Anar al contingut

44 graus a l'ombra

L'onada de calor més tardana dels últims anys és conseqüència també del canvi climàtic

Un obrer de carreteres a Múrcia es converteix en la primera víctima mortal de l'any per un cop de calor

Julia Camacho

44 graus a l'ombra

Manu Fernandez

Ventalls a tot arreu, grups més nombrosos sota qualsevol arbre, gent caminant enganxada a la paret per aprofitar la mínima ombra dels edificis, cues a les fonts públiques, telèfons saturats amb mems sobre l’infern... La calor ha esperat fins a l’agost per fer-se forta al centre d’Espanya, especialment a les valls del Guadalquivir i del Guadiana, on s’han activat les alertes meteorològiques per altes temperatures almenys fins diumenge, tot i que en algunes províncies del sud la calor sufocant es prolongarà fins dimarts. Fins a 39 províncies han estat aquest dijous en alerta roja o taronja per temperatures d’entre 36 i 44 graus, segons l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). El pronòstic és descoratjador: no serà fins dissabte, segons aquestes previsions, quan comenci un descens “lent i progressiu”.

La pitjor part se l’han emportat Andalusia i part d’Extremadura, on els termòmetres han arribat als 43,8 graus en ple cor de Còrdova i a la localitat jaenesa d’Andújar. A Mèrida, el registre màxim ha sigut de 41,9 graus, segons la xarxa Meteoclimàtic. A ple sol, els termòmetres digitals augmentaven aquestes xifres en dos o tres graus més, per a sorpresa dels pocs vianants que al migdia s’atrevien a sortir al carrer. Per no haver-hi, en alguns punts de Badajoz no hi havia ni trànsit. A la vall de l’Ebre i a Galícia el panorama no ha sigut més refrescant, i s’han reproduït les màximes de 40 graus.

La caiguda del sol, igual com ja va passar dimecres, no ha suposat un descens significatiu de la calor, per això a moltes capitals la gent surt en massa a les terrasses per mitigar en companyia la falta d’aire fresc. I és que al quadrant sud-oest del país agafar el son semblava missió impossible amb uns tropicals 25 graus.

Múrcia, tot i que les temperatures no han assolit màximes asfixiants, s’ha produït la primera víctima d’aquesta onada de calor. Un obrer de mitjana edat de la denominada “autovia del bancal”, al costat de les obres de l’AVE al seu pas per Torregüera, es va sentir indisposat ja el primer d’agost, i va ingressar en coma en un centre sanitari on ha mort aquest dijous. La Conselleria de Salut ha confirmat que la mort va ser causada per un cop de calor.

Les onades de calor són un fenomen associat al nostre estiu, i és estrany aquell en el qual no es produeixen. Segons les estadístiques dels organismes oficials, dels últims 43 estius, només en 11 no s’ha registrat una onada de calor. D’aquests, tres des de començament de segle XXI. Això sí, segons les dades de l’Aemet, la del 2018 és l’onada més tardana dels últims períodes, quan les primeres pujades de termòmetre van arribar a començaments de juny, com va passar el 2017 o el 2013. Perquè al juny es van detectar temperatures entre 1 i 2 graus per sota dels valors mitjans normals, una graduació que porta a considerar-lo un mes “fred” per a aquests paràmetres habituals. No obstant, no “es pot afirmar que, al començar més tard, la calor també se n’anirà més avançada la tardor”, apunta Luis Fernando López-Cotín, delegat de l’Aemet a Andalusia.

Els meteoròlegs expliquen que aquests dies coincideixen una sèrie de circumstàncies que provoquen aquesta ‘tempesta perfecta’ de calor: hi ha cel poc ennuvolat, que afavoreix “la forta insolació pròpia de les dates en què ens trobem”; una situació d’estabilitat que permet un elevat escalfament de la massa d’aire, que a més es queda estancada durant diversos dies sobre la península i, finalment, l’arribada d’aire càlid d’origen africà.

¿I per què no s’havia produït abans? A causa de la presència d’un potent “anticicló de bloqueig” al nord i centre d’Europa i fins i tot Àsia que s’ha mantingut durant els mesos de juny i juliol, i ha alterat els registres tèrmics en aquests països. Així, remarquen, alhora que provocava temperatures altes i temps inusualment sec en regions com el Regne Unit (38,5 graus), França (fins a 37 graus) Grècia o Suècia, on els 23 graus usuals en aquestes dates van superar uns inèdits 30 graus i van deixar una de les pitjors sequeres conegudes, aquest anticicló afavoria l’arribada fins a Espanya de depressions en altura (danes) que van causar la inestabilitat al sud del continent, traduït en grans tempestes al nord peninsular i temperatures més suaus.

Aquestes temperatures tan elevades permeten constatar la realitat de l’escalfament global de la Terra i el seu efecte en el clima, més enllà de moments atípics amb estius suaus. Encara més, les projeccions dels científics de World Weather Attribution, una aliança internacional dedicada a estudis d’atribució al canvi climàtic, auguren que en el futur les onades de calor podrien ser més extremes i freqüents al sud d’Europa.