¿Per què són les xarxes socials tan importants per a un adolescent?

La comunitat internet és la manera que tenen els joves d'avui per relacionar-se entre si

¿Per què són les xarxes socials tan importants per a un adolescent?
2
Es llegeix en minuts
Carmen Jané
Carmen Jané

Redactora

Especialista en Periodista especialitzada en tecnologia, continguts digitals i elearning. Escric des de Última Hora.

ver +
María Jesús Ibáñez
María Jesús Ibáñez

Periodista

ver +

És normal que les seves vides girin al voltant de la tecnologia. Els adolescents d’avui no només són natius digitals, són també la primera generació que ha vist, des de sempre, un mòbil en mans dels seus pares, que ha tingut ordinadors a la seva disposició a casa i al col·legi i que ara, a l’institut, no és estrany que treballin habitualment a l’aula amb tauletes i portàtils.

I com que tot es precipita i s’aguditza en l’adolescència, aquella etapa de transició de la dependència a la independència en la relació amb els pares, de revolució hormonal i necessitat d’establir una identitat personal pròpia, no és estrany que la comunitat internet s’hagi convertit en la manera més important de relacionar-se amb els seus iguals. 

«¿Oi que quan només hi havia telèfons fixos i televisió, els adolescents també hi passaven hores? Doncs ara és el mateix amb les xarxes socials», constata el psiquiatre Juan Carlos Pascual, que treballa amb joves en les unitats de Trastorn Límit de la Personalitat i d’Addiccions Comportamentals de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

És lògic que els guiï l’afany de fer el que fa tothom. «Des que és petit, per a un nen és important tenir les joguines de moda o veure les pel·lícules i les sèries de les quals parla la classe», assenyala Amalia Gordóvil, professora de Psicologia a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i membre del Centre GRAT, especialitzat en psicologia i educació. Doncs això també passa amb les tauletes i els mòbils. 

L’adolescència (que arriba cada vegada més aviat i cada vegada és més duradora) ha sigut sempre una etapa madurativa difícil, un període d’incertesa (per als fills i també per als pares). Les amistats amb gent de la mateixa edat són la prioritat i els lligams amb els pares s’afluixen. «Estan en una edat en què ja poden entendre que els seus pares tenen una responsabilitat sobre ells, que tenen potestat per saber amb qui es relacionen», afegeix el doctor Pascual. 

El mòbil o la tauleta han de tenir les seves limitacions, «com quan els pares els posaven als seus fills una hora de tornada a casa, si sortien de nit». «Ara cal deixar-los clar quanta estona poden fer servir els dispositius entre setmana –és raonable, per exemple, mitja hora al dia, sempre després d’haver fet els deures o les tasques que tinguin assignades, és clar– i on han de fer, si pot ser a la vista dels adults», prossegueix Pascual.

«I si no es respecten aquestes normes, l’adolescent sempre ha de tenir present que existeix la possibilitat que li acabin confiscant el mòbil», indica l’especialista. Encara que també poden utilitzar-se com un reforç en positiu, «com una recompensa o un premi valuós per a ells». 

Notícies relacionades