Francesc compleix cinc anys com a papa sense rematar les seves reformes

Poc després de ser elegit es va dir i es va escriure que el papa Francesc era «un tornado», «un audaç»,«pop», «liberal»  i «un tsunami» per a l’Església catòlica. Aquell «bona tarda»  pronunciat al treure el cap a la plaça, acabat d’elegir i amb una creu de «només» ferro penjant al pit, on sempre havien brillat or i plata, va semblar un canvi i una revolució, encara que ningú podia saber encara en què consistiria, si triomfaria i quin en seria l’abast.

Successivament, en els cinc anys transcorreguts des d’aleshores, s’ha dit i escrit que Jorge Bergoglio és un «excèntric», «progressista», «pauperista»,  «tercermundista», «esquerrà» i fins i tot «un comunista». I també, que «ha creat confusió i desorientació» entre els fidels catòlics del món, que són 1.200 milions.

«T’hem elegit per reformar (l’Església), no per destruir-ho tot». Així  hauria apostrofat,  en veu «molt alta», un cardenal al Papa pels passadissos de la residència de Santa Marta, on Bergoglio viu. Va tenir lloc el desembre passat, segons expliquen fonts internes del Vaticà. «Tranquils, que Déu segueix al seu lloc», ha dit als seus fidels Thomas Tobin, bisbe de Providence (EUA), en referència al fet que aquest Papa passarà, però Déu seguirà.

El cardenal de Buenos Aires va ser elegit explícitament en el conclave perquè «fes neteja» en una Cúria (govern central) doblegada per escàndols de corrupció, malversacions econòmiques i amb un banc que acceptava negocis de polítics, mafiosos i ambiciosos no només italians. Era una Cúria amb almenys 5.000 casos oficials de pederàstia clerical a tot el món, amagats sota l’alfombra per Joan Pau II, que havia obligat el seu successor, Joseph Ratzinger, a silenciar-los com «un assumpte intern».

La qüestió del banc, conegut com a Institut per a les Obres de Religió (IOR), no està resolta i els millors cervells que Francesc hi havia ficat a dins se n’han anat, perquè han topat amb un mur de goma. Han dimitit també diversos membres de la comissió papal sobre pederàstia, per falta de col·laboració de la Congregació (ministeri) per a la Doctrina de la Fe, suprem organisme de l’ortodòxia, que dirimeix els casos d’abusos.

La qüestió de la readmissió dels divorciats catòlics ha sigut mig resolta (s’ha d’analitzar  «cas per cas», diuen), però ha creat una gegantina oposició interna, liderada per quatre cardenals que, diplomàticament, ho han anomenat «dubtes». Dubtes sobre al voltant de si les apertures de Francesc han anat més enllà de la tradició catòlica i estan provocant «un cisma», com li han retret al Papa.

Retorn als orígens

Nou cardenals (els C9) triats pel Papa fa cinc anys que es reuneixen periòdicament amb l’objectiu d’elaborar una reforma a fons de la Cúria, una altra de les missions que els electors havien assignat al successor de Ratzinger. No hi participa cap catòlic de base i fins al moment el C9 no ha acabat la seva tasca. A la Cúria expliquen un acudit sobre un nadó abandonat pels passadissos vaticans, sobre el qual una comissió investiga i conclou que «no és de ningú d’aquí, perquè per fer un fill fa falta que dues persones s’estimin». És el que es va trobar Bergoglio a l’arribar a Roma des d’un Buenos Aires que recorria en metro i de paisà per arribar fins a les barraques. 

I va ser el seu missatge com a Papa: rescatar les perifèries físiques i morals del món, un retorn als orígens del cristianisme, cosa que va causar simpatia en la base catòlica i desconfiança en la jerarquia. Bergoglio i prejudici, es titula un llibre que acaba de sortir. ¿Un Papa que divideix? és un altre llibre actual, escrit pel vaticanòleg Gian Francesco Svidercoschi, per a qui aquests cinc anys amb Bergoglio comporten «les inevitables contradiccions d’un pontificat revolucionari», perquè ha trastocat totes les brúixoles que, durant segles, des de Roma arribaven fins a Pequín o la Patagònia.

Transició complexa

Diversos analistes d’assumptes vaticans suggereixen que el catolicisme actual està en «una transició complexa» i que el «paper» que estaria fent Jorge Bergoglio seria el de trencar els motllos amb els quals funcionaven els centres del poder catòlic. L’Església estava amb la dreta republicana als Estats Units, amb el franquisme i postfranquisme a Espanya, amb les potències excolonials a l’Àfrica, es va mostrar ambigua amb Hitler i sempre va carregar contra els heretges cristians en nom d’una veritat única, la catòlica. Va estar en contra de l’avortament sense tenir mai en compte la dona que els practica, contra els homosexuals per principi, a favor de l’exclusió davant un divorci...

De cara endins, Francesc ha proposat als catòlics la «revolució de la tendresa» i la d’«una església que està en camí». De cara enfora, als poders econòmics que modelen el planeta, Bergoglio repeteix tot el que afirma el «Catecisme catòlic». «¿Això és revolucionari?», s’ha preguntat en alta veu. «El Papa estima el que està en procés, no pas el que es manté estàtic, malgrat que no imposa la seva visió», il·lustra el jesuïta Antonio Spadaro, director de Civiltà Cattolica i freqüentador de la residència papal. Exactament el revés del que durant segles ha estat fent l’anquilosada Cúria i del que fan els poders econòmics. 

Notícies relacionades

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Els sindicats de presons firmen un acord amb la Generalitat

Canviant l’òptica, Bergoglio ha trencat tabús i, potser, ha desorientat nombrosos catòlics, encara que el seu grau de consens disminueix, precisament, a mesura que es puja en l’estructura jeràrquica del catolicisme. És també el que permet a Bergoglio dialogar a nivell planetari:  entre Cuba i els EUA; Colòmbia; el lent però infatigable diàleg amb la Xina, amb la qual no hi ha relacions oficials; les treves bèl·liques a l’Àfrica; les mediacions a Veneçuela; la guerra de Síria, així com els  progressos en l’acostament als ortodoxos, als protestants i l’Església russa.

Un balanç sobre el papat de Francesc ofereix, en aparença, més soroll que altra cosa. Però «el Papa sembra, més que recull», rebat Spadaro. El Moviment Som Església, que reuneix milers d’intel·lectuals, ha escrit que, sense sortir del catolicisme, Bergoglio proposa al món una «ètica planetària».