EL FINAL DE L'ODISSEA

"Vaig demanar morir, però la mort no va arribar"

Metges sense Fronteres relata el drama de Moses, que va creuar tot l'Àfrica subsahariana per arribar a Europa

Els immigrants expliquen a les onegés casos d'esclavitud, segrestos i assassinats a sang freda

carpa-cruz-roja

carpa-cruz-roja

5
Es llegeix en minuts
Nacho Herrero / Carlos Márquez

Els 630 immigrants que han trepitjat aquest diumenge terra ferma alport de València no saben ben bé què els espera, però serà difícil que sigui pitjor que el que han deixat enrere. Fugint de persecucions religioses o de la pobresa extrema dels seus països d’origen s’han trobat en la seva llarga ruta a la somiada Europa amb assassinats a sang freda, morts per esgotament, segrestos i, fins i tot, esclavitud. Comprats i venuts com mules de càrrega. Una terrible llista de vivències que esperen haver tancat definitivament.

Moses feia gairebé dos anys que era a Líbia, però la seva primera odissea va ser creuar tot l’Àfrica subsahariana. De Sierra Leone a Agadez, a Nigèria, amb una desesperanttravessa de dues setmanes pel desert, i d’allà a Sabha, ja en el que va ser el cau de Gaddafi i a la porta de sortida cap al Mediterrani. "Molts homes van caure, van morir davant meu cada dia. Per sobreviure necessites força, si no, mors", ha explicat amb cruesa l’equip de Metges sense Fronteres a l’'Aquarius'.

El pitjor encara havia d’arribar 

"A Líbia segrestaven la gent i els demanaven dinersVaig ser venut a Bani Walid i vaig arribar a demanar de morir, però la mort no va arribar. Vaig veure gent a qui van disparar davant meu", ha recordat. "Vaig aconseguir escapar, però vaig ser capturat i venut una altra vegada. Sempre que veien persones negres junts a Líbia t’agafaven. Ens obligaven a treballarUtilitzaven els negres com mules, com esclaus", ha explicat.

Una altra vegada a escapar i al desert, aquesta vegada per arribar a la costa, però de nou per haver d’escapar-se de la mort quan ja semblava inevitable, aquesta vegada a l’aigua. "Ens va rescatar la guàrdia costanera italiana. Estàvem plorant perquè portàvem 20 hores al mar", ha rememorat. El que encara avui no entén és per què no els van deixar entrar a Itàlia.

Però, per a alguns dels passatgers de l’'Aquarius' els drames van començar abans fins i tot d’iniciar la seva odissea. Una de les mares més joves del passatge ha revelat MSF que va haver de sortir fugint davant de l’amenaça que les seves filles fossin mutilades al seu país d’origen. "Vaig deixar Sierra Leone ja fa 11 mesos perquè volia protegir les meves filles, a les quals volien practicar l’ablació. Els vaig dir que no ho volia. Me’n vaig anar al desert, després a Líbia i al bot", ha resumit.

Malgrat que els mitjans de comunicació encara no hem tingut accés directe als immigrants, són molts els que volen explicar la seva història... i la dels que ja no hi són perquè les seves morts serveixin d’alguna cosa. Com una nigeriana de 34 anys. "Vaig prometre a una dona moribunda que explicaria el que havia vist. Estava tan feble que només podia estar ajaguda. Vaig intentar que s’assegués i em van donar un cop molt fort per haver-ho fet. Va morir per falta de cures, de menjar, d’aigua. Com jo, estava embarassada i va morir", ha assenyalat.

Però hi ha hagut morts encara més properes. Després d’haver desembarcat, David Beversluismetge de l’‘Aquarius’, ha narrat una de les històries que més l’ha impressionat en aquesta missió de rescat. "Vaig parlar amb un jove de Nigèria que va estar sis o set mesos tancat en una presó de Líbia. Estava amb el seu germà i van ser torturats. Amb prou feines els donaven menjar i aigua. Finalment va poder fugir, però ja sense el seu germà, que va morir en aquella presó. Sentir la seva història va ser impactant", ha reconegut aquest metge acostumat a sentir molts relats de supervivència. 

El drama, a tocar de la coberta

Però Beversluis ha pogut almenys evitar una altra mort. El d’un jove nigerià d’uns 20 anys que van rescatar amb una crisi respiratòria que va estar a punt d’acabar amb la seva vida. "No respirava i vam haver de fer-li maniobres de reanimació per aconseguir reanimar-lo", ha narrat orgullós, després d’haver pogut acomiadar-se d’ell amb una abraçada. A altres pacients només ha pogut col·locar-los una petita pròtesi a l’espera que ara puguin ser operats. "Un d’ells, que tenia una mà afectada ens va explicar que va ser a causa de tortures a Líbia", ha detallat.

El doctor de MSF ha explicat que la majoria de les seves cures durant una travessa han estat per deshidratacions greus "després de les 20 hores que van passar als bots abans que els rescatéssim" i sobretot per cremades. "Vam tenir 21 casos de cremades químiques de segon grau per la barreja de l’aigua salada i fuel als bots. Quan estàs hores assegut damunt d’aquesta barreja és una cosa que pot passar. Les cremades són d’entre el 2% i el 10%. És seriós, però espero que es recuperin", ha apuntat Beversluis.

El doctor ha reconegut que ha estat "una experiència difícil, però ha estat un honor" i no s’ha pogut resistir a enviar un missatge per als seus pacients i per a tots els que no ha hagut d’atendre, però que estan immersos en aquests viatges. "Són persones, i els polítics ho han de recordar. El més important és que els polítics els posin al centre de les seves decisions", ha conclòs. 

Això sí, ningú no ha tornat a saber res de les dues persones que van desaparèixer durant el rescat. Són les últimes dues víctimes de la crisi de l’'Aquarius', però pel camí en van quedar moltes d’altres. 

L’alegria del seguidor de l’Arsenal 

Durant les més de 10 hores que ha durat el desembarcament a València han arribat també per mitjà de la Creu Roja alguns testimonis dels passatgers. El primer ho ha fet amb música. "Quan va atracar el vaixell tots van començar a cantar alhora", ha explicat Carmen Moreno. La voluntària andalusa ha explicat que tots els han anat saludant al baixar i que la seva actitud ha estat molt similar als que arriben en pasteres. "És la mateixa, se’ls veu la il·lusió i l’emoció als ulls", ha assegurat.

Notícies relacionades

També n’hi ha hagut algun que amb l’emoció li ha donat per parlar de futbol. "He conegut un noi del Sudan que m’explicava que se sabia tota l’alineació de l’Arsenal, i parlava molt de futbol. Ha vingut amb un amic”, ha explicat la voluntària Hanan El Ayadi. El Mundial se l’ha guanyat.