García Tejerina: "Hi haurà nous transvasaments sempre que hi hagi l'acord necessari perquè vegin la llum"

Després de més de 120 reunions, Isabel García Tejerina (Valladolid, 1968) segueix obcecada amb aconseguir un gran pacte nacional sobre l'aigua, que espera tenir a punt a l'estiu, que posi fi a la confrontació entre partits i territoris.

¿Per què creu que mai abans s'havia arribat a un pacte d'aquest tipus? Que no hi hagi hagut un pacte de l'aigua no significa que a Espanya no s'hagi fet política de l'aigua. L'han fet els governs del PP, els del PSOE i segur que també la UCD. ¿Per què és ara especialment important? Tota la feina feta en la passada legislatura ens permet anar més enllà i tenir més aspiracions, hem avançat molt en matèria d'aigua. És molt important que el PSOE també vulgui estar en el pacte de l'aigua. L'aigua és important en la nostra vida diària, també per al progrés econòmic, per això és important pactar.

Aquesta voluntat d'arribar a un pacte també hi seria en el passat i tot i així no s'ha aconseguit mai. ¿Apressa la sequera? La sequera a Espanya és recurrent. Aquesta és una sequera dura. El 2017 ha sigut l'any natural més sec des del 1965, però la sequera no és un fet nou. De política d'aigua se n'ha fet sempre…

Però sense acord. Efectivament. No recordo com es va aprovar la llei del 85, però s'ha d'atribuir al PSOE i és molt més desenvolupada que la de qualsevol país del nostre entorn. El PP va fer la planificació de les conques el 98. Tothom hi ha aportat alguna cosa. El que ens diu l'experiència és que del Pla Hidrològic Nacional del 2001 moltes coses estan materialitzades, altres no i algunes derogades. Una infraestructura important requereix una llei i suports al Parlament quan no hi ha majoria absoluta. Però hi ha una cosa més important, que ens empeny a fer el pacte, i és que la planificació requereix temps i l'execució de les inversions importants requereix molt més temps. Si no estem d'acord amb el de davant es paralitzen i hi perd la gent. El canvi climàtic ens diu, a més, que hem d'extremar l'atenció a aquest recurs.

Parlava del que es va derogar del Pla Hidrològic del 2001, com el transvasament de l'Ebre. ¿Va ser un error aprovar-lo sense aquest consens previ? Aquest transvasament va tenir un ampli consens perquè el Consell Nacional de l'aigua, el gran òrgan consultiu, hi va estar d'acord…

Em referia al consens polític. Tenia el suport del Consell Nacional de l'Aigua. ¿Més suport? Bé, entre altres coses, cal aprendre d'això. Sí que és veritat que aquesta història recent d'Espanya ens diu que una gran infraestructura es pot veure interrompuda. Per això, acordem-la, per no perdre ni el temps ni els recursos dels ciutadans. ¿Hauria sigut millor d'una altra manera? La derogació del transvasament és una cessió que es fa des del Govern del PSOE a Catalunya, a ERC. Si ERC no l'hi hagués demanat al PSOE, ¿s'hauria continuat? No ho sé. Però això ja no importa, queda en el passat. Quedem-nos amb les millors ensenyances per ser com més eficaços millor.

¿Però el transvasament de l'Ebre o qualsevol altre està en els plans de futur del Govern? ¿Quina és ara la postura del seu Govern amb els transvasaments? Sempre que hi hagi l'acord necessari perquè vegin la llum. Que sigui de tots i que es posi de manifest el benefici del tipus que sigui.

¿Amb acord necessari es refereix a majories al Congrés? Efectivament, majories al Congrés. On probablement hi hagi alguns [transvasaments] en els quals ens posem d'acord. A Andalusia, el del Tinto-Odiel-Piedras al Guadalquivir, de 15 hectòmetres cúbics, s'utilitzarà per substituir aigua superficial per subterrània i traurem pressió de l'aigua a Doñana. És important des del punt de vista mediambiental. Nosaltres com a Govern som partidaris i la Junta d'Andalusia també ho és, perquè n'hem parlat en nombroses ocasions. Estic segura que serà un dels elements que parlarem amb el PSOE, que entenem que atendrà a la posició de la Junta d'Andalusia. Per citar exemples, que no volem posar-nos en el final del pacte…

¿Són partidaris d'estudiar cada transvasament cas per cas? Efectivament. L'enfocament que jo pretenc donar és que totes les comunitats autònomes estiguin millor amb un pacte que sense ell. Si no som capaços de donar resposta a tot, temps hi haurà per revisar, perquè la política de l'aigua ha d'estar en permanent millora i revisió. Si no es pot respondre tot, almenys que donem solució a la majoria dels problemes de les comunitats. Totes, d'un i altre tipus, amb més o menys intensitat, tenen alguna qüestió associada a l'aigua per resoldre.

Després d'aquestes reunions, ¿on ha trobat més problemes? Ens hem reunit amb les comunitats autònomes amb tot per escriure. Teníem un bon diagnòstic i molta informació del que pot fer falta. Però quan ens vam asseure ho vam fer per escoltar. Cada comunitat, independentment de qui la governi, té unes necessitats que són reals. I algunes són més fortes en alguns aspectes que altres. Hi ha qui està complint millor la directiva marc de l'aigua que altres.

¿Hi ha territoris que fan un ús més òptim de l'aigua que altres? Així és. No es pot dir no a cap font d'aigua, però cal que dir sí a tota possibilitat d'eficiència i d'estalvi. El 2002 vam llançar el Pla Nacional de Regadius amb horitzó 2008 i s'ha seguit desenvolupant. La regió que té un percentatge més alt de superfície de regadius modernitzada, gairebé el 90%, és Múrcia. No obstant, València encara té una superfície important per modernitzar. Les Comunitats del Llevant van més avançades en aigua reutilitzada i això és una font alternativa que es pot explorar en altres comunitats.

¿Creu que tindran un discurs comú? El que és clar és que hi haurà una posició comuna del Govern i del PP, sabent que cada regió és diferent i, per tant, el focus d'atenció és diferent. ¿Múrcia què ens demana? Ens demana solucions i nosaltres treballarem per donar solucions. Ja hem fet molt. Al Pla Hidrològic del 2001 ja hi havia molta dessalació. Dos milions i mig d'espanyols beuen del transvasament del Tajo-Segura, però hi ha moltes coses en matèria d'aigua que també es poden fer dins d'una conca, com treballar les interconnexions i les diferents fonts alternatives. Volen solucions, però encara hi ha infraestructures importants per abordar a Múrcia, com la presa de les Moreras, que no portaran nova aigua però sí més eficàcia en l'ús d'aquesta aigua. 

Més enllà de les mesures que es puguin prendre en política d'aigua, ¿aconseguir l'acord finalment segueix sent una qüestió de solidaritat? Jo crec que si fem bé les coses hi ha d'haver aigua per a tothom, i hem de ser solidaris també en l'aigua. No pensem que els espanyols no ho som. A Espanya hi ha diversos transvasaments de conques, i moltes vegades no se sap. Existeix més solidaritat. També s'han de donar més eines perquè sigui possible, sabent que també la conca que cedeix demana tenir la prioritat. La conca que cedeix ha de ser la prioritària sobre la que rep l'aigua, però això ja està contemplat a Espanya.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Al Tajo-Segura, per exemple, els transvasaments estan limitats. Però el PSOE, que governa a la regió cedent, ja ha advertit que no el satisfà. ¿Contempla el govern posar fi en algun moment al transvasament? Amb l'acord del Govern amb les cinc comunitats governades pel PP, guanyava la conca cedent i guanyava la que rebia, perquè es feien unes normes tècniques per al transvasament que donaven seguretat que fa que no sigui arbitrari. Qui rep l'aigua ja sap quan la tindrà i quan no la podrà tenir. Per això ho posem com a exemple que l'aigua és un punt de trobada i no de confrontació. Vostè parla de Castella-la Manxa, però si parla amb la Generalitat Valenciana o amb Andalusia, també governades pel PSOE, segur que la seva posició és diferent. Entenc que el debat no és senzill però tenim molts àmbits en els quals avançar.

Ha dit que nous transvasaments requeriran de consensos. ¿I els ja existents? ¿Els sotmetran a nous consensos també? Això és prejutjar el final del pacte, l'annex. S'ha de treballar. Si tots els partits estem en tot el territori, hem de tenir la sensibilitat de tot el territori, no només el que un coneix, perquè això ens facilitarà una entesa més gran. També que li traiem una mica de passió, que és un tema que aixeca passions. Hi ha un marge important de conscienciació i responsabilitat.