Ofegaments: badades mortals en platges i piscines

L’any passat 481 persones van morir ofegades a tot Espanya. D’aquestes, 24 tenien menys de 14 anys i les seves morts podien haver sigut "totalment evitables". ¿Com? Amb prevenció. La Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme (RFESS) i l’Associació Nacional de Seguretat Infantil reclamen al Govern que concedeixi la mateixa importància als ofegats que a les víctimes de trànsit [1.200 morts el 2017]. Les dues entitats exigeixen campanyes ministerials que mostrin els riscos que comporta l’aigua, especialment entre els menors, amb els quals qualsevol badada pot ser mortal. Només així –adverteixen– es provocarà un canvi de mentalitat.

Des de començament d’any, 125 persones (sis d’elles tenien menys de 17 anys) han mort ofegades en platges, piscines, rius, pantans i embassaments. Les últimes, un banyista de 75 anys a Torredembarra, dos més de 72 i 79 que van perdre la vida a les platges d’Oropesa i Benicarló (Castelló) i un quart de 41 anys a Barrañán (la Corunya). En el 95% dels casos, la mort es va produir en llocs on no hi havia vigilància o el socorrista hi era fora de torn. Dins de la gravetat, les dades confirmen una millora respecte del 2017, any especialment negre en què es van registrar 16 víctimes mortals en menors d’edat en els sis primers mesos.

A més dels 481 morts per ofegament el 2017 s’hi han d’afegir 106 morts més en espais aquàtics dels quals es desconeix les circumstàncies i 20 més que van desaparèixer (en cap cas estan inclosos immigrants a bord de pasteres). En total, 607 persones van perdre la vida en platges, piscines i rius. "Són dades molt preocupants. Necessitem una acció per part del Govern", exigeix Jessica Pino, responsable de l’informe anual d’ofegaments que porta a terme la Federació de Salvament i Socorrisme.

Estadístiques oficials

No es tracta de dades oficials, sinó de xifres recollides per les associacions que, de manera altruista, lluiten contra la inseguretat a l’aigua. "Les estadístiques ministerials –que s’elaboren amb dos anys de retard– no diferencien entre els menors que s’ofeguen en una piscina o els que tenen un accident amb una bossa de plàstic. Aquesta seria la primera mesura que el Govern hauria d’adoptar: Fer estadístiques serioses com fa la Direcció General de Trànsit amb les víctimes a la carretera", explica Mariángeles Miranda, vicepresidenta de l’Associació Nacional de Seguretat Infantil. "El nostre objectiu és que Sanitat decreti mesures per conscienciar la població. No és lògic que pares i mares busquin seguretat absoluta en els seus cotxes i comprin cadiretes especials per als seus fills i, no obstant, quan arriben a la platja o la piscina no prenen les mateixes precaucions", es queixa Pino.

A falta de missatges ministerials, fa un parell d’anys que les entitats involucrades en la prevenció dels ofegaments llancen campanyes estiuenques amb especial atenció als menors. #OjoPequeAlAgua i #StopAhogados s’adrecen a pares i mares per recordar-los que la primera mesura de precaució és estar sempre vigilant els petits i no perdre’ls de vista en cap moment. Especialment, a les piscines privades, on es produeixen la majoria dels ofegaments infantils. Cal estar pendents tant dels nadons que no saben nedar (ni flotar) com dels nens que n’estan aprenent o ja en saben. "Un menor es pot ofegar en qüestió de segons, el que tardem a mirar la pantalla del mòbil", destaca Miranda. "A tots ens agrada fer vida d’adult i anar al xiringuito, prendre alguna cosa, mirar el mòbil, enviar una foto a un familiar, parlar amb altres pares... Però si tenim nens al nostre càrrec hem de ser els guardians de l’aigua amb ells i estar al seu costat a tota hora", afegeix l’experta, que demana als adults que mai caiguin en la temptació de pensar que a ells no els passarà res.

"Els socorristes que hi ha a les piscines no són cangurs. Els pares i les mares no poden desentendre’s dels petits perquè són la seva responsabilitat i qualsevol badada pot desembocar en tragèdia", afegeix Pino insistint enl’extremament perillós que és estar pendent del mòbil a la platja o la piscina. De fet, un dels anuncis de la Federació de Socorristes mostra una nena petita que retreu al seu pare que si està pendent del seu smartphone no ho està d’ella. "És igual que siguem a la vora de la platja o en una piscina amb poca profunditat. En 10 segons, el nen o la nena es pot tombar i en 27 segons es pot ofegar", recorda Pino.

 ► Més informacions de Mares, pares i nens

Mares, pares i nens

"L’estiu és per banyar-se i divertir-se, per descomptat. Cal disfrutar de l’aigua. Però amb menors al teu càrrec has d’estar sempre alerta", afirma la responsable de l’informe anual d’ofegaments de la RFESS. "Al llarg de l’any els pares es queixen que no tenen temps per conciliar vida laboral i familiar, doncs aprofitem l’estiu per estar amb ells", afegeix Miranda.

Nadons i nens de 10 anys

El col·lectiu més vulnerable a l’aigua són els nadons i els nens de fins a 5 anys. No saben nedar (en alguns casos tampoc flotar) i això fa que els adults hagin d’extremar les precaucions. “Entre els 5 i els 10 anys també hi ha molt risc perquè estan en plena etapa de reafirmació de la personalitat i no fan més que demostrar com són de ‘valents’, el molt que aguanten sota l’aigua o la capacitat que tenen per llançar-se al mar o la piscina des de qualsevol lloc”, explica Miranda.

Notícies relacionades

Mor un nen de 4 anys a l'ofegar-se a la piscina d'un hotel d'Eivissa

Mor ofegat un banyista en una platja de Torredembarra

Les dues expertes insisteixen que ni flotadors ni braçals protegeixen contra l’ofegament. Tampoc les armilles, tot i que són, segons la seva opinió, el mètode preventiu més eficaç. "Els pares han de donar exemple i ensenyar als seus fills que sempre han de seguir les indicacions del socorrista. També han de respectar el color de la bandera i no llançar-se des de qualsevol penya-segat perillós", adverteix la responsable de la RFESS, entitat que sol visitar escoles per inculcar als més petits nocions bàsiques de seguretat a l’aigua.

Regulació en piscines

A més d’exigir campanyes específiques, els experts reclamen al Govern una regulació més gran, sobretot en piscines privades. Miranda, auditora de seguretat infantil en escoles i llars, recomana les tanques homologades com a primera mesura de precaució. No obstant, és un tema complicat perquè depèn no només de la normativa de cada comunitat autònoma sinó de cada comunitat de veïns. Les piscines municipals, mentrestant, estan regulades des del punt de vista de la higiene, la qualitat de l’aigua o la presència d’un socorrista, però cap té tanca, es queixa l’experta. Miranda recorda com a França l’entrada en vigor el 2003 de la llei Raffarin –que va obligar a tancar totes les piscines públiques i privades– va fer que els nens morts per ofegament en aquests recintes es reduïssin en un 75%. La norma porta el nom del senador que la va impulsar i el fill del qual va morir ofegat en una piscina.