La xifra d'alumnes de primària cau per primera vegada des del 2004

eI descens de la natalitat que ha experimentat Espanya des de l’inici de la crisi ja ha impactat a les classes de primària. Per primera vegada des del 2004, aquest curs el nombre d’estudiants d’entre 6 i 11 anys disminueix respecte de l’anterior. Dels 2.940.226 alumnes matriculats de primer a sisè el 2016-2017, s’ha passat aquest any a 2.932.160, segons estimacions del Ministeri d’Educació. Això suposa una pèrdua de més de 8.000 nens, dels quals 552 estan escolaritzats a Catalunya.

També cau (i ho fa en picat, amb gairebé 38.650 alumnes menys) la xifra de menors que cursen el segon cicle d’educació infantil, és a dir entre P-3 i P-5. Les escoles comencen a veure amb preocupació com les aules es buiden a marxes forçades.

L’informe Dades i Xifres de l’Educació corresponent al curs 2017-2018, fet públic pel ministeri la setmana passada, recull de totes maneres una bona notícia: l’etapa educativa de zero a tres anys augmenta en gairebé 2.000 alumnes. Representa un discret 0,4% respecte del curs anterior, però ja és alguna cosa.

«Els mestres ho estem detectant des de ja fa un temps i som conscients que la disminució del nombre d’alumnes és una tendència irreversible», admet Manel Pulido, secretari de la sectorial d’Educació al sindicat CCOO a Catalunya. «El que demanem a les administracions és que no es valguin d’aquest descens per justificar possibles retallades a primària», assenyala Pulido. «Al contrari –afegeix–, aquesta nova situació hauria de ser una oportunitat per prendre mesures que millorin la qualitat de la docència, com la reducció del nombre d’alumnes per aula».

REBAIXES DE RÀTIO / La rebaixa de la ràtio a les aules de primària, actualment fixada en 25 alumnes per grup, és una de les reclamacions bandera de la comunitat educativa catalana els últims temps. «I aquest seria un bon moment per posar-ho en pràctica», subratlla el responsable de CCOO. La Conselleria d’Ensenyament ja va autoritzar el curs passat els centres educatius situats en barris d’alta complexitat socioeconòmica que portessin aquesta ràtio a 22 estudiants, però només a les classes de P-3. Així les coses, aquest curs 2017-2018, la mitjana d’alumnes per aula és de 21 nens, segons va informar Clara Ponsatí, llavors consellera, a la presentació del curs el mes de setembre.

També el demògraf del Centre Superior d’Investigacions Sociològiques (CSIC) Julio Pérez ha alertat, en declaracions a la Cadena Ser, del risc que s’utilitzi la caiguda del nombre d’alumnes com a argument per no destinar a l’ensenyament públic prou recursos. Pérez ha anat fins i tot una mica més enllà a l’avisar que «l’Administració pot estar parlant d’una menor natalitat per explicar que hi hagi menys places escolars en el sector públic, quan el motiu en realitat és que és el sector privat el que s’està beneficiant d’aquests recursos».

Aquesta denúncia coincideix amb la confirmació, per part del mateix Ministeri d’Educació, que la inversió pública aquest any a l’escola concertada a Espanya ha arribat aquest any 2017 al seu màxim històric, 6.000 milions d’euros.

Encara que els experts tendeixen a atribuir el descens de la població escolar també a la marxa de famílies d’origen immigrant, es dona la circumstància que el nombre d’estudiants d’origen estranger d’entre sis i 11 anys va creixent. El curs passat n’hi va haver a les aules espanyoles 2.900 més que l’anterior, segons el mateix informe ministerial. Això suposa que un 9% dels alumnes de primària són estrangers (o fills de dos estrangers), mig punt percentual més que la mitjana del sistema educatiu no universitari a Espanya (que és del 8,5%).

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Sigui com sigui, l’escola està començant a notar un dels efectes col·laterals d’una crisi, «que va fer retrocedir la natalitat en un país amb un cost superlatiu per criar nens i sense prou inversió en polítiques d’infància», constata el sociòleg Xavier Martínez-Celorrio, especialitzat en temes educatius. «La natalitat, tant dels autòctons com dels immigrants, se n’ha ressentit i al mateix temps s’han reduït les reagrupacions familiars», postil·la Martínez-Celorrio.

CREIXEMENT DE LA SECUNDÀRIA / L’estudi del ministeri, que es publica anualment, reflecteix així mateix l’augment significatiu del nombre d’alumnes que registra des de fa una temporada la secundària: de l’1,7% a l’obligatòria (que guanya 32.504 estudiants respecte de l’any passat), del 2,2% a la formació professional (amb un increment de 17.122 persones) i del 0,8% al batxillerat (amb 5.603 alumnes més). En total, són més de 8,1 milions les persones que fan estudis no universitaris aquest curs a Espanya, 10.338 més que el 2016-2017 passat, segons recull aquest informe.