Iemen, un infern per als infants

Haver d’escollir entre portar el fill a l’hospital perquè pateix desnutrició aguda o donar menjar a la resta de la família. Aquesta és la dura realitat que viuen moltes famílies al Iemen. El conflicte, que s’ha agreujat aquestes últimes setmanes, ha fet que els preus dels aliments i el combustible s’hagin disparat a tot el país. Això significa que menjar o pagar el transport per anar als centres hospitalaris és un luxe que molts no poden permetre’s. El preu dels aliments ha arribat a duplicar-se en algunes parts del país en qüestió de dies i els combustibles bàsics com la gasolina, dièsel i gas per cuinar han augmentat un 25% en un any.

Aquesta situació afecta tot el país, però els que més pateixen, com sempre, són els més petits. Més de 5 milions de nens i nenes estan en risc de patir fam. Més de dos terços, el 64,5% de la població del Iemen, no saben quan serà el seu pròxim àpat. Si s’interrompés el subministrament d’aliments i combustible que arriba a través del port de Hodeida, hi podria haver una escalada d’inanició sense precedents i, segons les Nacions Unides, podria provocar una de les pitjors crisis de fam en la història.

El cert és que el port de Hodeida és la principal porta d’entrada de les importacions i de l’ajuda humanitària que rep el 80% de la població iemenita. Tot i que de moment hi ha provisions d’aliments al mercat, els preus són desorbitats i les famílies no poden permetre’s coses tan bàsiques com el pa, llet o ous. Això empitjora la seva situació que ja per si mateixa és molt precària. Segons una recent enquesta de l’ONU, un 98% de les llars van dir que els aliments era la seva principal despesa, i un 93% va explicar que el seu principal desafiament és el preu de les matèries primeres.

Pel que fa a nutrició infantil la dada és aterridora: la meitat dels nens i nenes al Iemen tenen retard en el creixement i un de cada vint nens menors de cinc anys pateix desnutrició aguda greu. Milions de nens i nenes no saben quan serà el seu pròxim àpat. A més, els nens amb desnutrició greu tenen 12 vegades més probabilitats de morir a causa de malalties prevenibles, com la pneumònia, el xarampió, el còlera o la diftèria.

“La vida ha canviat molt durant la guerra. El més difícil per a la meva família és l’augment dels preus. Fins i tot si aconsegueixo trobar feina, el cost dels aliments és massa alt. Solíem menjar carn i peix, però ara només puc pagar el pa, així que això és el que mengem,” diu l’Omar, pare d’una nena de 10 mesos. Pa, pa i només pa. Això és el mengen, quan poden, ja que de vegades passen dos dies sencers sense ingerir res. La seva filla, l’Amara, va caure malalta amb signes de desnutrició i ara prova de recuperar-se.

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

Però com ella hi ha milers de nens i nenes que lluiten diàriament per sobreviure a aquesta situació. El Mansur té només 14 mesos i pateix desnutrició aguda greu perquè la seva família no pot pagar els aliments que necessita. Van vendre la seva terra per sobreviure a aquesta crisi, però la crisi és la que està acabant amb ells. La família s’alimenta només de la llet que dona el bestiar del seu veí i algunes vegades, amb una mica de pa.

La gana, les malalties, les bombes... són tantes les amenaces que pateixen els nens al Iemen que un es pregunta: ¿Com serà el futur de l’Amara i el Mansur i de tots els nens i nenes si aquesta guerra no acaba? O potser la pregunta més adequada seria: ¿Tindran un futur?