Anar al contingut

FISCALIA DE BARCELONA

539 punts negres on els ocells moren electrocutats

La Generalitat reconeix que no ha imposat cap sanció a les elèctriques per no arreglar les esteses, mentre altres comunitats si ho han fet

El problema del finançament, que ha de ser a través d'ajuts estatals, està dificultant la correcció de la xarxa que està en mal estat

J. G. Albalat

539 punts negres on els ocells moren electrocutats

La Generalitat ha comunicat a la Fiscalia de Barcelona que ha detectat almenys fins al 2016 un total 539 punts negres de la xarxa elèctrica catalana en què han mort aus electrocutades. Entre el 2015 i 2017 s’han obert expedients administratius per la mort de 580 exemplars de diferents espècies per descàrregues elèctriques o col·lisió amb les torres. 219 són cigonyes blanques i la comarca més afectada és la de la Noguera, seguida del Montsià.  L’Administració catalana no ha imposat cap sanció per aquests incidents. Altres comunitats, com a Castella-la Manxa, sí que ho han fet.

El fiscal delegat de Medi Ambient de Barcelona, Antoni Pelegrín, va obrir a finals de l’any passat una investigació per aclarir si les companyies elèctriques i la Generalitat compleixen o no la normativa que fixa mesures encaminades a evitar que les aus morin electrocutades per posar-se a les torres i cables de distribució. Les línies elèctriques distribuïdes al llarg de la geografia espanyola ocasionen la mort d’almenys unes 33.000 rapaces l’any. Un problema afegit és que els ocells que pateixen la descàrrega poden caure a terra entre flames i poden provocar un incendi.

La fiscalia ha sol·licitat informació a la Generalitat per poder avaluar si s’està vulnerant un reial decret del 2008 que fixa mesures per a la protecció de l’avifauna contra la col·lisió i l’electrocució en línies elèctriques. Aquesta normativa estatal assumia les despeses i donava un termini a les comunitats autònomes perquè publiquessin un inventari de les esteses més perilloses i un llistat de les zones de protecció: paratges d’especial valor.

El problema del finançament

La Generalitat ha confeccionat aquesta relació de torres més perilloses a Catalunya que requeria el reial decret que, a més, fixava que el Govern central posaria en marxa els mecanismes necessaris per al “finançament total” dels treballs per corregir els defectes en les línies elèctriques en mal estat. No obstant, aquests ajuts estan paralitzats. Encara no ha sortit cap convocatòria sobre aquestes subvencions públiques. Fonts del sector elèctric reconeixen que això és un impediment, ja que són les elèctriques les que han d’assumir amb els seus diners la despesa dels arranjaments.

Fonts de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat han assegurat a aquest diari que “s’està treballant per atorgar ajuts per finançar una part de les actuacions necessàries per corregir punts conflictius de la xarxa elèctrica relacionats amb accidents d’aus”. En concret, han indicat, “la Generalitat assumiria el 40% i la companyia, el 60%”. Així mateix, han precisat que tenen constància que durant els últims anys s’han millorat els punts conflictius detectats. Entre el 2015 i el 2017, segons les dades remeses a la fiscalia, es van obrir 580 expedients per electrocució d’aus. Alguns punts negres, incideix l’informe oficial, són reincidents i altres de molt conflictius. El 26 de juliol del 2017, per exemple, es van trobar 19 cigonyes mortes al paratge de Les Clapisses, en el municipi de Mas de Barberans (Montsià). Durant la primavera d’aquest any, els agents rurals han enviat a la fiscalia una dotzena d’atestats policials sobre la defunció d’aus.

Corregir els defectes

L’agost del 2014, mesos després que es publiqués la resolució per la qual es revisava les fases per corregir les línies elèctriques, la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat de la Generalitat va remetre una carta almenys a Endesa, la principal elèctrica que opera a Catalunya, en què li sol·licitava que mentre no se solucionés el problema pressupostari per part de l’Executiu espanyol es procedissin a arreglar, “tot i que sigui de manera provisional, però efectiva” els pals més perillosos perquè no continuïn causant la mort d’aus. Aquesta missiva anava acompanyada d’un llistat dels punts amb més electrocucions.

 Al cap de gairebé dos anys, l’abril del 2016, l’Administració catalana va tornar a sol·licitar aquesta col·laboració. Llavors detallava que només s’havien corregit cinc dels 483 suports perillosos, als quals en va afegir 56 de nous. La Generalitat requeria un arranjament provisional fins que no se solucionés el finançament estatal. En concret, que s’aïllessin determinats trams, així com els “punts fluixos més exposats”. Alhora reconeix que “amb aquestes correccions no es resoldrà aquest gran problema ambiental que patim a Catalunya, però serà un pas importantíssim per reduir i minimitzar substancialment el descens de les poblacions de nombroses espècies d’ocells protegits”. Destaca l’àguila perdiguera, que està amenaçada i té com a principal causa de mortalitat l’electrocució.

En aquest sentit, Endesa ha explicat a aquest diari que s’han efectuat 358 correccions de pals o esteses  entre juny del 2016 i el mateix mes de 2018. Aquestes tasques les efectua aprofitant el manteniment de les línies, quan els agents rurals els avisen d’alguna electrocució o a les xarxes que passen per zones específiques de protecció. Segons el portaveu de l’empresa, també s’està invertint en la rehabilitació d’aus mitjançant tècniques, per exemple, de làser.