El georadar revela l'existència d'una gran ciutat ibera en el Penedès

Els ibers són com els jesuïtes. Sempre tornen. Aquesta vegada la troballa és majúscula. O s’intueix que és majúscula. Amb un georadar, tres investigadors de la Universitat de Barcelona, Joan Sanmartí, Jaume Noguera i Carme Belarte, han documentat l’urbanisme a vista d’ocell d’un poblat iber de dimensions considerables, potser a l’altura d’Ullastret, la marca a batre per a aquest tipus de descobriments. O sigui, enorme en la seva època. El jaciment està actualment dins del municipi de Banyeres del Penedès, però en el seu temps va ser, vistes les seves proporcions, d’unes dues hectàrees i mitja aproximadament, un dels assentaments més grans urbans dels cossetans, un de tants pobles ibers citats amb menyspreu per Plini i Titus Livi, que dominaven la meitat nord de l’actual província de Tarragona.

L’existència de restes iberes en aquest lloc era coneguda des del 1980 gràcies a una minúscula excavació arqueològica duta a terme llavors, però amb les dades obtingudes fa quatre dècades no era possible dilucidar si es tractava d’una assentament urbà o d’una simple fortificació militar de control del territori. El georadar, que no enganya, amb la seva capacitat de fotografiar el subsol, ha revelat com a mínim l’existència d’unes 200 estructures, cases d’una única habitació, com fixava el cànon immobiliari de llavors, amb els seus carrers i places: una ciutat, doncs, de notables dimensions.

Segona guerra púnica

El millor, no obstant, ve ara, el treball sobre el terreny, la possibilitat que la paciència permeti trobar peces que permetin relatar la història d’aquest assentament. A Ullastret van tenir sort i van trobar aquests cèlebres caps tallats que els ibers enfilaven amb un clau de mida gegant. A Castellet de Banyoles (Tivissa) va sortir a la llum ni més ni menys que un tresor, que es diu aviat. Banyeres del Penedès és encara un llibre per començar en aquest sentit. El poc que se sap d’ell és gràcies als fragments descoberts a les zones més superficials. Les ceràmiques són de vegades una eina formidable per datar el passat. En aquest cas, es tractaria d’un poblat fundat al voltant del segle VI abans de Crist. El seu final seria, com el de tants altres poblats ibers, en algun moment del segle II també abans de la nostra era, quan Roma i Cartago van lliurar al nord del riu Ebre bona part de les seves disputes pel domini del món. En aquell context bèl·lic, els poblats ibers van haver de triar bàndol, una decisió no sempre fàcil. Va acabar així, abruptament, amb una gran batalla pel mig, la història de no pocs poblats. I els que van sobreviure a aquella segona guerra mundial de l’antiguitat van acabar per despoblar-se i diluir-se durant la romanització de la península ibèrica.

Notícies relacionades

El paper de l'artteràpia en cures pal·liatives: “Per a ell era una manera d'expressar les seves emocions”

El 80% de municipis hauran de tenir un pla contra els focs

El projecte de recerca d’aquest antic assentament ha sigut finançat pel Ministeri d’Indústria, dins d’un programa d’investigació del que va ser el passat de la Ibèria septentrional. Els fons d’aquest programa permetran ara treballar sobre el terreny, primer sobre aquelles zones que el georadar ha deixat més indefinides. Per la seva part, l’Ajuntament de Banyeres del Penedès té previst iniciar els tràmits per adquirir la finca agrícola en la qual es troba el poblat iber, perquè, segons l’alcalde, Amadeu Benach, aquesta ha sigut una gran troballa no només per al municipi, sinó per a tot Catalunya.

 .