Sequera i canvi climàtic obliguen PP i PSOE a buscar un pacte per l'aigua

La història de l'aigua a Espanya és la història de tantes altres coses. De l'Espanya humida i la seca. De la que té i la que necessita. La gestió d'un bé tan necessari ha enfrontat històricament territoris fins i tot quan els seus dirigents compartien color polític. Però ara aquestes dues Espanyes tenen una cosa en comú: la carència. El Govern del PP vol firmar la pau definitiva en la "guerra de l'aigua" amb un gran Pacte Nacional per al qual també compta amb l'entusiasme de l'altre partit amb poder territorial, el PSOE.

"Internet no s'acaba. L'aigua, sí". El Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient va llançar a principis d'any una campanya després d'un 2017 que es va convertir en el segon any natural més sec des del 1965. Amb les reserves d'aigua en una "situació preocupant" i fins a tres conques en sequera prolongada, cosa que el 2010 no era més que una advertència que arribava d'Europa -Espanya consumia anualment més del 30% dels seus subministraments a llarg termini- ja és una realitat. El canvi climàtic apressa i PP i PSOE coincideixen que no n'hi ha prou amb mirar al cel: s'ha d'enterrar la destral de guerra, també la interna, i trobar un discurs comú.

Realisme

L'eslògan contrasta amb aquell "hi haurà aigua per a tothom" que Mariano Rajoy va pronunciar en campanya abans d'arribar a la Moncloa. "Col·locar més aigua a un preu millor sense importar quin sigui el territori ni les seves condicions naturals. Això va ser possible sostenir-ho durant un temps, però ara ja és una ficció", defensa l'encarregat de donar forma a la postura del PSOE sobre l'aigua, Hugo Morán.

Des del Govern insisteixen que l'aigua ha de ser "un punt de trobada i no de confrontació". I elogien la feina dels seus predecessors, també del PSOE. "Cal aprendre dels errors, però tot queda en el passat. Quedem-nos amb les millors ensenyances per ser més eficaços", indica la ministra Isabel García Tejerina. En la mateixa línia s'expressa Morán: "No estem per cobrar factures del passat, sinó per intentar anticipar les del futur".

L'antecedent del Pla Hidrològic d'Aznar

Aquest ànim conciliador és la principal novetat en un tema, el de la gestió de l'aigua, en què ha prevalgut la confrontació política. El 2001, el govern d'Aznar va dissenyar elrei dels transvasaments: 1.000 milions de metres cúbics d'aigua del riu Ebre cap a la costa mediterrània. I 5.000 milions d'euros de pressupost. Mentre s'aprovava el nou Pla Hidrològic, catalans i aragonesos es llançaven als carrers demanant que es retirés, recolzats per partits d'esquerra.

La demagògia de l''aigua per a tothom'

El canvi de color a la Moncloa va comportar la derogació del pla. La llavors ministra del ram, la socialista Cristina Narbona, va substituir el faraònic transvasament per un altre pla que incloïa més dessaladores. Va ser un dels moments més tensos de la guerra de l'aigua, de campanyes polaritzades i fins i tot forassenyades. Els aragonesos demanaven "apadrinar un murcià" per ajudar a pal·liar la seva set, mentre aquests responien omplint els balcons amb cartells d'"aigua per a tothom".

"En aquell moment en què s'apedregava una ministra que es volia anticipar, la gent encara no n'havia patit les conseqüències i era molt difícil d'explicar. Davant el discurs que s'havia de racionalitzar l'aigua, es construïa l''aigua per a tothom' sense limitació, molt més atractiu", indica Morán. El PP murcià va enarborar la bandera a favor del transvasament, que el va ajudar a construir fins i tot majories absolutes al territori, mentre els socialistes de la regió intentaven defensar sense gaire convenciment unes dessaladores que la direcció nacional els havia imposat. Perquè en guerres d'aigua no importa el color polític, sinó el territori.

Transvasaments, punt de conflicte

A Espanya existeixen molts transvasaments entre conques, alguns fins i tot desconeguts. Però no tots igual de conflictius. El més gran, el transvasament Tajo-Segura, aixecat abans que arribés la democràcia, són 264 quilòmetres de formigó que porten l'aigua a la zona de València i Múrcia. Aquesta zona seca però que, en temps de bombolla i encoratjats per l'auge del totxo, va construir verds camps de golf i enormes urbanitzacions amb piscina. Múrcia, Alacant i Almeria són també "l'horta d'Europa": tenen terra i sol, però els falta l'aigua. La transvasada des de Castella-la Manxa proporciona aigua a 2 milions i mig de ciutadans i rega 150.000 hectàrees de cultiu.

Va ser el 2013 quan els populars, que van tenyir de blau tots els governs regionals implicats en el transvasament, van agitar la bandera blanca. El Govern va firmar un acord amb les comunitats que prioritzava la conca cedent i fixava limitacions a unes "transfusions" que estaven deteriorant la capçalera del riu. L'escassetat d'aigua ha fet que el transvasament estigui paralitzat des del maig perquè els embassaments no superen el llindar establert.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

L'arribada del socialista Emiliano García-Page a la presidència de Castella-la Manxa canvia les coses. Page defensa el "transvasament zero" excepte per a proveïment -més del 80% de l'aigua es destina a regadiu-, i la ministra respon que serà el PSOE qui hagi de posar ordre a casa seva: "La Generalitat Valenciana o Andalusia, també governades pel PSOE, segur que tenen posicions diferents. Entenc que el debat no és senzill, però hem de tenir la sensibilitat de tot el territori, no només el que un coneix", indica.

Morán, encarregat d'una tasca tan difícil, assenyala: "No és fàcil perquè s'ha fet un recorregut que no ho facilita en absolut. S'ha elevat l'aigua en alguns casos a la categoria d'element identitari, i això s'ha incorporat al patrimoni social de la ciutadania en molts territoris i la feina didàctica serà important". Una feina que ja semblen estar fent en cada paraula del seu discurs tant Morán com la mateixa ministra. "L'aigua és un tema que aixeca passions. Traiem-li una mica de passió", demana García Tejerina, i envia un avís a navegants: "El que és clar és que hi haurà una posició comuna del Govern i del PP, sabent que cada regió és diferent".