LA LLUITA CONTRA L'EXCLUSIÓ

Teatre contra l'estigma de la malaltia mental

Iniciatives com Escenaris Especials, de Clàudia Cedó, el grup Brots de Pallapupas i La Trifulga dels Fútils certifiquen els beneficis de l'escena per combatre psicopatologies

L'art dramàtic potencia l'expressió emocional, l'autoestima i les habilitats socials

Teatre contra l'estigma de la malaltia mental

Irene Serrat

2
Es llegeix en minuts
Imma Fernández
Imma Fernández

Periodista

ver +

Un de cada quatre catalans patirà un trastorn mental al llarg de la seva vida, segons dades de la Generalitat que constaten l’augment de la prevalença en aquesta esbojarrada societat. La lluita contra l’estigma de les malalties psíquiques té en el teatre una eina molt efectiva i cada vegada més present en iniciatives que parteixen tant de l’àmbit sanitari com de l’escènic. Els dos camps convergeixen en la dramaturga, directora i psicòloga Clàudia Cedó, que el 2006 va crear Escenaris Especials amb l’objectiu d’impartir cursos de teatre a persones en risc d’exclusió social a la província de Girona, utilitzant l’art dramàtic com a instrument d’intervenció psicològica.

Alumnes diagnosticats amb trastorns mentals, autisme, discapacitat; en procés de desintoxicació i nens amb deficiències neuromotores assisteixen a les classes (120 alumnes distribuïts en 10 grups) i participen en el procés creatiu de les obres. El seu últim espectacle, Cinema, una recreació de mítiques escenes del cel·luloide,  arribarà el 12 i 13 de maig al Teatre Lliure i l’1 de juny, a la Sala Planeta de Girona. 

HABILITATS SOCIALS / «El teatre promou les habilitats socials, injecta autoestima, ajuda a tolerar la frustració i a adquirir eines bàsiques per al dia a dia», explica Cedó, que subratlla la seva idoneïtat per transmetre sentiments i emocions. «Tenir un espai per desplegar una maquinària que ens permet riure, enfadar-te, plorar... i que et prepara per afrontar millor la vida és bo per a qualsevol persona», valora. I encara és més indicat per als que veuen limitada la seva capacitat de comunicació a conseqüència d’algun trastorn mental. Cedó en posa exemples: «A un autista li pot resultar molt difícil anar a comprar i preguntar el preu perquè es bloqueja. Sobre l’escenari pot assajar sense conseqüències greus, sense por de fer el ridícul o sentir-se rebutjat».

Antonio i Quico, a 'Banyoles Park', d'Escenaris Especials / IRENE SERRA

El grup Brots de Pallapupas a l'obra 'Sopars d'etiqueta'. / FELIPE ToBON

En aquesta lluita contra les etiquetes també hi treballa Brots, companyia de teatre de l’oprimit de Pallapupas (Pallassos d’Hospital). El seu director, Antonio Masegosa, explica que la intenció és donar veu i resposta a les preocupacions dels malalts, acabar amb els tabús i portar a la reflexió. Històries, elegides pels actors, com la premiada Ella, una bufetada a la indústria farmacèutica amb la qual van viatjar a Euskadi i Croàcia.

«En el grup Tenim persones bipolars, esquizofrènics i amb altres trastorns o cap, però jo mai els pregunto el seu diagnòstic; el potencial i les circumstàncies de cada un van apareixent amb el treball. El teatre s’ha convertit en un pilar per a ells», constata Masegosa, que incideix en la conveniència de separar les bambolines, un espai de llibertat, de l’àmbit clínic i tractar-los com a qualsevol altre actor. 

Notícies relacionades

'La follia dels ocells', últim espectacle de la companyia La Trifulga dels Fútils.