El cansament o canvis d'humor poden delatar l'estrès postvacacional en els nens

Conegut és que per a molts treballadors la tornada a la feina és un malson que es repeteix com un dia de la marmota any rere any, l’anomenat trastorn postvacances, però també els més petits, en la tornada a les aules, poden veure’s abocats a patir la mateixa simptomatologia. “Cansament, canvis d’humor o, en casos més puntuals, problemes estomacals” són els signes més habituals que delaten el quadro en els nens, expliquen els psicòlegs Mireia Cabero i Antoni Badia, els dos professors d’Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC.

Es tracta, tant en alumnes com en adults, d’un procés natural d’adaptació a un canvi que provoca tant símptomes físics com psicològics, apunta Cabero. “Cal tornar a agafar el ritme, com passa amb el ‘jet lag’”, compara l’experta. “És normal que si els petits han estat tres mesos amb un ritme més relaxat, al seu aire, sense pressions, dormint i menjant a l’hora que volien, la tornada a una rutina molt més exigent, en què tenen uns horaris i han de passar cinc hores asseguts en una cadira, els costi”.El cos necessita un temps d’adaptació. Després hi ha el factor individual: hi ha nens molt més sensibles als canvis que d’altres.

En el pla psicològic, entre les variables per arribar més o menys motivats a les aules figuren el grau de passar-s’ho bé a l’escola i la integració en el sistema educatiu. “Si és l’últim de la classe, poques ganes tindrà de tornar”.

Adaptar-se als canvis

Els experts aconsellen introduir alguns hàbits els dies abans de la ‘rentrée’ per absorbir amb més naturalitat els canvis. La clau es troba en emfatitzar tots els aspectes positius que té l’inici del curs: retrobament amb els amics, professors, nous reptes... “Els pares han de recordar les coses que més els agraden, sigui el futbol, veure algun amic o alguna rutina agradable; despertar les emocions positives”,detalla Cabero, que adverteix que si es detecta un rebuig exagerat i prolongat, de més de dues setmanes, cal indagar el perquè. “En els casos que arriben a consulta sempre hi ha darrere altres coses que limiten la capacitat de tornar a la vida escolar”.

Les dificultats per reprendre la rutina de classe s’expressen de forma oposada en els alumnes d’educació Infantil i en els d’ESO, informen Cabero i Badia. Mentre que els més petits ho manifesten amb plors i queixes, els adolescents opten majoritàriament pel silenci o reaccions irades o de desgana. Les raons per a aquest malestar són infinites. “Pot passar –diu Cabero– que un adolescent se senti malament perquè ha deixat un amor al poble. 

Per a la psicòloga Alicia Meseguer, membre de Top Doctors, és important no alertar. Parlar de síndrome al referir-se a una situació que es dona de forma generalitzada a l’acabar cada període de vacances és “una arma de doble tall”. “Tècnicament, no existeix un trastorn mental que es pugui denominar així, i se sumaria a la ja llarga llista actual de casos d’excessiva patologització de diferents situacions de malestar lògic i habitual en les nostres vides”, explica.

Notícies relacionades

Catalunya registra el mes d’abril més calorós des que hi ha registres

Li cau una multa de 19.000 € per treballar unes hores sent jubilat: el cas que ho canvia tot

La doctora remarca que “qualsevol moment de canvi pot generar estrès i malestar, coses que, ben tolerades i assumides com a normals, no són necessàriament negatives, ja que moltes vegades també es donen en vista de canvis desitjats o beneficiosos a curt o llarg termini”. Les persones som molt paradoxals de vegades, agrega, i pot passar que els fills que pitjor porten la tornada a l’escola siguin els que després més la disfrutin. “Però per a això és fonamental deixar-los que expressin les seves emocions”.

La funció com a pares, adverteix Meseguer, no és ensenyar-los que no pateixin, sinó ajudar-los perquè aconsegueixin els seus objectius, malgrat –o gràcies a– l’esforç que han de dedicar-hi i al malestar que s’han d’acostumar a tolerar”.