El BBVA reclama una regulació contra la filtració de dades a la xarxa

El president del BBVA, Francisco González, va reclamar ahir una regulació específica que fixi un «marc de responsabilitat» per als proveïdors digitals respecte al mal ús dels seus serveis, després del que ha passat amb la filtració de dades per part de Facebook. González va considerar que aquesta normativa ha de donar «a les persones més drets i control sobre les seves dades». «Ha de ser una regulació que englobi tots els països i totes les indústries, incloent-hi, és clar, la financera», va afegir.

González, que va participar en la presentació del desè llibre de la col·lecció anual que el BBVA publica dins del projecte OpenMind, va incidir en el fet que la revolució digital porta nous riscos, dels quals «el més important, perquè és  molt més general, és el mal ús de la propietat intel·lectual i les dades dels clients». A parer seu, «la clau és operar sempre amb proveïdors de confiança».

«Els bancs comptem ara mateix amb un gran avantatge sobre els gegants digitals: estem acostumats a treballar en entorns regulats i tenim molta experiència a cuidar la privacitat i la seguretat de les dades dels nostres clients», va afegir el màxim responsable del BBVA. González va considerar que, davant els nous canvis que s’estan produint, no hi ha «referències ni receptes per actuar», cosa que produeix «incertesa i, fins i tot, temor», si bé la societat és a les portes «d’una fase d’alt creixement i millora del benestar amb nous i millors llocs de treball».

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

En la presentació del volum titulat La era de la perplejidad. Repensar el mundo que conocíamos, el primer executiu del BBVA va estar acompanyat per la fundadora i consellera delegada de Clarity, Rebeca Minguela, i de dos dels autors del llibre: l’investigador de la Brookings Institution Zia Qureshi i la professora de Ciències Polítiques de la Universitat de Georgetown Diana Owen.

Minguela va recordar que «els serveis financers aporten bona part de la recaptació total d’impostos a Europa, mentre que tecnològiques com per exemple Google, Amazon o Apple amb prou feines paguen impostos, almenys ara i fins que no entri en vigor la nova regulació fiscal que vol implantar la Unió Europea». «Si aquestes companyies tecnològiques es queden amb part del negoci dels bancs, hi pot haver un impacte també en l’estat de benestar a Europa», va afegir.