La fossa del Batalló Femení

Es coneix com el desembarcament de Mallorca l’operació que les forces republicanes van dur a terme l’agost de l’any 1936 per recuperar el control de l’illa, llavors en mans del bàndol revoltat. A bord del barco ‘Mar Negre’, uns 8.000 homes i dones a les ordres del capità Alberto Bayo van desembarcar la matinada del dia 16, però l’operació va acabar en desastre. En només tres setmanes, el bàndol republicà va tenir 1.700 baixes en combat. Bayo va haver d’ordenar la retirada i les tropes van reembarcar el 4 de setembre, però van quedar combatents a l’illa que van ser capturats i executats pels nacionals. Els cossos d’aquesta gran carnisseria van ser enterrats a diverses fosses comunes, la més gran de totes a la platja de Sa Coma, a Sant Llorenç de Cardassar. Allà, en l’oblit, hi són des de fa més de 80 anys.

La situació està a punt de canviar. Els governs de Catalunya i les Balears van firmar aquest divendres un conveni de col·laboració per exhumar i identificar els cossos enterrats a les fosses de Sa Coma, Riuet de Portocristo, Ses Coves Blanques i el cementiri de Son Coletes. Els càlculs dels experts indiquen que hi pot haver fins a un miler de cossos. La gran majoria són catalans de les tropes republicanes que van dur a terme l’intent fallit de reconquistar l’illa. El conveni estableix que la Conselleria de Justícia enviarà un equip d’arqueòlegs per obtenir mostres d’ADN i que s’encarregarà del trasllat dels cossos que siguin identificats, tot i que no hi ha data encara per a l’inici dels treballs.

És possible que trobin els cossos de les cinc milicianes.

Violades, torturades i afusellades

Existeix una foto feta llavors en la qual apareixen cinc milicianes que posteriorment van ser violades, torturades i afusellades (una espècie de psicòpata de la guerra, Arconovaldo Bonaccorsi, ‘el comte Rossi’, enviat especial de Mussolini per recolzar militarment els franquistes, tenia el costum de fotografiar els presoners abans d’afusellar-los). La identitat de les milicianes va quedar a l’ombra durant dècades, fins que als anys 90 els familiars de dues d’elles van revelar-ne la identitat. Es tractava de les germanes Daria i Mercedes Buxadé. Una investigació que ara han dut a termeTània Balló, Gonzalo Berger i Jaume Miró, germen del documental ‘Mil·licians’ que s’estrenarà a la televisió balear dimarts vinent (IB3) i més endavant a TV-3, ha descobert la identitat de dues més, Teresa Bellera i María García, i pot ser que de la cinquena, Ramona Soldevila, tot i que sobre aquesta última hi ha dubtes. “Com a documentalistes no podem afirmar al cent per cent que ho sigui”, diu Balló.

Els familiars de les milicianes es van desplaçar dijous a Mallorca per assistir a la firma del conveni, però sobretot per visitar el lloc on possiblement van ser enterrades. “El relat que teníem a la família era que la tia havia pujat a un barco que s’havia enfonsat, res més”, diu Carla Bellera, neboda neta de Teresa. “Però no sabíem res del paper polític que hi havia jugat. Jo he tingut un paper actiu en diversos moviments socials, i em preguntava com podia ser que a la família ningú més hagués tingut aquell esperit de lluita”.

El Batalló Femení

Notícies relacionades

"La teva vida no és la feina; comença quan en surts"

L’estrès laboral multiplica per cinc els riscos de tabac i alcohol junts

Teresa Bellera i les seves companyes es van embarcar al ‘Mar Negre’ com a integrants del llavors acabat de crear Batalló Femení, una agrupació militar formada exclusivament per dones, però això els seus descendents, com altres detalls que revela el documental, només ho han sabut ara. “Tot això ens ha produït d’una banda sorpresa i emoció, però alhora ràbia i indignació. El primer, perquè descobreixes una part de la teva família totalment desconeguda; el segon, la ràbia, perquè t’assabentesque cruel i injusta va ser la història”. A part d’assistir a la firma del conveni i de visitar Sa Coma (“va ser estrany; avui és una platja plena de turistes i hotels, però cal imaginar-la com era llavors, deserta, sense res”), els familiars de les milicianes van assistir a la preestrena del documental a la Sala Rívoli de Palma. Va haver de ser emocionant.

Després de firmar el conveni, la consellera de Justícia, Ester Capella, va explicar que és necessari “posar noms i cognoms a les persones que encara avui estan enterrades en fosses comunes”. “Com a administracions públiques tenim l’obligació ètica d’obrir les fosses, desenterrar aquestes persones, identificar-les i entregar les restes als familiars perquè puguin tancar el dol”. L’exhumació descobrirà majoritàriament restes de combatents republicans, però hi haurà també cadàvers de combatents de l’altre bàndol. Capella va remarcar que el deure de memòria és universal, i que l’objectiu és “identificar totes les persones, sense distinció”.