Anar al contingut

LA LLUITA CONTRA L'EXCLUSIÓ

Teatre contra l'estigma de la malaltia mental

Iniciatives com Escenaris Especials, de Clàudia Cedó, el grup Brots de Pallapupas i La Trifulga dels Fútils certifiquen els beneficis de l'escena per combatre psicopatologies

L'art dramàtic potencia l'expressió emocional, l'autoestima i les habilitats socials

Imma Fernández

Teatre contra l'estigma de la malaltia mental

Irene Serrat

Un de cada quatre catalans patirà un trastorn mental al llarg de la seva vida, segons dades de la Generalitat que constaten l’augment de la prevalença en aquesta esbojarrada societat. La lluita contra l’estigma de les malalties psíquiques té en el teatre una eina molt efectiva i cada vegada més present en iniciatives que parteixen tant de l’àmbit sanitari com de l’escènic. Els dos camps convergeixen en la dramaturga, directora i psicòloga Clàudia Cedó, que el 2006 va crear Escenaris Especials amb l’objectiu d’impartir cursos de teatre a persones en risc d’exclusió social a la província de Girona, utilitzant l’art dramàtic com a instrument d’intervenció psicològica.

Alumnes diagnosticats amb trastorns mentals, autisme, discapacitat; en procés de desintoxicació i nens amb deficiències neuromotores assisteixen a les classes (120 alumnes distribuïts en 10 grups) i participen en el procés creatiu de les obres. El seu últim espectacle, Cinema, una recreació de mítiques escenes del cel·luloide,  arribarà el 12 i 13 de maig al Teatre Lliure i l’1 de juny, a la Sala Planeta de Girona. 

HABILITATS SOCIALS / «El teatre promou les habilitats socials, injecta autoestima, ajuda a tolerar la frustració i a adquirir eines bàsiques per al dia a dia», explica Cedó, que subratlla la seva idoneïtat per transmetre sentiments i emocions. «Tenir un espai per desplegar una maquinària que ens permet riure, enfadar-te, plorar... i que et prepara per afrontar millor la vida és bo per a qualsevol persona», valora. I encara és més indicat per als que veuen limitada la seva capacitat de comunicació a conseqüència d’algun trastorn mental. Cedó en posa exemples: «A un autista li pot resultar molt difícil anar a comprar i preguntar el preu perquè es bloqueja. Sobre l’escenari pot assajar sense conseqüències greus, sense por de fer el ridícul o sentir-se rebutjat».

Antonio i Quico, a 'Banyoles Park', d'Escenaris Especials / IRENE SERRA

El teló com a vàlvula d’escapament és una altra funció terapèutica per als que pateixen esquizofrènia, depressió, angoixes... «Als centres mèdics es reprimeixen, mentre que l’escenari els permet explotar i tractar des del joc i l’humor totes les seves obsessions de forma més positiva», exposa Cedó, que explica que a un alumne amb pensaments recurrents d’imitar els sorolls d’un camió se li va proposar que aparqués el vehicle, amb la maniobra precisa, a l’arribar a classe. «Aprofitem les improvisacions i trets dels actors», afegeix la creadora de l’aplaudida Tortugues, la desacceleració de les partícules. 

Desenvolupar la concentració i la memòria, la capacitat d’imaginació i la coordinació en equip són altres avantatges, així com l’enorme gratificació que reben del públic. Marcats pels fracassos o el no serveixes per a res, molts se senten, potser per primera vegada, valorats. «Un exalcohòlic ens va dir que mai a la vida l’havien aplaudit. Se’n sentia orgullós», revela Cedó. Que a un el parin pel carrer i el reconeguin per fer de president en una obra, quan abans era el diferent del poble, l’apodera.
La psiquiatra Carme Mariscot, que treballa amb Escenaris Especials, corrobora els beneficis que ha percebut en els alumnes. «Són més espontanis, més oberts, més expressius i millora molt la seva autoestima».
Maria Teresa Lluch, doctora en Psicologia, qualifica el teatre com una «medicina» que serveix de «model, mitjà i fi per potenciar la salut mental de totes les persones». Lluch posa l’èmfasi a desenvolupar la part conservada saludable, reforçar les capacitats, les fortaleses, per millorar el benestar psíquic. 
Mirall de la vida real, l’art dramàtic permet aprendre comportaments per disfrutar de coses senzilles i valorar les bones. «Ajuda veure com els personatges resolen problemes, models positius d’aprenentatge», sosté Lluch, que considera el teatre «molt indicat» per a persones amb trastorns severs com esquizofrènia, psicosi i depressió, a les quals els permet «desenvolupar capacitats que augmentin la seva qualitat de vida».
EMOCIONS NEGATIVES / Lluch aclareix que la psicologia positiva s’ha malinterpretat. «Tendeix a veure’s com a happyflower, però és important acceptar també els aspectes negatius: la tristesa, la frustració, el desengany...», emfatitza l’especialista, que avisa que buscar l’estat de la felicitat és «llançar-se per un precipici». Només hi ha moments feliços. «Una dosi d’emocions negatives és saludable, el més difícil és controlar-ne la quantitat».
En la batalla contra l’estigma social, les expertes consideren fonamental trencar amb els estereotips amb què es reflecteixen les psicopaties en la ficció. «Sempre veiem el boig que crida, el tonto... Els trets més negatius i limitacions de la malaltia, en lloc d’integrar-los en el guió com qualsevol altre personatge», censuren. Mariscot critica el tracte dels mitjans en casos judicials quan «banalitzen» els malalts suggerint que «fan comèdia» o es generalitzen les seves conductes agressives.  
El teatre, en paraules de Cedó, hauria de reflectir la diversitat que existeix en la societat de forma inclusiva, perquè el clixé no justifica el comportament. «Veiem sovint papers de malalts psicopatològics que són assassins en sèrie, violents... Això porta a identificar el trastorn amb l’exclusió», exposa la psicòloga, per a qui és clau entendre que «la malaltia mental no és una etiqueta». «Jo mateixa o qualsevol pot tenir demà un brot psicòtic».

El grup Brots de Pallapupas a l'obra 'Sopars d'etiqueta'.  / FELIPE ToBON

En aquesta lluita contra les etiquetes també hi treballa Brots, companyia de teatre de l’oprimit de Pallapupas (Pallassos d’Hospital). El seu director, Antonio Masegosa, explica que la intenció és donar veu i resposta a les preocupacions dels malalts, acabar amb els tabús i portar a la reflexió. Històries, elegides pels actors, com la premiada Ella, una bufetada a la indústria farmacèutica amb la qual van viatjar a Euskadi i Croàcia.
«En el grup Tenim persones bipolars, esquizofrènics i amb altres trastorns o cap, però jo mai els pregunto el seu diagnòstic; el potencial i les circumstàncies de cada un van apareixent amb el treball. El teatre s’ha convertit en un pilar per a ells», constata Masegosa, que incideix en la conveniència de separar les bambolines, un espai de llibertat, de l’àmbit clínic i tractar-los com a qualsevol altre actor. 

'La follia dels ocells', últim espectacle de la companyia La Trifulga dels Fútils.

UNA LLAR / En aquesta línia se situa La Trifulga dels Fútils, que va néixer fa 18 anys al centre de dia Doctor Pi i Molist (Nou Barris) com a taller i fa quatre es va independitzar com a companyia de teatre pròpia. El seu director, Manel Anoro, metge de família i entusiasta dels telons, destaca la funció de «llar» que representa per a un col·lectiu amb una vida social complexa. «La companyia és per a ells un projecte vital, l’espai de trobada amb els amics, on comparteixen il·lusions, alegria...». Les taules, conclou, són una «eina molt potent per recuperar el malalt mental». Comporta activitats dinàmiques i creatives, no passives, i implica «el valor que suposa pujar a un escenari, cosa que la majoria no s’atreviria a fer». Ells, sí. 

0 Comentaris
cargando