o orina. Perquè també ens van llançar globus amb orina. I tot i que només portin pintura, tampoc és un joc. El conseller d’Interior, Miquel Buch, no hauria de negar peticions per dispersar quan s’està atacant els antiavalots, com davant el Parlament. En ordre públic, els Mossos tenen unitats que són tan bones com les millors d’Europa i han de confiar que a cap li agrada pegar perquè sí. La instrumentalització política d’una policia és incompatible amb la democràcia”, raonen.

La falta de policies 

El dèficit de personal que afligeix els Mossos és d’“uns 3.500 policies”, calculen. “I durant els pròxims deu anys es jubilarà gairebé un terç del total de la plantilla”. Això significa que un cos que actualment compta amb poc més de 16.000 agents –no hi ha hagut oposicions entre el 2011 i el 2018–, i que pateix un degoteig anual d’uns 100 efectius entre baixes mèdiques, jubilacions, segones activitats, defuncions o salts a altres policies locals, afronta desbordat reptes descomunals com el terrorisme gihadista, el disseny de dispositius d’ordre públic cada més complexos, l’arribada de menors no acompanyats, la implantació d’organitzacions criminals d’origen estranger –que són darrere de la irrupció de fenòmens com el dels narcopisos o la proliferació del cultiu i exportació de marihuana– o l’augment de la població turística, que ha atret grups de carteristes.

“El model policial dels Mossos està basat en la prevenció. Però ara això ja no és possible”

“El model policial dels Mossos estava basat en la prevenció. Però ara aquesta ja no és possible. Fa anys, sortien 6 o 7 patrulles per districte: dos o tres reaccionaven en vista dels serveis que sorgien durant el torn i les altres es movien per dissuadir els delinqüents. Ara, si t’hi fixes, en aquest carrer [Nou de la Rambla, al costat de l’ABP de Ciutat Vella], veus tots els cotxes aparcats, ¿per què?, perquè no hi ha policies. A districtes tan complicats com l’Eixample o Ciutat Vella hi ha torns amb només 1 o 2 cotxes”. En aquestes condicions, per exemple, no hi ha patrullatge preventiu contra les bandes que es colen als domicilis, “i aquest any els lladres estan entrant a moltes cases”, o contra els robatoris violents al carrer –com els perpetrats pels ‘rellotgers’–, “que també s’han disparat a Barcelona”.

A la falta d’efectius, que “també posa en risc la seguretat dels agents que van en minoria a baralles complicades”, se suma la falta d’inversió en recursos materials. Es nota molt en el mal estat dels vehicles, tant cotxes, com furgonetes d’unitats especials, o motocicletes. “Per exemple, les motos més noves són del 2008 i les més velles, del 2001. De la flota d’Honda Transalp, Honda Deauville i Suzuki V-Strom, cap té ABS. I hi hem de circular en conduccions d’emergència, cosa que suposa un risc evident per als motoristes”.

“A districtes tan complicats com l’Eixample o Ciutat Vella hi ha torns amb només 1 o 2 cotxes”

Asseguren que la situació ha arribat a un punt en què ni tan sols resulta possible atendre adequadament alguns requeriments per assumptes greus. “Fa pocs dies, vaig rebre tres trucades simultànies en un districte amb dues patrulles: una agressió sexual i dues violències de gènere. Vaig haver de demanar reforç d’altres districtes i, això, implica que hi ha altres trucades que ja no es pot respondre degudament. Abans, si entrava pel 112 un ciutadà a qui li acabaven de robar el telèfon, s’agafava la descripció del sospitós o el connectaves amb les patrulles per perseguir-lo. Ara, gairebé sempre, acabes dient-li que se’n vagi a una comissaria i que posi una denúncia. Això és el que, com a policies, fa que aparegui la frustració, perquè som nosaltres els que donem la cara al ciutadà”.

Repercussió de la protesta falsejada 

“Si això aguanta”, asseguren els cinc policies de MosS.O.S., “és gràcies al sobreesforç que cada dia posen els agents”. No obstant, l’impagament de les hores extres que van fer durant el dispositiu ‘Àgora’, desplegat per contenir els disturbis que van precedir i van succeir la consulta de l’1-O, s’ha convertit en el detonador que ha motivat una protesta que, lluny de voler continuar tapant els forats que pateix la casa, pretén evidenciar-los. Cada funcionari “ha perdut una mitjana de 3.400 euros bruts anuals els últims 8 anys” però “no és només un tema econòmic, això va de tornar a treballar sense posar en risc la nostra integritat”.  

La mesura escollida a l’estiu va ser no fer més hores extres –també perquè les cobren a un preu inferior a l’ordinària– a partir del mes de setembre i ha comptat amb un “gran seguiment”. El problema, denuncien, és que la seva repercussió “s’està dissimulant” perquè alguns comandaments “falsegen dades” per ocultar l’afectació sobre el Pla Operatiu Específic (POE) Antiterrorista, sustentat sobre les hores extres que, voluntàriament, fan els mossos.

“S’estan cobrint punts d’antiterrorisme [que no s’especifiquen per prudència] amb una patrulla de dos agents –en lloc dels sis de la Brigada Móbil– que van sense fusells d’assalt ni proteccions per a armes com les que es van utilitzar en l’atemptat de la discoteca francesa de Bataclan. O s’anota en el programa que hi ha patrulles que duen a terme serveis planificats [un itinerari pels consolats o seus de partits polítics, per exemple] quan, en realitat, ni tan sols hi són, allà”. O s’ordena als agents destinats a punts de prevenció que facin descansos “en negre”. Cosa que significa que si s’abandona el punt policial per anar a dinar o a sopar, “no ha de constar en el programa”. Públicament s’afirma que el pla antiterrorista no s’ha vist afectat, però “és mentida”. 

Aquest dilluns, el conseller d’Interior, Miquel Buch, es reunirà de nou amb els sindicats i, per primera vegada, ho farà també amb dos representants de MosS.O.S.. Un fet sense precedents, ja que aquesta plataforma no està legalment constituïda ni, en conseqüència, compta tampoc amb representants escollits en eleccions. La seva presència en el departament per negociar la recuperació de condicions laborals serà anòmala. Però la situació que viu el cos de seguretat també ho és, conclouen.