Assignatura pendent
L'escola no compleix el repte de millorar el nivell d'anglès
Els especialistes creuen que amb el certificat B-2 no n'hi ha prou per fer classes d'altres matèries en aquesta llengua
Espanya continua a la cua d'Europa en el domini d'idiomes estrangers
zentauroepp6386265 barcelona 25 05 2007 sociedad barcelona unos ni os171222135719 /
Els anys de retard acumulat, l'escassa (o nul·la) base que tenen la majoria d'adults, el doblatge de les pel·lícules, el raquític nivell d'idiomes que s'imparteix a l'escola. Les raons per les quals Espanya segueix ancorada a la cua d'Europa en el domini de l'anglès tenen orígens diversos. El problema és que, lluny de millorar i malgrat els múltiples plans que han posat en marxa les autoritats educatives, el dèficit en coneixement de llengües estrangeres no disminueix. No perquè no s'estigui fent res, sinó perquè la resta de països estan millorant molt més ràpid que aquí.
Així ho assenyala, almenys, una de les últimes enquestes internacionals fetes en aquest àmbit, el conegut com a índex de competència en anglès (English Proficiency Index) de l'organització Education First, en què es prenen en consideració els resultats d'un milió de persones de 80 països diferents. Espanya ocupa, en aquest estudi de periodicitat anual, el lloc número 28, el més baix dels últims set anys i un dels més discrets entre les economies occidentals. A Europa, només França i Itàlia ocupen posicions pitjors.
Per comunitats autònomes, destaquen en positiu el País Basc, Navarra i Astúries, on la nota mitjana dels participants va ser de 59 punts sobre 100. A la part baixa de la taula hi ha Extremadura, Múrcia, el País Valencià i Andalusia. Catalunya ocupa un lloc mitjà, amb 57,3 punts, gairebé empatada amb Madrid.
¿Què està fallant? ¿Per què no remunten els espanyols en idiomes? Alguna cosa no funciona a les escoles quan pràcticament tots els joves que tenen un bon domini d'anglès l'han aconseguit perquè l'han estudiat fora del col·legi, confessen. Acadèmies i escoles oficials d'idiomes, cursos i estades a l'estranger i, més recentment, sèries de moda en plataformes de televisió. Així han millorat. El sistema educatiu només permet arribar a nivells molt elementals, malgrat que des de fa uns anys pràcticament totes les autonomies estan impulsant programes per fomentar el plurilingüisme.
L'anglès de les vacances
A Catalunya, per exemple, el pla presentat el 2013 per la llavors consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que preveia que els docents fessin classes en llengües estrangeres de matèries no lingüístiques (Matemàtiques, Ciències Socials i Ciències Naturals, Plàstica o Música) amb un nivell B-2 de l'idioma (en anglès és l'equivalent al Fisrt Certificate), no està donant fins ara els resultats desitjats. D'entrada, perquè quan el programa es va posar en marxa, la mateixa conselleria va reconèixer que només el 20% del professorat de l'escola pública tenia el nivell exigit. En els últims anys, els docents catalans s'han posat les piles, per descomptat, però no sembla que n'hi hagi prou.
"Tenir el nivell B-2 no és suficient, ni és una garantia didàctica", constata Mariona Casas, coordinadora del doble grau de mestre d'educació infantil i d'educació primària amb menció en llengua anglesa que imparteix la Universitat de Vic (UVic-UCC). "Per ensenyar Ciències en anglès -subratlla- s'ha de saber Ciències, s'ha de saber com ensenyar les Ciències i s'ha de saber anglès, però també s'han de conèixer mètodes didàctics, saber com s'ensenya una assignatura en anglès", afegeix Casas.
"És que no es poden donar classes amb l'anglès que un ha après durant les vacances, perquè, entre altres raons, si es cometen errors lingüístics, aquests errors es cronifiquen i perduren en els alumnes", alerta Mari Paz González, mestra especialista en anglès i directora del col·legi públic Verdaguer del Prat de Llobregat.
AICLE, el títol de moda
González ha acabat un curs per obtenir una titulació en AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua Estrangera), que imparteix la UVic en col·laboració amb l'Ajuntament del Prat. Són els cursos de moda entre el professorat català aquests últims anys. "Cada vegada interessen més, sobretot des que els directors poden reclamar mestres amb un perfil determinat per als seus col·legis", afegeix Cristina Pallàs, professora del Verdaguer. Pallàs es refereix al decret de provisió de plantilles de la Generalitat que permet que els centres educatius ofereixin places a docents capacitats, per exemple, per fer classes en anglès o per atendre grups d'alumnes amb necessitats educatives especials.
També la Conselleria d’Ensenyament ha trepitjat en els últims anys l'accelerador en aquest assumpte i, a més de facilitar que els docents obtinguin el nivell B-2 a través de les escoles oficials d'idiomes, fins al curs 2016-2017 havia organitzat un total de 1.150 activitats de formació en AICLE en què van participar més d'11.000 professors, tant especialistes en llengües estrangeres com no especialistes, informen fonts del departament.
Notícies relacionadesPerò no es tracta només d'un problema de formació del professorat. També hi ha un problema amb la base lingüística que arrosseguen els alumnes. Encara que, segons les últimes dades facilitades per la Generalitat, a Catalunya més de la meitat dels centres educatius, públics i concertats, estan impartint almenys una assignatura no lingüística en anglès, la realitat diu que poques vegades es tracta de matèries que s'avaluïn dins de les proves externes de competències bàsiques. Això afecta fonamentalment les Matemàtiques i beneficia les Ciències, la Plàstica o la Música.
L'aprenentatge en una llengua estrangera "és molt més lent, sobretot quan els estudiants no la dominen", constata Mari Paz González. I les escoles prefereixen no arriscar-se que els seus alumnes no arribin al nivell exigit pel Consell d’Avaluació del Sistema Educatiu.
Primera fornada a la UVic de mestres polivalents
Al juny es graduen a la <strong>Universitat de Vic (UVic-UCC) </strong>la primera promoció d'estudiants que han estudiat per poder exercir de mestres d'educació infantil i primària i "per fer classes d'anglès i en anglès", especifica Mariona Casas. Es tracta d'un doble grau pioner, "en què els alumnes obtenen una <strong>menció específica en llengua anglesa, equivalent a l'AICLE</strong>", subratlla Casas.
- Sinistre a França Qui eren les víctimes de l'accident d'autobús que tornava d'Andorra a L'Hospitalet?
- Scalextric o la remuntada històrica de la família Arnau
- El Barça es trenca
- Fenomen en auge Així es contracten i funcionen les excursions ‘low cost’ des de Barcelona
- L’empresa de l’autocar sinistrat va fer fallida i l’amo anava per lliure
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Televisió Una soltera abandona la seva cita a 'First Dates' després de les preguntes a les quals va ser sotmesa: "A mi em sembla un escàndol"
- A València Condemnats per contractar un sicari que va morir en un accident de moto quan anava a matar la seva víctima
- Club Entendre + Animals i plantes Molsa, vesc i grèvol: tres plantes protegides per les quals et poden multar
- Junts per Catalunya Per què Pujol torna al pujolisme