La ministra Delgado oblida la paritat al revisar la justícia universal

El refrany “ningú escarmenta al cap aliè” s’ha tornat a complir al Ministeri de Justícia. La ministra Dolores Delgado ha incorregut en el mateix error que el seu antecessor, Rafael Catalá, a l’hora de designar el consell assessor que haurà de revisar la justícia universal: oblidar-se de la paritat. I això, malgrat que aquest mateix dimecres va anunciar al Congrés la creació d’un observatori per trencar el sostre de vidre de les dones per arribar als alts càrrecs judicials. 

A finals d’agost, Justícia va anunciar la creació un òrgan assessor amb la intenció de revocar la reforma del 2014 del PP sobre justícia universal, que a la pràctica va suposar el final de la jurisdicció espanyola per perseguir crims contra la humanitat, a l’exigir com a requisit per obrir una investigació que hi hagi víctimes espanyoles, que l’autor sigui espanyol o resideixi a Espanya i se n’hagi denegat l’extradició.

L’òrgan es reunirà, sota la presidència de Delgado, amb la qual cosa es garanteix la presència d’una dona, però els seus altres membres són homes: el secretari d’Estat de Justícia, Manuel Dolz, com a vicepresident, el magistrat José Ricardo de Prada, els advocats Manuel Ollé i Miguel Ángel Vergara Céspedes i el catedràtic ja jubilat i president de l’Associació Pro Drets Humans d’Espanya (APDH), Hernán Hormazábal. Cap dona, malgrat que la catedràtica Alicia Gil Gil està considerada una eminència en la matèria i que hi ha advocades, jutges i fiscals que també haurien pogut ser consultades.

Antecedents

La crítica a la paritat va obligar Catalá a incloure a contrarellotge 15 dones en la comissió de codificació –12 amb caràcter permanent– per revisar els delictes sexuals, després de conèixer-se que no n’hi havia cap a la Secció Penal de la comissió de codificació, que no es reunia des que va arribar al Govern Felipe González. Aquesta polèmica, lligada al que va suscitar la sentència de ‘La manada’, va contribuir al fet que la mateixa ministra decidís constituir un altre consell assessor per revisar des de la perspectiva de gènere la Llei d’Enjudiciament Criminal de moment i la resta de l’ordenament en el futur.

Aquest òrgan que va començar a funcionar aquest dimarts està format per la magistrada Ana María Ferrer, la fiscal Elvira Tejada, la catedràtica María Isabel González Cano, l’advocada María Durán i Febrer i el catedràtic Juan Luis Gómez Colomer. No obstant, l’opció per al consell assessor de la justícia universal no compta amb més dones que la mateixa ministra i, a diferència d’ella, el “nivell” dels membres designats també és qüestionada.

Falta de pluralitat

Més enllà de la contradicció que suposa haver-se oblidat de la paritat, la seva composició ha suscitat crítiques per la seva falta de pluralitat i el seu poc nivell acadèmic, ja que no compta amb un sol catedràtic en exercici de Dret Penal o de Dret Internacional Públic. 

Tots els seus membres tenen alguna vinculació o, almenys, una bona relació, amb la Fundació Internacional Baltasar Garzón (FIGBAR). Fins i tot compta amb un advocat l’únic mèrit del qual, segons especialistes en justícia universal consultats per aquest diari, és ser assessor d’ella. Segons Justícia, Manuel Miguel Vergara és professor de Dret Penal a l’Institut d’Empresa i col·labora amb el Tribunal Penal Internacional.

Aquesta circumstància va ser aprofitada aquest dimecres pel PP per interpel·lar la ministra, a qui va acusar de designar-los “més per donar curs a alguna ‘vendetta’ que per millorar la justícia” i apuntar l’exjutge Garzón, amic personal de Delgado.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

La ministra ha defensat el currículum de tots ells, tot i que només ha citat expressament De Prada i Ollé. El magistrat de l’Audiència Nacional, actualment en el Mecanisme Residual per a Tribunals Internacionals, és un fervent defensor de la justícia universal. De tendència progressista, és a qui s’atribueixen els paràgrafs més durs de la sentència de la Gürtel que va provocar la moció de censura amb què el PSOE va arribar al govern.

Ollé és l’únic que no es qüestiona. És membre del Groupe d’Action Judiciaire de la Federació Internacional de Drets Humans i un habitual en els procediments relatius a justícia universal seguits a l’Audiència Nacional. Va exercir l’acusació contra l’exmilitar argentí Adolfo Scilingo, únic condemnat a Espanya per crims contra la humanitat, i en el genocidi de Guatemala. La seva última intervenció ha sigut la defensa de l’extècnic de l’HSBC Hervé Falciani en l’extradició cursada per Suïssa, que ha sigut rebutjada. En aquesta tasca col·laborava amb el despatx de Garzón.