17 febr 2020

Anar al contingut

UN PROJECTE A LA PICOTA

La construcció del cementiri nuclear seguirà en l'aire fins al 2019

El Govern esperarà a aprovar el Pla de Residus Radioactius per prendre una decisió sobre Villar de Cañas

El projecte es va aturar perquè no disposa d'estudis seriosos ni consens polític, segons la ministra Ribera

Manuel Vilaseró

La construcció del cementiri nuclear seguirà en l'aire fins al 2019

Santi Donaire

La construcció del cementiri nuclear de Villar de Cañas (Conca) seguirà en l’aire durant bastants mesos més. El Govern de Pedro Sánchez va suspendre la tramitació del projecte poc després de prendre possessió i no decidirà si segueix endavant o el descarta fins que s’aprovi un pla global sobre el destí dels residus radioactius a Espanya, fet que no passarà fins ben entrat l’any 2019, segons ha anunciat la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera.

El camí marcat per Ribera en la seva compareixença parlamentària és el següent: d’aquí a final d’any s’aprovarà el Pla d’Energia i Clima que, entre altres coses, marcarà si les centrals nuclears tanquen o no als 40 anys de vida com proposa l’Executiu d'acord amb el seu programa electoral. A principis del 2019 s’iniciarà la tramitació del nou Pla de Gestió de Residus de Residus Radioactius (PGRR) elaborat segons aquest nou horitzó. I només a partir d’allà es decidirà el futur de Villar de Cañas.   

“Fa falta conèixer en primera instància quin és el volum de residus que serà emmagatzemat i per a això cal conèixer cap on anem, quin mix energètic volem i quants residus hem d’ubicar, on i a quin cost”, ha resumit Ribera.

Magatzems a les nuclears 

Mentrestant, Ribera creu que l’existència de sis magatzems temporals (ATIS) en tantes altres centrals nuclears "garanteixen un emmagatzemament provisional amb seguretat sense necessitat d’haver d’incórrer en una construcció precipitada”. 

L’actual pla de residus no només està caducat des de l’any 2010 sinó que, a més, tampoc ha incorporat les exigències més grans en matèria de seguretat establertes per una directiva europea Euratom de juliol del 2011. La Unió Europea té molt avançat un procediment d’infracció contra Espanya per aquests retards. El juny passat es va rebre la primera advertència sobre l’obertura d’un expedient sancionador, després que el termini per a la transposició expirés l’agost del 2017.

Ni estudis ni consens

La ministra ha justificat la decisió del Govern de suspendre la tramitació del permís de construcció perquè no disposava del preceptiu informe d’impacte ambiental, ni tenia estudi geològic ni l’anterior Executiu havia aprovat una autorització de l’emplaçament. Tot això plantejava uns “dubtes” augmentats per “la certesa” que no hi havia prou consens polític entorn del projecte.

Ribera s’ha compromès a consultar al Congrés, que va aprovar una moció contra el projecte, a les institucions de Castella-la Manxa, que el rebutgen clarament i a tots els sectors afectats abans de prendre una decisió definitiva.

Una instal·lació necessària

Algunes organitzacions han començat a preconitzar l’abandonament total del projecte de construir el cementiri temporal. Afirmen que amb els magatzems individuals que s’han construït a les centrals serà suficient, però Ribera no hi està d’acord. L’emmagatzemament geològic profund, el definitiu, no estarà llest abans del 2060, segons Enresa. La ministra afirma que per salvar aquest mínim de quatre dècades continua sent necessari un ATC. El nivell de saturació dels dipòsits de les nuclears oscil·la entre el 87% del de Vandellòs i el 97% d’Ascó.