La custòdia compartida s'obre pas malgrat no tenir una llei específica

Malgrat que no existeix consens polític ni legislació uniforme entorn de la millor opció per als fills després d’un divorci, la custòdia compartida, a poc a poc, s’està obrint pas a Espanya. Una de cada tres separacions van acabar el 2017 amb la decisió que els nens han de passar el mateix temps amb la mare que amb el pare (el 30,2%), gairebé el triple que fa 10 anys, quan amb prou feines s’optava per aquesta solució en el 9,7% de les separacions, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística publicades aquesta setmana.

No obstant, els percentatges d’aplicació són molt diferents en funció del lloc de residència de la parella. Hi ha experts que parlen fins i tot de dues Espanyes en matèria de custòdia. D’una banda, al vessant més mediterrani –Catalunya, València i Balears, però també Aragó, País Basc, Navarra i La Rioja–, la custòdia compartida s’aplica entre un 25% i un 50% dels casos. En la resta d’Espanya els percentatges són molt més baixos, especialment a Extremadura o Múrcia, on no arriben al 15% dels divorcis. El motiu, segons els especialistes en dret de família, és que algunes de les regions on s’aplica més aquesta mesura tenen una legislació pròpia que promou la coparentalitat, així com una societat amb relacions de gènere més igualitàries, cosa que fa que els pares optin més per aquesta opció.

Amb la intenció d’acabar amb la desigualtat entre regions, Ciutadans ha registrat en el Congrés una llei que promou la custòdia compartida com a opció “preferent”. La norma no té gaires possibilitats de ser aprovada, ja que el Govern i el PSOE rebutgen canviar la situació actual, en la qual el Codi Civil estableix que si no hi ha acord entre els pares, els jutges han d’optar per aquest règim de forma “excepcional”. No obstant, el Tribunal Suprem va donar la volta a la situació el 2013 fins al punt de considerar “normal i desitjable” les atencions compartides, tenint en compte el bé del menor, hi hagi o no acord entre els progenitors.

Excepte en violència masclista

La decisió va provocar que Alberto Ruiz Gallardón, en la seva etapa com a ministre, impulsés un avantprojecte de llei de custòdia compartida per portar a la legislació la jurisprudència del tribunal. La norma no va ser aprovada i tampoc va veure la llum durant el segon mandat del PP, malgrat que era un dels punts de l’acord d’investidura amb Ciutadans. Per això el partit taronja ha impulsat la seva pròpia proposta legal, amb l’argument que “si els nens neixen amb custòdia compartida, aquesta ha de ser una opció preferent en els divorcis, tret d’en casos de violència masclista”, segons explica la portaveu de Cs en la matèria, Melisa Rodríguez.

El PSOE rebutja aquest plantejament i culpa Ciutadans de voler “imposar” aquest tipus de corresponsabilitat. Segons l’opinió d’Ángeles Álvarez, portaveu socialista d’Igualtat al Congrés, “el prioritari en un divorci és que els pares negociïn i, quan hi hagi litigi, que decideixi el jutge” en funció de les circumstàncies. És a dir, advoca perquè continuï el model actual, igual com el PP. 

Els experts en dret de família no veuen amb mals ulls que la jurisprudència del Suprem es traslladi a l’ordenament, però sense marcar per llei quina custòdia ha de ser la primordial. “Cada família és diferent”, argumenta Mercè Mira, vocal de l’Associació Espanyola d’Advocats de Família, qui considera que convindria exportar el model català a la legislació nacional. A Catalunya, si no hi ha acord entre els pares, decideix el jutge tenint en compte “el conjunt de responsabilitats parentals”, que venen marcades per criteris com l’actitud dels pares, l’edat dels fills, la distància del domicili, etc. A més, el Codi Civil català desvincula l’ús de la vivenda familiar de la custòdia, la qual cosa evita que un dels progenitors la sol·liciti amb l’interès material de poder continuar residint-hi.

L’homogeneïtzació

També María Ángeles Zurilla, catedràtica de Dret Civil i experta en custòdia compartida, considera que en un assumpte tan “sensible” el tractament hauria de ser“homogeni”a tot el país, si bé segons el seu parer podria igualar-se la situació amb una nova llei o amb una simple reforma del Codi Civil vigent. També ella considera que, en vista de la falta d’acord dels pares, ha de decidir el jutge tenint en compte la corresponsabilitat parental i l’interès del menor. “Cal tenir en compte que estem davant d’una qüestió complexa, en la qual la casuística és tremenda i la solució que pot ser adequada per a un cas, pot no ser-ho per a un altre”, avisa.

Notícies relacionades

Catalunya lidera els divorcis amb custòdia compartida

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Al contrari, Altamira Gonzalo, vicepresidenta de l’associació de juristes Themis, no veu necessari fer canvis legals i adverteix que a l’Aragó, l’única regió on s’estableix que la custòdia compartida ha de ser “preferent”, han augmentat els litigis.

Els detractors de la custòdia compartida imposada adverteixen a més que, en els casos de violència masclista no denunciats, l’home sol sol·licitar aquesta opció per continuar maltractant la seva exparella a través dels fills. Una situació difícil d’evitar si el jutge desconeix que els maltractaments són darrere del motiu del divorci.