Les famílies denuncien freqüents embarassos de menors tutelades per la Generalitat

Les famílies de menors tutelades per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) qüestionen el sistema de protecció de la Generalitat pels embarassos que es produeixen en les incomptables fugues d’alguns centres de protecció en els quals estan ingressades quan les retiren a les seves famílies.

La Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, de qui depèn la DGAIA, té contractades places en almenys dues residències on van a parar les joves mares i els seus nadons. «Aquest fet no fa més que provar que els embarassos són habituals», afirmen els educadors. L’Administració autonòmica té prop de 7.000 menors tutelats, segons dades de finals de març.

Les escapades que, segons treballadors dels centres, es produeixen «dia sí i dia també», acaben sovint en gestacions no desitjades, ja que «són gairebé nenes i al ser tan vulnerables acaben enganyades vivint en llocs on, a vegades, es produeixen abusos», expliquen les mateixes fonts. Els embarassos han provocat que ja hi hagi tuteles intergeneracionals: mares tutelades i nadons tutelats per l’Administració.

FORTS DOLORS 

En una d’aquestes residències, la fundació Maria Raventòs de Barcelona, han ingressat D., de 15 anys, amb el seu nadó, i I., també menor, amb la seva petita. En tots dos casos, les famílies denuncien que no els van avisar dels embarassos. D. va iniciar la gestació als 14 anys. El 9 de maig a Y. , la mare de D., li van comunicar per telèfon que la seva filla estava ingressada en un hospital. La noia havia insistit perquè la veiés un metge perquè tenia forts dolors. Amb l’ensurt al cos la va anar a veure i allà li van comunicar: «Acaba de ser àvia», relata l’oncle avi Cristian Romera. Els noms apareixen amb inicials per protegir les menors.

El familiar encara no surt de la seva estupefacció: «Més de 60 persones estaven en contacte amb ella i ningú es va adonar de res». Explica que la menor va deixar de fer esport i com qeu gairebé no es va engreixar, tots van atribuir l’augment de pes a la falta d’activitat esportiva. Per estrany que sembli D., que viu en centres des dels 5 anys i que ha protagonitzat almenys 16 fugues, tampoc va ser conscient del seu embaràs. «És molt jove», argumenta el seu oncle.

Els educadors expliquen que en alguns centres de menors, gestionats amb criteris religiosos, les adolescents triguen a reconèixer que tindran un nadó perquè «tenen por que les expulsin». La conselleria dona una altra versió: «No parlem de casos concrets per protecció dels drets dels nens. Quan es produeix una situació com aquesta es treballa i s’acompanya la menor perquè ho comuniqui als seus pares». Aquesta explicació, per escrit, no ha pogut ser comparada amb el director general de la DGAIA, Ricard Calvo, malgrat la insistència d’aquest diari. Els responsables del centre Natzareth de Barcelona, on residia la menor quan es va quedar embarassada, tampoc han volgut donar la seva opinió. «La Generalitat no els permet fer declaracions», afirmen fonts coneixedores del cas.

«AMOR DE MARE» 

Cristian Romera, professor en un col·legi públic de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), denuncia que la seva neboda D. no ha comptat amb cap suport psicològic per acceptar la seva maternitat. «Nosaltres li hem donat tot el nostre suport i vam demanar a l’Administració que ens deixessin portar a casa nostra la mare i el nadó», diu Romera. I afegeix: «Li diuen que doni el nen en adopció, que això seria amor de mare». Ara a la família li han assignat dues hores setmanals de visita per a veure la mare i una hora al mes per visitar al petit.

El cas d’I. té moltes similituds amb el de D. Al seu tieta Y. li van explicar que la seva neboda estava embarassada 15 dies abans de donar a llum. «Abans d’aquell embaràs ella li havia explicat a la seva mare que havia tingut un avortament», relata. Les dues menors han transmès la seva por a la família: «Hem de portar-nos bé perquè no ens retirin el nadó». El temor que donin els petits en adopció inquieta els denunciants.

Notícies relacionades

Trets a l'aire de la policia en un centre de menors tutelats per la Generalitat

Revés judicial a la Generalitat per la retirada de dos menors a la seva mare

O. B., ha tingut més sort que les famílies de D. i d’I. Ella es va assabentar a temps que la seva filla, N., tutelada per la Generalitat, esperava un nadó: «Estàvem en el termini límit que permet la llei de l’avortament». Ella s’havia fugat del centre en múltiples ocasions, de fet encara no ha tornat després de gairebé mig any d’haver abandonat el recinte. Després de l’avortament, N. va anar a casa de la seva mare per recuperar-se però, explica la progenitora, «l’endemà van venir els Mossos d’Esquadra a casa meva i se la van portar». En centres religiosos les adolescents han denunciat que com a mètode anticonceptiu se’ls recomana l’abstinència.

DENÚNCIES SINDICALS 

La UGT i la CGT han denunciat en múltiples ocasions els problemes dels tres tipus de centres de menors: els públics, els privats i els de gestió delegada, en els quals l’equipament és propietat de l’Administració. Del centenar d’establiments, només entre el 10% i el 15% són públics. La resta els gestionen cooperatives, fundacions, associacions sense ànim de lucre i ordes religiosos. La falta de personal, la mobilitat de la plantilla, les agressions, la sobresaturació i la barreja de xavals de diferent tipologia i edat són algunes queixes sindicals. Als centres que no són públics s’hi afegeixen els baixos salaris.