Mor el periodista Carles Capdevila

Carles Capdevila ha mort aquest dijous als 51 anys després de lluitar contra un càncer de còlon. El periodista i escriptor va plantar cara a la malaltia des del primer moment i va deixar la direcció del diari 'Ara' per lluitar contra el càncer. Capdevila va ser director del diari català durant cinc anys, des de la seva fundació, però la seva trajectòria va molt més enllà del periodisme. 

Al llarg de la seva carrera va destacar per la innovació en els formats periodístics. També pel "gran sentit de l'ètica i de la dignitat", tal com va destacar el jurat del Premi Nacional de Comunicació que va rebre el 2016. Capdevila va dedicar els últims dies a fer visibles els "herois anònims que es dediquen a cuidar altres persones", com les infermeres i els metges, i havia publicat recentment el llibre 'La vida que aprenc' (Arcàdia), un dels més venuts de l'últim Sant Jordi.

Nascut a Hostalets de Balenyà el 13 d'agost de 1965 i llicenciat en Filosofia i Lletres, va fer els seus primers passos professionals a Ràdio Pista i el diari 'Avui'.

VA TREBALLAR EN PREMSA, RÀDIO I TELEVISIÓ 

Va treballar en premsa, ràdio i televisió i va ser col·laborador d'EL PERIÓDICO i de l''Sport' i d''El 9 Nou'. En ràdio va dirigir i va presentar el programa 'Eduqueu les criatures' (Catalunya Ràdio) i va col·laborar en el programa 'Hoy per hoy' de la cadena SER i també amb 'Minoria absoluta' (RAC1).

El seu interès per tractar l'educació en els mitjans de comunicació el va portar a dirigir i presentar el programa 'Qui els va parir!' (2008) de TV-3. Però la seva trajectòria en televisió va començar amb 'Malalts de Tele', amb Toni Soler, i amb 'Set de notícies' (2000).

Com a escriptor, la seva obra més recent és 'Entendre el món', on manté converses amb una desena de pensadors contemporanis. El seu primer llibre va ser 'Nova York a la catalana' (1996), seguit de 'Criatura i companyia' (1999), amb el qual va obtenir el premi Pere Quart d'humor i sàtira.

També va ser autor de 'Jo vull ser famós' (2002) i d''Alguna Pregunta Més: Antologia de 10 anys de disbarats' i com a membre del col·lectiu literari Germans Miranda va escriure contes a 'El Barça o la vida', 'Tocats d'amor' i 'Adéu Pujol'. També és autor d'Educar millor', onze converses amb personalitats del món de l'educació, i 'La vida que aprenc', un resum de els seus últims articles.

Notícies relacionades

Carles Capdevila, un guia únic per al difícil art d'educar

El fill del fuster

Durant la guerra del Golf va impulsar el 'Diari de la Pau' amb un grup de periodistes. Entre el 1992 i el 1994, es va mudar amb la seva dona, també periodista, Eva Piquer, a Nova York, on va ser corresponsal per a revistes i mitjans esportius i va escriure el citat llibre 'Nova York a la catalana'.