El TC anul·la la llei catalana d'associacions de cànnabis
L'alt tribunal considera que envaeix competències de l'Estat, al tractar-se d'un estupefaent
És el mateix criteri pel que va declarar inconstitucionals les normes de Navarra i el País Basc
undefined41455746 a budtender right shows cannabis buds to a customer at the180726184639 /
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha declarat inconstitucional, per unanimitat, la llei catalana d’associacions de consumidors de cànnabis, de juliol de l’any, a l’entendre que envaeix competències que corresponen a l’Estat, fonamentalment en matèria penal. És el criteri que l’alt tribunal va marcar a l’anul·lar també lleis semblants de Navarra i el País Basc, el desembre de l’any passat i el mes de març passat, respectivament.
La sentència feta pública aquest dimecres aclareix que tot i que el cànnabis conté elements o principis actius susceptibles d’aplicació terapèutica no és, en sentit estricte, un fàrmac o medicament, sinó una substància qualificada com a estupefaent, el que significa que és una competència en matèria penal reservada a l’Estat, segons preveu l’article 149.1.6 de la Constitució.
Per a l’alt tribunal, la llei catalana no només conté un règim jurídic complet i acabat de les “associacions de consumidors de cànnabis”, sinó que a més està directament dirigit a “articular el consum i cultiu compartit de cànnabis” o “el consum, proveïment i dispensació” d’aquesta substància “la disciplina normativa de la qual es reserva l’Estat”.
Igual que la llei navarresa, la catalana “reconeix els clubs (associacions de consumidors de cànnabis) funcions de provisió o adquisició i ulterior distribució” de cànnabis. Els defineix com un “espai d’àmbit privat gestionat per una associació de consumidors de cànnabis, que compleix les condicions idònies per al consum de cànnabis per part dels seus membres i on es duu a terme principalment aquesta activitat”.
La resolució judicial tampoc accepta que es tracti d’una competència autonòmica
en matèria d’associacions. Segons la doctrina del , les competències autonòmiques en matèria d’associacions de l’article 118 de l’Estatut o de protecció de la salut de l’article 162.3 b no són suficients per emparar una norma com la recorreguda que “regula, amb incidència sobre el tipus penal definit en la legislació estatal, el consum, proveïment i dispensació de cànnabis, en el marc de les associacions d’usuaris a què es refereix”. Tampoc el que preveu l’Estatut per al consum i protecció dels consumidors i usuaris.
