Anar al contingut

policia desbordada

La falta de policies porta al límit els Mossos d'Esquadra

La prevenció antiterrorista minva de forma preocupant els recursos per lluitar contra altres problemes de seguretat

L'afartament dels agents activa protestes, com no fer més hores extres, que comprometran la resposta policial

Guillem Sànchez

La falta de policies porta al límit els Mossos d'Esquadra

ALBERT BERTRAN

La falta històrica de policies que afligeix els Mossos d’Esquadra comença a superar límits inquietants, tant per als mateixos funcionaris com per als ciutadans a qui serveixen, segons avisen diversos agents -d’unitats i rangs diferents consultats per EL PERIÓDICO- i els sindicats. El mateix virus afecta totes les regions policials de Catalunya -especialment a la ciutat de Barcelona- i és subjacent en la protesta interna per impagament d’hores extres realitzades durant l’1-O que aquest agost han activat els agents. El problema ve de lluny. 

Per culminar el desplegament dels Mossos a Catalunya -i substituir les funcions del Cos Nacional de Policia (CNP) i de la Guàrdia Civil- el Govern va planificar abastar una xifra de mínims: 18.267 agents l’any 2015. Però el 2011, a causa de la crisi econòmica, va interrompre la convocatòria de noves places. Actualment hi ha 16.610 agents, segons l’Idescat. Aquest objectiu, a més, es va projectar sense tenir en compte una amenaça que sacsejaria per complet el model policial: el terrorisme gihadista. Després dels atemptats a França, contra la revista 'Charlie Hebdo' i la discoteca Bataclan, tots dos el 2015, es va elevar el nivell de risc d’atemptat al nivell de 4 sobre 5 i això va obligar a activar un Pla Operatiu Específic (POE) Antiterrorista que ocupa els cinc sentits, i diverses extremitats, del cos dels Mossos. 

Convocatòries de Mossos entre 2002 i 2018.  / @EPGraficos 

Aquesta suma de factors ha provocat, segons avisen els mateixos agents, que resulti impossible atendre adequadament altres tasques de prevenció que fins i tot fa bé poc es consideraven prioritàries: els robatoris en domicilis, els carteristes del Metro, la venda ambulant il·legal, els controls de trànsit o la presència uniformada en zones de lleure nocturn. Actualment, resumeixen, la protecció d’edificis o multituds susceptibles de ser atacades per terroristes -d’això s’encarreguen les unitats especialitzades- i donar resposta a les trucades d’emergència diàries, com lluites o casos de violència domèstica -serveis que atenen les patrulles-, saturen la capacitat del cos.

"Per prevenir, per exemple, els robatoris en domicilis necessites tant patrulla uniformada, perquè dissuadeixi els lladres, com agents de paisà, per sorprendre’ls in fraganti", explica un policia. En els últims mesos, no obstant, el Pla Operatiu Específic (POE) Habitatge, preocupació principal des de feia quatre anys, ha passat a ser una cosa secundària a diversos districtes de Barcelona. No perquè hi hagi menys delictes, al contrari, aquest estiu es preveu un repunt a càrrec de bateries noves de lladres de cases arribats de països de l’Est, sinó perquè no pot atendre’s en condicions.

'Infanteria' sota mínims

Els fonaments dels Mossos d’Esquadra estan en els agents de la Unitat de Seguretat Ciutadana (USC), els policies rasos que patrullen i són els primers en arribar quan el ciutadà marca el telèfon 112. La resta d’unitats especialitzades del cos es nodreixen d’aquesta base, una pedrera de la qual tots han aspirat agents que la falta de convocatòries de noves places no ha reemplaçat. "En els últims anys, hi ha molts policies de Seguretat Ciutadana que, farts de l’abandonament que han sentit per part de la 'conselleria', han marxat per recalar en policies locals o -la majoria- per promocionar en unitats com la Brigada Mòbil ARRO (antiavalots) o àrees d’investigació  informació", apunta un subinspector. Aquesta última comissaria, la d’Informació, considerada estratègica per evitar atacs terroristes, ha sigut l’única que ha crescut exponencialment en els últims temps, "absorbint també personal de les unitats d’investigació", remarca un cap que lidera precisament un d’aquests equips dedicats a resoldre homicidis o agressions sexuals.

L’absència d’efectius es nota fins i tot en les OAC (Oficina d’Atenció al Ciutadà), secció que recull les denúncies. A la comissaria de Ciutat Vella, sense anar més lluny, les cues de ciutadans que acudeixen a denunciar robatoris o agressions són diàries a l’estiu. Aquest últim dijous, una agent avisava a la porta que l’espera podia ser de "fins a tres hores". Un temps que, en ocasions, convida a marxar sense denunciar un delicte que, d’aquesta manera, mai apareixerà recollit en cap balanç.

A Barcelona, la gravetat del problema va aflorar sense embuts en l’última Junta de Seguretat Local. L’alcadesa Ada Colau va demanar públicament més mossos per lluitar contra la plaga dels narcopisos, els carteristes i les zones de venda ambulant il·legal (com l’enquistada en el Port Vell) i la resposta del conseller d’Interior, Miquel Buch, va ser contundent: "No".

Falta inversió en recursos materials 

"La nostra funció es dividia abans en entrenar, fer prevenció i donar recolzament als agents de seguretat ciutadana o d’operacions", resumeix un agent antiavalots de Barcelona. "Però ara ens passem la jornada sencera dins de la furgoneta fent prevenció antiterrorista", explica. Això significa que cada vegada hi ha menys antiavalots per acompanyar les patrulles si un servei es complica. Aquestes unitats de recolzament, o del Grup Especial d’Intervenció (GEI), tradicionalment més "consentides" a la casa, no noten de forma tan anguniosa l’absència d’efectius, però sí la falta d’inversió en recursos materials: les pràctiques de tret amb els nous subfusells H&K -les escollides per repel·lir un gihadista amb metralladora- són "de només 5 o 10 trets per agent a l’any", les furgonetes "comencen a espatllar-se" i no existeixen "espais ben condicionats" per entrenar "un assalt amb ostatges", enumeren. 

L’"afartament"  

Durant l’últim any, la malaltia congènita de la mida de la plantilla s’ha vist exacerbada per l’absència de solucions (Interior ha tingut fins a quatre caps diferents en 12 mesos, inclòs Juan Antonio Puigserver en aplicació de l’article 155) i la sobrecàrrega de treball que han portat els atemptats del 17-A i la crisi política i judicial de l’1-O. Una situació que ha provocat que aquest mes l’agost hagi engegat una protesta interna contra el Departament d’Interior i la Direcció General de la Policía de Catalunya. Un manifest pactat entre -almenys- 3.000 policies reunits en un grup de Telegram ha acordat no fer més hores extres a partir del mes de setembre. La mesura posaria en perill ni més ni menys que el POE Antiterrorista i, segons diverses fonts, està tenint un seguiment important a moltes comissaries. 

Aquest manifest, "apolític", fa referència explícita al 17-A i al "clima" desencadenat després de l’1-O.  Perquè els dos fenòmens han suposat dur a terme un "sobreesforç físic i anímic" amb "incomptables hores de seguretat ciutadana, de protecció antiterrorista i de dispositius per eleccions i manifestacions que s’han hagut de realitzar amb una plantilla absolutament sota mínims de personal". A aquesta situació, acaben, s’ha arribat a causa de la "lamentable gestió de responsables polítics i comandaments policials superiors, que s’han mostrat totalment irrespectuosos davant de les necessitats i prioritats d’un col·lectiu especialment castigat per la falta de recursos."

¿Què demanen?

La negativa a realitzar hores extres "queda a l’espera", matisen, de la resposta que rebin per part de l’administració. Tampoc "descarten cap altre tipus d’accions". Entre aquestes possibles iniciatives suplementàries s’ha debatut promoure una 'grip blava', consistent a presentar en massa baixes per indisposició que podrien comprometre seriosament el servei de seguretat ordinari que presten els Mossos.

El dispositiu Àgora, activat per decret per cobrir la celebració del referèndum independentista -i els incidents que es van allargar durant gairebé tot el mes d’octubre-, reportava a canvi 750 euros en hores extres per agent. Però a data d’avui només han cobrat els antiavalots. Aquest impagament ha funcionat, en gran part, com un detonador per a la protesta, que ara demana la resta de retards. Essencialment, exigeixen que s’abonin les hores de l’Àgora, que cada hora extra deixi de remunerar-se a un preu inferior que l’hora normal, que es reactivin els concursos de trasllat entre comissaries, que es revisin els horaris i que es tornin els dies d’assumptes personals perduts. En igualtat de greuges que la resta de funcionaris catalans -els de l’Estat ja l’han recuperat-, els Mossos volen així mateix el reintegrament de les pagues retallades el 2013 i 2014 i cobrar el 100% del sou des del primer dia de la baixa mèdica. 

Els sindicats secunden la protesta 

Els sindicats, a l’uníson, qualifiquen de "mal endèmic" l’absència d’efectius i posen en relleu que aquesta protesta "surti dels mateixos agents", subratlla el secretari general del SMEToni Castejón, "perquè demostra el nivell d’embafament existent". "Estem tots d’acord amb aquesta mobilització", aclareix la portaveu del CATMónica Saltor, i que no "l’hagin promogut els representants, sinó els mateixos treballadors encara li atorga més credibilitat", coincideix. 

"Estan tan enfadats perquè porten temps maltractats per l’administració", jutja David Miquel, portaveu del SPC. "Hi ha hagut atemptats, manifestacions, protestes i els agents han estat a l’altura. Ara Interior no pot posar excuses per pagar". Per a Valentín Anadón, portaveu de Fepol, la situació ha arribat a un punt "insostenible" i ara ja perilla "tant la integritat dels agents com la qualitat del servei". 

Per la seva part, fonts de la Conselleria d’Interior recorden que l’equip de Miquel Buch va desembarcar fa tan sols dos mesos i que, en aquest temps, el Govern ja s’ha reunit amb tots els sindicats i ha aprovat un crèdit extraordinari de nou milions d’euros per a hores i material. El compromís, subratllen, és el de "continuar treballant per millorar les condicions laborals dels Mossos". 

Per oferir-li la millor experiència possible estem canviant el nostre sistema de comentaris, que passa a ser Disqus, que gestiona 50 milions de comentaris en mitjans d'arreu del món cada mes. Ens disculpem si aquests primers dies hi ha algun procés extra de 'login' o si el servei no funciona al 100%.