Nou drama

La violència masclista ja ha matat vuit menors aquest any

L'entorn de la mare de la nena assassinada pel seu pare a Alzira assegura que estaven en procés de separació

És l'any amb més infants morts com a conseqüència d'aquesta plaga social

jjubierre40930102 alzira  valencia 13 11 2017 sociedad  suceso alzira  el ases171113124222

jjubierre40930102 alzira valencia 13 11 2017 sociedad suceso alzira el ases171113124222 / Miguel Lorenzo

4
Es llegeix en minuts
Nacho Herrero

Es deia Maia, tenia 2 anys i va ser assassinada amb una arma blanca aquest diumenge a la localitat valenciana d’Alzira a mans del seu pare, segons va confessar ell mateix. Ahir al matí, als voltants del número 12 del carrer Pare Castell d’aquest municipi, on es va produir el tràgic succés, amics i familiars de la mare de la menor no trobaven explicació a semblant atrocitat. La crueltat era tal que els resultava inconcebible que hagués succeït realment. Però la freda estadística demostra que es tracta d’un acte més comú del que sembla.

Si s’acaba confirmant, com apunten tots els indicis, que es tracta d’un cas de violència masclista, la Maia seria el vuitè menor assassinat en tot aquest  2017 a Espanya en aquestes circumstàncies. Tots ells tenien menys de 12 anys, cosa que afegeix un dramàtic plus de vulnerabilitat a la seva condició de víctimes col·laterals d’una plaga que aquest any ja ha costat la vida a, com a mínim, 43 dones i que, conjuntament, ja supera el mig centenar de morts a falta d’un mes i mig perquè es tanqui el registre anual.

Els més pròxims a la Victorita, la mare de la nena assassinada, no tenen dubte que es tracta de violència masclista. L’home hauria acabat amb la vida de la seva filla com a resposta a una petició de divorci. Una companya de feina del magatzem de caquis on treballava la mare va explicar que, a finals de setembre, la dona els havia explicat que estaven en procés de separació i que si no se n’havia anat del pis que compartia amb ell és perquè no tenia recursos suficients per independitzar-se. Vivien sota el mateix sostre, però ja no com a parella.

Companys de l’agressor el defineixen com un home seriós, molt gelós i amb dificultat per controlar la ira. En la recent campanya de la verema hauria amenaçat un altre treballador amb un ganivet. No obstant, el delegat de Govern va assegurar que no hi havia denúncies prèvies de la dona. Si, com va apuntar una amiga, havia sortit de casa diumenge a la tarda precisament per posar-la, no va arribar a fer-ho. Tampoc sembla que hagués comentat cap tipus de maltractament físic amb els seus amics i familiars, encara que sí algun tipus d’amenaça a la qual no havia donat crèdit.

Incredulitat

Mihail, que així es diu l’homicida, seria el setè assassí d’aquests vuit menors que és, a més, el seu pare. Aquest grau de parentiu feia que el crim fos encara més increïble per als commocionats veïns. De fet, la primera reacció dels testimonis quan l’home va dir que acabava d’apunyalar la seva filla va ser d’incredulitat. «Truqueu a la policia i que pugin. Que se m’emportin», insistia ell, però no va ser fins que el van veure tacat de sang que van començar a assimilar que podia ser veritat. El fet que hagués intentat saltar des del balcó del segon pis on residien, per acabar despenjant-se al primer i deixant-se caure sobre un cotxe aparcat a la vorera, ho va fer tot encara més estrany. Aquell balcó va ser un dels escenaris examinats per la policia científica, que va acompanyar la jutge de guàrdia i el mateix agressor a torn ar al lloc del crim ahir al matí.

Es tracta ja de l’any més negre des que el 2013 van començar a comptabilitzar-se les morts de menors com a víctimes col·laterals de la violència masclista. Aquest primer exercici tenia fins ara el trist rècord d’assassinats, amb un total de sis morts. En aquest últim lustre ja hi hauria un total de 23 menors assassinats, encara que les víctimes serien moltes més.

Notícies relacionades

L’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària apunta que, segons les dades del Ministeri de l’Interior, prop de 4.000 menors van patir maltractaments al domicili familiar el 2015. Aquestes xifres han fet que en els últims temps s’hagi incorporat aquesta realitat a les noves normes. D’aquesta manera, segons el Pacte d’Estat aprovat al setembre, les mares dels menors assassinats tenen la consideració de víctimes de la violència masclista i una de les cinc línies d’actuació del Pacte valencià ja inclou específicament els menors. Però, a més, el Congrés ha donat llum verda a una proposició per redactar una llei específica que tracti d’erradicar la violència contra la infància, una norma que l’associació de pediatres va demanar que tingui un caràcter integral i que creu que suposarà «un avanç pel que fa al reconeixement del problema, la formació dels professionals, disminució de la victimització i, en suma, protecció a les víctimes».

Molt per fer

Però més enllà de la legislació, les previsions que presenten els últims estudis no permeten entreveure una millora immediata. Segons el Baròmetre del 2017 del ProyectoScopio que va impulsar el Centre Reina Sofia, un 27,4% dels joves entre 15 i 29 anys creuen que la violència de gènere és una conducta normal en una parella i un 21,2% consideren que és un tema polititzat que s’exagera.