La Fiscalia proposa penes alternatives a la presó per als tuitaires condemnats per delictes d'odi

La Fiscalia General de l’Estat proposa reformar el Codi Penal per rebaixar les penes en els casos de delictes d’odi comesos a través de les xarxes socials o imposar sancions alternatives a la presó. La proposta està inclosa en la Memòria del 2017 de la institució que ha presentat aquest dilluns la fiscal general, María José Segarra, i passa per modificar l’article 510 del Codi Penal pel qual en els últims anys s’ha condemnat a penes de presó tuitaires que havien publicat missatges de contingut racista, homòfob o antisemites.

El Ministeri Públic advoca per rebaixar les penes de presó previstes o contemplar mesures alternatives a la presó en els casos en els quals “pel seu context contingut, absència de reiteració o característiques o circumstàncies personals de l’autor” no mereixin un retret penal tan elevat.

L’article 510 del Codi Penal contempla penes de fins a quatre anys de presó per als quiincitin públicament a l’odi per raó de gènere, raça, religió o una altra circumstància. En els casos en els quals el delicte es cometi a través d’un mitjà de comunicació social o per Internet, la pena mínima possible és de dos anys i mig.

La Fiscalia creu que aquest règim punitiu és massa “sever” i desproporcionatmassa “sever”. “L’experiència demostra que molts d’aquests casos són comesos per persones no pertanyents a grups o organitzacions criminals, i que insereixen a les xarxes socials comentaris profundament ofensius o humiliants per a certs col·lectius de persones per motius racistes, xenòfobs, religiosos, homòfobs o d’un altre tipus, i que han pogut actuar de forma impulsiva i irreflexiva”, assenyala el Ministeri Públic en la memòria.

La Fiscalia adverteix que molts dels autors d’aquests delictes estan disposats a reconèixer els fets quan se’ls identifica, però la llei impedeix assolir amb ells un acord de conformitat que impliqui l’admissió del delicte i eviti el judici a causa de la gravetat de les penes previstes.

Unificació de criteris

La Memòria de la Fiscalia General de l’Estat de 2017 revela que arran la disparitat de criteri en l’aplicació de les normes sobre delictes d’odi, està treballant en l’elaboració d’una circular que fixi una posició unificada dels criteris jurídics d’actuació en aquesta materia.

El ministeri públic destaca que “l’escassa incidència en termes absoluts de les figures delictives d’odi” no pot ocultar “el seu progressiu augment, facilitat per l’ús de les xarxes socials, i la seva particular gravetat des de la perspectiva del deteriorament dels valors democràtics”.

En aquesta matèria, diu la memòria, hi ha dues tendències: la primera s’inclina per entendre que tot comentari ofensiu o políticament incorrecte constitueix delicte d’odi, i la segona considera que qualsevol manifestació ha d’estar emparada pel principi de llibertat d’expressió llibertat d’expressió i opinió.

Augment de denúncies

La primera d’aquests corrents ha provocat un increment de denúncies per manifestacions verbals provocatives, però que no indueixen a l’odi. Com a reacció a aquesta, es defensa a llibertat d’expressió i es considera que “només pot ser castigada penalment la provocació directa a cometre un delicte contra tercers”.

Segons el parer de la Fiscalia, és necessari realitzar una “adequada ponderació entre l’exercici de les llibertats d’opinió, informació o expressió, inclosa la cultural, artística o humorística, i el caràcter delictiu d’aquelles conductes que, per excedir obertament dels límits de l’exercici d’aquests drets, impliquen una incitació a la comissió de fets discriminatoris od’humiliació  a les víctimes o exaltació dels seus autors”.

Notícies relacionades

Amnistia Internacional protesta a l'Audiència contra les condemnes a rapers i tuiters

Acudits d'ahir que serien tuits condemnats avui

Per a tot això la Fiscalia General de l’Estat està treballant en l’elaboració d’una circular que fixi una posició unificada dels criteris jurídics d’actuació en aquesta matèria.