Anar al contingut

«No, pare», els abusos sexuals a Pennsilvània

La recent investigació als EUA revifa els escàndols de l'Església a què el Papa Francesc haurà de fer front a Irlanda

Les 884 pàgines de l'informe són una bíblia negra d'abusos comesos per més de 300 cures contra més d'un miler de nens

Ricardo Mir de Francia

«No, pare», els abusos sexuals a Pennsilvània

CARLOS BARRIA

Michael Unglo va provar de suïcidar-se una nit d’estiu del 2008. Es va afartar de pastilles després de passar-se la nit bevent, incapaç de treure’s del cap un episodi que havia passat un quart de segle abans, quan estudiava i servia com a escolà a la parròquia de Tots els Sants d’Etna (Pennsilvània). Aquell dia el pare Richard Dorsch li va demanar que l’acompanyés a fer un tomb pel bosc. Volia ensenyar-li a llegir en braille. El capellà li va demanar que tanqués els ulls. Va guiar-li la mà per les lletres tàctils del text fins que l’hi va esprémer com una àguila atrapa una presa per emportar-se-la fins als seus genitals. “No, pare”, li va implorar el nen entre llàgrimes. “Tot anirà bé”, li va contestar l’home de la sotana mentre el forçava a masturbar-lo. “Em va dir que era això el que feia el nostre amor especial i que només nosaltres havíem de saber-ho. Sempre em deia el mateix a tall d’amenaça”.

Uglo va explicar aquell i altres episodis traumàtics en una carta enviada a la diòcesi de Pittsburgh només un mes després d’aquell primer intent de suïcidi. La carta detallava els “abusos sexuals, físics i psicològics” que va patir durant els tres anys que va passar en aquella escola religiosa, una lletania de turments que van començar quan tenia només 10 anys. Dorsch va abusar d’ell a la sagristia, a la rectoria, a la pista de frontó o al pàrquing del centre comercial. Fel·lacions, sexe anal, tocaments... Una enfilall de crims que el capellà pedòfil va reconèixer davant dels seus superiors dient que s’havia comportat “inadequadament” quan els seus superiors li van preguntar sobre les al·legacions.

Mary McHale, una de les víctimes d’abusos sexuals de l’Església catòlica a Pennsilvània, mostra una foto de quan era jove. / CARLOS BARRIA (REUTERS)

La seva història és només un diminut capítol de les 884 pàgines de la investigació elaborada per un gran jurat de Pennsilvània, una bíblia negra que ha identificat més d’un miler de persones que van ser presumptament víctimes d’abusos en les últimes dècades per part de més de 300 sacerdots quan eren menors. La informació prové dels mateixos arxius de sis de les vuit diòcesis de l’estat, mig milió de pàgines, a què cal sumar desenes de testimonis de les víctimes. “Creiem que la veritable xifra és de diversos milers, d’acord amb els arxius que es van perdre o de nens que no es van atrevir a denunciar”, diu el document. L’informe ha tornat a escandalitzar el món catòlic nord-americà, tres lustres després que les clavegueres de l’Església comencessin a aflorar a Massachusetts.

Des que l’informe es publiqués fa poc més d’una setmana, noves denúncies han emergit, diversos estats han demanat investigacions semblants i molts catòlics han expressat la seva exasperació amb la tebiesa amb què el clergat està afrontant el que és un problema endèmic. “Moltes de les víctimes van ser nens, però també nenes. Alguns eren adolescents, molts impúbers. Alguns van ser obligats a masturbar els seus assaltants, d’altres van ser grapejats. Alguns van ser violats oralment, vaginalment o analment. Però tots ells, a tot arreu de l’estat, van ser ignorats per uns líders de l’Església que van preferir protegir els abusadors i la institució per damunt de tot”, assegura l’informe. “La prioritat no va ser protegir els nens sinó evitar l’‘escàndol’. No són paraules nostres, sinó seves, apareixen una vegada i una altra als documents recuperats”.

La impunitat

Les dimensions dels crims i la impunitat amb què van ser tractats són esgarrifoses. Després que un sacerdot confessés haver violat pel recte i la boca un mínim de 15 escolans, el seu bisbe va lloar la seva “candidesa i sinceritat” i el va felicitar pel “progrés que havia fet” al controlar la seva “addicció”. En una altra ocasió, la diòcesi va desestimar les al·legacions d’abús contra un nen de 15 anys afirmant que el capellà havia sigut “literalment seduït” pel menor. El religiós va acabar sent arrestat i quan el jutge va demanar a la diòcesi una avaluació de l’imputat, va escriure que havia admès pràctiques “sadomasoquistes” amb les seves víctimes, però els va treure ferro dient que van ser “suaus”. Un altre capellà va dimitir després d’anys d’al·legacions, però abans d’anar-se’n va demanar referències per aconseguir una feina nova. Ni més ni menys que a Disney World. Una recomanació que no va tardar en obtenir dels seus superiors, segons el document.

La gran majoria dels crims van quedar sense resposta. El gruix d'aquests es van cometre abans del 2000, per la qual cosa haurien prescrit. Independentment del seu grau de depravació. Un capellà va violar una nena de set anys a l’hospital després que l’operessin d’angines. Un altre va obligar un de nou anys a fer-li una fel·lació i després li va rentar la boca amb aigua beneita per purificar-la. Un altre va prendre un suc a casa del rector i es va aixecar al matí següent sagnant pel recte i sense recordar res. Les víctimes mai ho van oblidar. En les seves entrevistes amb la premsa, han descrit vides torturades. Estrès posttraumàtic, problemes amb l’alcohol i les drogues, malsons recurrents, incapacitat per mostrar afecte o portar una vida sexual normal amb les seves parelles.

No tots han aguantat el calvari. Michael Unglo, l’home que obria aquest article, va aconseguir que la diòcesi de Pittsburgh li pagués un tractament psiquiàtric després d’enviar-li aquella carta en què detallava el seu intent de suïcidi. Dos anys després que els pagaments comencessin, van cessar abruptament. La diòcesi li va tancar l’aixeta malgrat que va continuar pagant-li al seu violador una assegurança mèdica i un estipendi mensual. Només dos mesos després, Unglo va tornar a provar el suïcidi. Aquesta vegada va tenir èxit. Tenia 37 anys.