Debat sobre una complicació ginecològica

Espanya diu 'no' a la baixa menstrual

Els partits polítics veuen riscos a l'hora d'imitar Itàlia i promoure un permís per a treballadores amb regles doloroses

Les afectades i els metges especialitzats coincideixen que hi ha necessitats més urgents per ajudar aquestes dones

jgblanco38482396 18 5 2017 mujer con dolores menstruales foto 123170518131554

jgblanco38482396 18 5 2017 mujer con dolores menstruales foto 123170518131554

3
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Fa algunes setmanes, Itàlia va copar desenes de titulars a l’anunciar que es podria convertir en el primer país occidental a regular un permís laboral remunerat de tres dies per a les treballadores que pateixin forts dolors durant la menstruació i comptin amb un aval mèdic, seguint l’estela d’algunes empreses a l’avantguarda i de les baixes existents des de fa anys en països com el Japó, Corea del Sud i Indonèsia.

A Espanya, no obstant, la situació és a anys llum, tenint en compte que els partits polítics dubten a l’hora de promoure un permís que podria desincentivar la contractació de dones. A més, associacions d’afectades i metges especialitzats consideren que, abans d’aquesta mesura, la sanitat espanyola hauria de posar-se les piles per millorar l’atenció a les malaltes que pateixen dismenorrea (regles doloroses) o síndrome premenstrual.

Per exemple, el PP considera que primer s’hauria de fixar des de l’àmbit sanitari i jurídic quin és el concepte de menstruació dolorosa i després arribar a «un acord mínim amb agents socials i empresarials perquè, en cap cas, pogués ser una mesura que perjudiqués laboralment el col·lectiu femení», en paraules del vicesecretari de sectorial, Javier Maroto.

IMPACTE EN LA CONTRACTACIÓ

C’s comparteix que s’hauria d’estudiar l’impacte en la contractació. «No tenim una postura definida, és una cosa que s’ha d’analitzar; si la dona està incapacitada per treballar, cal reconèixer aquest dret, però sense minvar els drets de totes», assenyala la portaveu d’igualtat, Patricia Reyes.

Més receptius es mostren al PSOE i a Podem. Ángela Rodríguez, del partit morat, tem que el permís es converteixi en un «obstacle més» per a les treballadores, però tot i així considera que toca als partits «reflexionar, analitzar i esquivar» les dificultats per plantejar «la millor solució com més aviat millor».

També els socialistes estan oberts a estudiar com s’ha d’articular la baixa, de la mà de les afectades i l’àmbit mèdic. «És evident que hem d’analitzar la situació i provar de donar una resposta a les dones que pateixen aquesta malaltia tan dolorosa», assevera Ángeles Álvarez.

Un dels problemes per imitar Itàlia és que a Espanya no hi ha estadístiques fiables de quantes dones pateixen dismenorrea. Els professionals afirmen que la menstruació no ha de fer mal, almenys no un dolor fort. Si aquest apareix pot estar provocat per malalties com l’endometriosi (creixement del teixit endometrial fora de l’úter) o la síndrome premenstrual (ampli rang de símptomes emocionals o físics que es presenten uns dies abans del cicle). En el primer cas el pateixen al voltant del 10% de les dones en edat fèrtil i en el segon podria ascendir fins al 30%.

SENSE DADES

Tampoc hi ha dades sobre les treballadores que necessiten periòdicament baixes a causa de la menstruació. El doctor Francisco Carmona, de l’Hospital Clínic, un dels grans especialistes en endometriosi, calcula que les afectades per aquest trastorn perden unes 11 hores setmanals, tenint en compte que no es rendeix igual amb dolor i que moltes han de marxar a casa quan no aguanten més. Per aquest motiu, ell sí que és partidari que es «reguli d’alguna manera» que aquestes es puguin absentar de la feina. «La societat hauria d’acceptar que una dona que no va a la feina no és perquè faci comèdia, sinó perquè està malalta», assevera.

La coordinadora de la dona de la societat de metges d’atenció primària (Semergen), Ana Rosa Jurado, també opina que hauria d’existir un «debat» i recorda que l’«aval científic» l’aporta la medicina, que limitaria i justificaria la incapacitat. Les associacions d’afectades, per la seva part, recolzen qualsevol mesura que millori la qualitat de vida de les afectades, però Eugenia Guillén, presidenta del col·lectiu estatal ADAEC, recorda que hi ha coses prioritàries. Coincideix amb aquesta opinió Cristina Gurruchaga, de l’agrupació catalana, que aventura que si les malaltes tinguessin una adequada atenció mèdica, «potser no necessitarien la baixa».

Notícies relacionades

La seva reflexió es basa en el fet que, segons reconeix el mateix Ministeri de Sanitat, s’han descrit demores de més de 10 anys entre l’aparició dels símptomes i el diagnòstic definitiu. I els mals s’arriben a mitigar molt amb una medicació adequada.

És per això que les pacients –i també el doctor Carmona– demanen que es millori la formació dels metges, es creïn unitats multidisciplinàries i s’investiguin les causes i la possible cura de la malaltia.