25 d’oct 2020

Anar al contingut

RESOLUCIÓ POLÈMICA

Llibertat provisional sota fiança per a 'La manada'

L'Audiència de Navarra ha adoptat la resolució sobre els condemnats per l'abús sexual dels Sanfermines amb un vot particular

V. Lozano / L. Rendueles / J. G. Albalat

Llibertat provisional sota fiança per a 'La manada'

Van rebre i van celebrar la notícia a presó, on van ingressar fa gairebé dos anys. Així ho van confirmar fonts de la defensa. El tribunal que l’abril passat va condemnar els cinc membres de ‘La manada’ a una pena de nou anys per abusar sexualment d’una noia durant els Sanfermines del 2016, va decretar ahir la seva llibertat sota fiança. Ángel Boza, Jesús Escudero, Antonio Manuel Guerrero, José Ángel Prenda i Alfonso Cabezuelo podran sortir de la presó pagant una fiança de 6.000 euros cadascun. El rebuig ciutadà va ser pràcticament immediat. 

Ni els seus advocats, ni l’acusació, ni la fiscalia coneixien ahir a la nit la resolució, segons va comprovar aquest diari. Però la notícia havia corregut des de primera hora de la tarda com la pólvora, després que els lletrats de la defensa revelessin que el tribunal havia donat la confirmació verbal de l’excarceració directament als seus clients, que, des de presó, van tornar a defensar la seva innocència. Aquesta no és una pràctica en absolut habitual, van indicar fonts jurídiques.

Reacció dels condemnats

Fonts de l’entorn dels condemnats van relatar a EL PERIÓDICO la reacció d’aquests després de la decisió de l’Audiència de Navarra: «Estan molt satisfets. Han dit: “En aquest país hi ha justícia”». Aquestes mateixes fonts van assenyalar que ‘La manada’ ha comparat la seva situació amb la d’Iñaki Urdangarin, que va esperar en llibertat la sentència en ferm del Tribunal Suprem.

No és la primera vegada que els agressors dels Sanfermines al·ludeixen a aquest i altres exemples similars. L’advocat de quatre dels cinc membres de ‘La manada’, Agustín Martínez, va presentar, com ja havia avançat aquest diari, un escrit en què sol·licitava la llibertat dels seus clients i esmentava expressament diversos exemples de ciutadans condemnats en primera instància, però en llibertat.  Entre els quals, el lletrat esmentava Rosalía Iglesias, dona de Luis Bárcenas, condemnada a 15 anys de presó pel ‘cas Gürtel’ i que està en llibertat sota fiança després de passar una nit a la presó. També va posar el focus sobre Urdangarin, que va ingressar al centre penitenciari de Brieva (Àvila) dilluns passat, després de ser condemnat pel Tribunal Suprem.

Mesures cautelars

MESURES CAUTELARS / Al marge de la fiança de 6.000 euros, el tribunal ha imposat als membres de ‘La manada’ l’obligació de comparèixer els dilluns, dimecres i divendres al jutjat de guàrdia de la seva localitat. També els prohibeix entrar a la Comunitat de Madrid i establir qualsevol tipus de comunicació amb la víctima, els retira el passaport i els veta la sortida del territori nacional sense autorització judicial.

La decisió del tribunal, en espera que el contingut del text es faci públic avui, divendres, va ser adoptada per dos vots a un. Mentre que el magistrat José Francisco Cobo Sáenz va advocar per prorrogar la presó provisional, els altres dos integrants del tribunal, Ricardo González (el jutge que va emetre el vot particular favorable als condemnats) i Raquel Fernandino van votar a favor de la llibertat dels cinc empresonats, a l’entendre que no es donen les circumstàncies de risc de fuga ni de reiteració delictiva. Fernandino, l’única membre femenina del tribunal, havia votat en sentit contrari l’abril passat, quan els cinc sevillans van ser condemnats a nou anys de presó. Llavors l’únic vot particular va ser el del jutge Ricardo González, que va discrepar dels seus dos companys de sala i va advocar per l’absolució dels cinc acusats.

Les dures crítiques ciutadanes que va rebre aquell vot particular (i la sentència, en general) van fer que, durant els dies següents a la seva publicació, la judicatura fes pinya per mostrar el seu suport a aquest magistrat. Hi va haver manifestacions de jutges i fiscals davant dels palaus de Justícia provincials per donar suport al magistrat González, mentre els carrers s’omplien de dones (i homes) horroritzades pel contingut de la resolució judicial.

La revisió del Codi Penal

La crispació va ser tan gran que el Govern, llavors en mans del PP, va decidir encarregar a la Comissió General de Codificació del Ministeri de Justícia una proposta de reforma del Codi Penal pel que fa als delictes sexuals. Després d’una nova polèmica per la formació d’aquest organisme (en el qual inicialment no hi havia ni una dona), el nou Executiu espanyol, ara del PSOE, ha donat recentment instruccions perquè la revisió s’ampliï a qualsevol tipus delictiu a fi que s’adeqüin tots ells en clau de gènere.

«El Govern respecta plenament la decisió jurisdiccional, com no pot ser de cap altra manera. És una sentència provisional, hi ha un recurs d’apel·lació pendent davant del Tribunal Superior de Justícia de Navarra, hi ha recorregut en contra la fiscalia, les acusacions particular i popular, i també la defensa, amb la qual cosa el procés està obert», va assenyalar la ministra Dolores Delgado.

Dit això, la titular de Justícia va insistir que el Govern sempre estarà «amb les víctimes, d’aquest i d’altres delictes». «El que sí que cal treballar és no tant a fer reformes penals sinó a facilitar processos de formació, donar les eines als jutges, als fiscals, als operadors jurídics perquè aquest tipus de delictes no es produeixin o que una vegada produït puguin resoldre’s adequadament», va afegir.

Després que centenars de persones sortissin ja ahir al carrer (per avui hi ha previstes concentracions de repulsa a gairebé tot Espanya), Delgado va advertir: «Cal una formació amb perspectiva de gènere, amb perspectiva de víctima... Això és una cosa en la qual treballarem, i crec que ja hi ha una àmplia majoria parlamentària i hi ha molta sensibilitat. Veiem el carrer com està». També la secretària d’Estat d’Igualtat, Soledad Murillo, que no va voler valorar la decisió judicial fins a conèixer el contingut de la interlocutòria de llibertat, va alertar de l’«alarma social» que genera la mesura.