Feministes de Pamplona es desmarquen de la iniciativa d'anar de negre el dia del 'txupinazo'

Els més representatius col·lectius feministes i del moviment popular de Pamplona s’han desmarcat taxativament de la iniciativa que crida les dones a vestir de negre el dia del ‘txupinazo’ dels Sanfermines, aquest divendres 6 de juliol. Aquesta mobilització, que circula per les xarxes socials des de fa dies, estava inicialment dirigida a les dones de Pamplona, però poc a poc s’ha fet extensiu a tota Espanya.

En un dur comunicat emès ahir i firmat per Bilgune Feminista, Emakune Internazionalistak, Farrukas, la Plataforma de Dones contra la Violència Sexista, Andrea-Lunes Lilas, Gora Iruñea! i la Federació de Penyes d’Iruñea, han considerat que iniciatives d’aquest tipus, de "dubtosa procedència" i amb la "suposada intenció d’apoderar" les dones, el que fan en realitat és "atacar una ciutat que ha sigut i és exemple internacional de la lluita contra les agressions sexistes".

Les plataformes critiquen que aquest tipus de missatges virals estan promocionats per "agents externs" a Pamplona i als col·lectius que participen en la festa, i que han estat llançats "sense consens, sense cap contrast i sense un objectiu clar". "Aquestes crides, encara que aquesta no sigui la seva intenció, menystenen la feina que estem fent des d’aquí i influeixen negativament en les dinàmiques locals que ja estan consensuades i previstes per aquest any", recullen en el comunicat, en el qual afegeixen que les seves convocatòries, al contrari, han estat pensades "minuciosament", estan emmarcades en "campanyes globals" i tenen uns "objectius a llarg termini".

Festes "internacionals"

"Els Sanfermines són unes festes de dimensió internacional però, per sobre de tot, són les festes dels qui vivim i tenim el nostre projecte vital en aquesta ciutat", reivindiquen aquestes entitats, que consideren que el dia del ‘txupinazo’ les persones han d’anar vestides de blanc com mana la tradició. A més, les persones que vulguin protestar contra la violència de gènere poden portar el símbol de la mà vermella.

Paral·lelament, denuncien les "ingerències externes" que es realitzen des del "desconeixement" tant de la feina que es fa a Pamplona com de la "idiosincràsia de les seves festes”. Aquestes "ingerències", a més, poden ser poc "afortunades" i "contraproduents" en la lluita contra les agressions sexistes.

Notícies relacionades

San Fermín 2018: una iniciativa crida les dones a vestir de negre el dia del Chupinazo

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Les entitats recorden que fa "dècades" que treballen en la lluita contra les agressions sexistes en l’àmbit festiu i qualifiquen d’"exemplar" la resposta que la ciutadania de Pamplona ha donat davant d’aquestes situacions. I encara que diuen que entenen la "indignació" generada arran de 'La manada', criden a no "instrumentalitzar la lluita" que es duu a terme a Pamplona des de fa anys i que des del 2014 està també recolzada per les institucions.

"La lluita contra les agressions sexistes no va començar el 7 de juliol del 2016 [dia de la violació de 'La manada'] i la d’aquella matinada no va ser, ni serà, l’única que hem viscut", diu el comunicat. Per això les entitats criden a la "responsabilitat política i col·lectiva", recorden que "la violència masclista passa per la prevenció, l’educació i la construcció d’un altre tipus de relacions socials" i demanen a la ciutadania "altura de mires". "Centrar-se en un únic cas invisibilitza la resta d’agressions, els treu importància i, sobretot, posa el focus en elements que no tenen res a veure amb la realitat", conclouen.