"Sense l'ajuda dels espanyols, Pablo seguiria al corredor de la mort"

Tanya Quiñones, la dona de Pablo Ibar, es mostra esperançada davant el nou judici que afronta el seu marit

zentauroepp1532470 pablo ibar170603211947

zentauroepp1532470 pablo ibar170603211947 / ELOY GUERRERO

3
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia
Ricardo Mir de Francia

Periodista

ver +

La desgràcia té a vegades un anvers dolç. I Tanya Quiñones ho sap molt bé. La nit dels assassinats pels quals Pablo Ibar va ser condemnat al corredor de la mort, la van passar junts a casa seva. Van dormir al mateix llit, segons segueix mantenint ella. La seva relació no era més que una cosa incipient, però el secret compartit del que realment va succeir aquella nit del 1994 els va acabar unint. De ser la seva coartada, Tanya va passar a ser la seva confident i després la seva dona. Des d’aleshores han passat gairebé 20 anys, dos fills i una condemna a mort revocada el 2016. Tanya, infermera de 39 anys, mai s’ha rendit.

–Pablo va sortir del corredor de la mort fa gairebé un any, ¿com està?

–Ahir es va complir un any des de l’última vegada que ens vam poder tocar. Està sent molt difícil. Al corredor el podia anar a veure els caps de setmana, a vegades podíem fer-nos petons i tenir una mica d’intimitat. Ara no es permet el contacte físic. No sabem quan començarà el judici ni quan podrem tornar a abraçar-nos.

–¿Està esperançat?

–Sens dubte, no pot ser d’una altra manera, però la por no ha desaparegut. Sabent com actua l’Estat, el que estan disposats a fer per mantenir la gent a la presó, és difícil treure’s la por de sobre. La gent és avui més conscient que la policia també comet errors, però no era així quan se’l va condemnar per primera vegada, el 1994. Recordo que, llavors, un membre del jurat va dir que la policia mai menteix, mai s’equivoca. Per sort, les coses avui han canviat. Amb tot el que hem demostrat, Pablo fa molt de temps que hauria de ser lliure. Seth Peñalver, a qui es va acusar d’estar amb Pablo aquella nit, va ser exonerat. És una bogeria que Peñalver sigui lliure i Pablo segueixi tancat.

–¿Com s’ho ha fet per mantenir el seny tots aquests anys?

–Sap que és innocent, que no va cometre el crim i, per aquest motiu, mai ha deixat de lluitar per la seva vida. Vull pensar que, si hagués estat en la seva posició, jo tampoc m’hauria rendit, però és molt difícil perquè pots perdre el cap en qualsevol moment. Estàs apartat del món, de les coses essencials de la vida. Hi ajuda que cada cap de setmana la família l’hagi anat a veure. Aquells dissabtes li permetien escapar una estona de la realitat de la presó. Durant sis hores podia ser normal. A més, jo sempre m’he esforçat, a més, a mantenir el seu optimisme. Quan està deprimit, li recordo que hi ha coses per les quals estar agraït.

–¿Què ha sigut més difícil: el corredor de la mort o la presó del comtat, que és un entorn més insegur?

–Per increïble que pugui sonar, el corredor és potser més fàcil de gestionar. Allà tenia la seva pròpia cel·la amb bany, tenia privacitat, la seva pròpia televisió, un ventilador. Ara no té res d’això. Comparteix cel·la i ha de veure la televisió a la sala comunal, els guardes controlen el comandament. Tampoc es permet el contacte físic en les visites.

–L’Associació contra la Pena de Mort Pablo Ibar ha llançat una campanya de crowfunding per ajudar-lo en el nou judici. ¿Què li vol dir a la població espanyola?

–Ho he dit moltes vegades, és increïble el que han fet per ajudar i mantenir-lo esperançat. No sé si són conscients de com ha sigut de fonamental el seu suport. El sistema penal als EUA és molt diferent de l’espanyol. Aquí tot és difícil i molt car. Si la gent i les institucions espanyoles no ens haguessin ajudat, Pablo seguiria al corredor de la mort.

Notícies relacionades

–¿Què és el primer que vol fer Pablo si queda lliure?

–Marxar a viure a Espanya. Volem agrair-ho a la gent, encara que mai podrem tornar-los el deute que hem contret amb ells. Tornar a casa. 

Temes:

Estats Units