04 d’abr 2020

Anar al contingut

acord inusual

Una asseguradora pagarà de per vida la pròtesi a una víctima de trànsit

Mireia Planas, de 34 anys, va perdre un braç en un accident de circulació i ha aconseguit aquest dret vitalici

És la primera vegada que s'arriba a un acord d'aquestes característiques sense necessitat d'anar a judici

J. G. Albalat

Una asseguradora pagarà de per vida la pròtesi a una víctima de trànsit

JOAN CORTADELLAS

Mireia Planas no perd el somriure. Té 34 anys. Li falta un braç. L'hi van amputar arran de l'aparatós accident de trànsit que va tenir el 18 d'agost del 2014 quan es traslladava en la seva moto des de Vilanova i la Geltrú a Barcelona. Una companyia d'assegurances s'ha compromès a pagar-li les pròtesis que necessiti durant tota la seva vida, i li reconeixen aquest “dret vitalici”, segons l'acord a què ha arribat amb ella. És la primera vegada que s'aconsegueix una cosa així sense anar a judici, segons fonts jurídiques. A més, la dona ha cobrat una indemnització.

La Mireia treballava en un banc quan aquell 18 d'agost va tenir l'accident. Un cotxe conduït per un borratxo, que no havia dormit, va envestir la seva moto. La dona va quedar atrapada entre aquest vehicle i un altre que anava darrere seu. “Com un entrepà”, recorda. Tres factors li van salvar la vida: no és fumadora, ni bevedora, hi havia disponible un helicòpter per traslladar-la i a l'Hospital de Bellvitge l'estaven esperant. Allà la van operar. Estava destrossada per dins i per fora. El braç esquerre li va quedar penjant.

Durant els primers tres dies, es va témer per la seva vida. Les lesions internes eren importants. El braç l'hi van haver d'amputar. “El que importava era el de dins”, diu la Mireia, que va estar 13 dies en coma induït. “Quan em vaig despertar, ningú em va dir que m'havien amputat un braç. Quan la infermera em canviava la bata, me'n vaig adonar. Va ser un procés molt dur i complicat. Em va canviar la vida”, explica. Un jutjat penal té oberta una investigació per l'accident.

Adaptar-se a la seva nova vida

Després de sortir de l'hospital, la Mireia va escriure en un blog d'internet, i això l'ha ajudat a expressar la seva vivència i les seves emocions. Li ha costat, però, a poc a poc, s'ha anat adaptant a la seva nova vida. Ha hagut d'aprendre a fer les coses amb només un braç. La pròtesi que porta li ha facilitat l'adaptació a la seva vida diària. El seu cost és d'uns 20.000 euros, però depèn de la qualitat i les funcions que tingui. "La meva vida s'ha normalitzat, però encara em miro al mirall i em costa reconeixe'm”, insisteix. Lamenta haver deixat de ballar, una de les seves aficions.

La Mireia, a través de l'advocada Mar Castillo García, del despatx de Daniel Vosseler, va començar a negociar amb la companyia d'assegurances del vehicle que la va envestir i ha aconseguit que li pagui les pròtesis futures que necessiti. Fins ara, els accidentats només havien aconseguit això portant el cas a judici. El mateix bufet d'advocats, que també representa l'Associació Nacional d'Amputats d'Espanya (ANDADE), va guanyar un plet a una companyia perquè aquesta firma pagués 900.000 euros a un motorista a qui es va haver d'amputar una cama. “La diferència és que abans les asseguradores pagaven una quantitat de cop per les pròtesis futures i ara és un dret vitalici i es farà càrrec del seu cost durant la vida de l'accidentat”, explica Vosseler. L'advocat calcula que les asseguradores destinen uns 300 milions d'euros a l'any per les amputacions a causa d'accidents de trànsit.