22 febr 2020

Anar al contingut

Les universitats catalanes busquen nous usos per als MOOC

L'oferta es consolida per captar nous estudiants i provar noves pedagogies

Els centres estudien poder agrupar cursos gratuïts en itineraris que permetin donar títols

Carmen Jané

Les universitats catalanes busquen nous usos per als MOOC

Les universitats públiques catalanes no només han aconseguit consolidar l’oferta de Massive Online Open Courses (MOOC), cursos impartits a través d’internet als quals poden apuntar-se qui desitgi aprendre sobre una matèria, que van llançar el gener del 2013. També estan buscant-los nous usos que permetin fer-los rendibles i permanents, com assajar nous mètodes pedagògics, crear reposadors de materials docents audiovisuals o dissenyar itineraris formatius agrupant diversos mòduls.

Els primers MOOC catalans es van publicar durant el primer trimestre del 2013 a la Universitat de Girona i a la Pompeu Fabra (UPF). La Generalitat es va sumar aviat a recolzar la iniciativa convocant un concurs públic de 200.000 euros per al curs 2013-2014 a què es van presentar 138 projectes, però se’n van aprovar 14. El concurs es va repetir l’any següent amb més dotació (253.961,60 euros), però molt més repartida: 32 projectes que es van emportar uns 8.000 euros cada un. Molts d’ells continuen en actiu.

“Les universitats van decidir apostar pel format quan van veure que el Govern donava 16.000 euros per fer un curs. En aquell moment els MOOC van deixar de ser una cosa fruit del voluntarisme d’uns quants professors per convertir-se en una cosa seriosa. I si es fa cal fer-ho bé perquè són l’aparador de la universitat”, explica Francisco García, vicerector d’innovació docent de la Universitat de Lleida.

La UPC, per exemple, els utilitza per preparar els seus futurs estudiants, com el de “El llenguatge de l’enginyeria”, el seu èxit més gran i premi a la qualitat en docència de la mateixa universitat. “Els MOOC contribueixen a la difusió del coneixement en obert i cal fer-los bé”, afirma Santiago Silvestre, vicerector d’Avaluació i Qualitat de la UPC.

Producció cara

I és que fer cursos per internet és bastant car perquè s’han de gravar, mantenir i actualitzar periòdicament. La base solen ser explicacions en vídeo, però també s’hi afegeixen manuals, presentacions, bibliografia, proves d’avaluació i fòrums de debat. Acostumen a durar entre tres i vuit setmanes, però alguns s’allarguen durant tot un curs acadèmic. I són gratuïts, tot i que alguns centres (la UOC, per exemple) comencen a exigir un pagament d’entre 30 o 40 euros si es vol obtenir un certificat de superació.

Per produir-los, la majoria d’universitats compten amb equips especialitzats des dels Instituts d’educació o fins i tot unitats pròpies que assessoren els professors i arriben a dissenyar els materials educatius. És el cas de la Universitat de Barcelona (UB), que té un equip vinculat a la seva unitat d’innovació docent. “Molts cursos eren només bustos parlants i no tenien ni disseny pedagògic ni pensament didàctic”, explica José Luis Medina, responsable dels MOOC a la UB.

177 cursos

Aquest trimestre, entre els set centres públics catalans s’ofereix una oferta estable de 177 cursos de les matèries més variades. Alguns centres han reduït la seva oferta, com la Universitat Rovira i Virgili, que té fins a una guia sobre com fer MOOC al seu web, que no n’oferirà cap aquesta tardor, o la de Girona, que després de ser pionera i tenir un gran èxit amb cursos com el que el Celler de Can Roca va donar sobre la cuina al buit (13.500 alumnes inscrits), aquest any amb prou feines participa en un amb altres universitats sobre gestió del patrimoni cultural i en prepara un altre sobre la cultura del te.

Algunes universitats, com la UAB, treballen gairebé en exclusiva amb una plataforma, en el seu cas Coursera, en la qual hi ha les grans universitats nord-americanes com Stanford o Harvard. Això els ha permès establir sinergies. “Estem preparant un MOOC sobre Big Data per al qual s’ha constituït un equip multidisciplinari de docents i amb el qual hem entrat en contacte amb una empresa nord-americana d’intel·ligència artificial, Deep Learning, propietat d’Andrew Ng, el fundador de Coursera. Ha sigut un revulsiu per als professors”, explica José Manuel Pérez Tornero, catedràtic de Periodisme de la UAB i responsable acadèmic dels MOOC.  El de Big Data serà el germen d’altres mòduls que es preveu agrupar en un futur màster “de pagament”, assenyala. El mateix esquema que han seguit amb la programació de videojocs.

Altres, com la UPF, que té una oferta de 23 cursos de tota mena de temàtica, participen en diversos suports, des de Miriada, la més popular en llengua hispana, a l’anglesa Future Learning i d’altres depenent de l’idioma. 

La UAB, la UPF i la UPC, a més, utilitzen els MOOC com a part dels seus materials d’estudi en graus i màsters i els busquen noves aplicacions a tant d’esforç, des de l’anomenada classe invertida, en la qual els alumnes miren primer la classe magistral en vídeo a casa i després es complementa a classe, a crear una biblioteca audiovisual de recursos pedagògics, explica el vicerector d’Avaluació i Qualitat de la UPC, Santiago Silvestre. La seva estrella és “El llenguatge de l’enginyeria”, que supleix el curs introductori que donen als estudiants de carreres tècniques perquè el professor no hagi de repetir cada any la mateixa classe.

El punt no resolt dels MOOCs és l’avaluació pel caràcter massiu dels cursos. Tot i que s’ha buscat automatitzar molts processos amb proves tipus test, això no sempre és possible i hi ha qui opta perquè els alumnes es corregeixin entre ells amb proves prèviament anonimitzades. El sistema no és popular.  “Penso que a la universitat són els professors qui han d’avaluar els alumnes”, assenyala García.  

Universitats va tancar la plataforma comuna per optar per les grans marques

 

El departament d’Universitats va llançar el juliol del 2015 un projecte general que havia de cristal·litzar en la seva pròpia plataforma de MOOC, uCatx. La web, que es va estrenar amb un MOOC titulat “Com crear una empresa i no morir en l’intent” en què participaven diverses universitats catalanes, va acabar tancant aquest hivern passat després de tot just dos anys activa, per optar perquè cada universitat decidís on volia promocionar els seus cursos. La nord-americana Coursera i l’espanyola Miriada, la unió de Telefónica amb Universia, la plataforma universitària del Banco Santander, van ser les grans beneficiades, tot i que els centres catalans han difós els seus MOOC també per altres plataformes. 

 

“Les universitats estan acostumades a col·laborar entre elles, però en aquest cas vam veure que no es podia competir amb l’oferta comercial i per tant era millor que cada universitat escollís a quines plataformes volia oferir els seus cursos”, afirma Josep Pallarés, director general d’Universitats de la Generalitat. 

 

Ucatx va costar 109.000 euros, del quals 98.000 euros van anar a la UOC com a coordinadora de l’anomenat MOOC Catalunya i uns altres 11.500 al CSUC, que s’encarregava de la difusió del projecte. Un any després ni tan sols funciona el domini, que ha sigut ocupat per una pàgina dedicada a la descàrrega de fons de pantalla que ni tan sols està en català, una de les exigències del domini .cat. A algun dels seus antics responsables els va agafar de sorpresa que ni tan sols es mantingués.