Anar al contingut
¿A qui pertany el futbol? Manipulacions, apostes i fons d'inversió

¿A qui pertany el futbol? Manipulacions, apostes i fons d'inversió

José Luis Pérez Triviño

Si l'aficionat tingués la certesa que els partits s'arreglen, l'efecte seria similar al que produeix en els nens saber que els Reis són els pares

Espanya és diferent en molts sentits. Un d'ells, la persecució dels tripijocs en els partits. A Itàlia, Alemanya, Anglaterra i altres lligues, s'han destapat escandalosos casos de frau de resultats que han acabat en condemnes sancions esportives exemplars. A Espanya, fins al moment, cap. Només recentment s'ha intervingut en l'assumpte. Però no per part de totes les institucions esportives. La Lliga de Futbol Professional està molt preocupada per l'assumpte i porta un temps dedicant esforços en l'erradicació de qualsevol ombra de corrupció que pugui afectar el futbol professional. Perquè aquest és el seu àmbit d'actuació, aquell en què es mouen enormes quantitats econòmiques i on la preservació de la puresa de la competició és d'interès esportiu però també econòmic. Si l'aficionat corrent tingués la certesa que els resultats dels partits de la Lliga estiguessin manipulats, l'efecte seria similar al que produeix en els nens el coneixement que els Reis d'Orient són els pares. Es perdria la màgia. Però també es devaluarien els drets de retransmissió televisiva, la venda de samarretes o el valor dels drets d'imatge. Adeu al negoci.

MÉS ENLLÀ DELS MALETINS

Però ¿què passa en el futbol no professional, aquell que depèn de la Reial Federació Espanyola de Futbol? Que hi ha molta menys vigilància. Així s'explica el recent escàndol del resultat en el partit entre el FC Barcelona B i l'Eldenc corresponent a la Segona Divisió B. Ara bé, el problema dels tripijocs té en l'actualitat aspectes nous que agreugen la seva amenaça respecte a la que hi havia fa uns quants anys amb els famosos maletins a final de temporada. Sense cap dubte, perviu el principal al·licient perquè uns futbolistes es deixin "comprar": l'obtenció de beneficis econòmics. I aquests són substancials en les categories modestes, ja que els salaris que reben els jugadors són molt inferiors als dels grans equips de la Lliga professional de manera que són més fàcilment subornables. Encara que sembli sorprenent, un jugador de Segona B o de Tercera pot ser temptat amb l'obtenció de quantitats ínfimes, però que per a ells són prou suculentes.

L'Eldenc i altres clubs 
petits cauen en mans de
no se sap qui. Els fons no persegueixen el bé del club
o els seus jugadors. Persegueixen rendiment econòmic a curt termini

Però el problema dels partits comprats té una nova dimensió amb la progressiva mercantilització del futbol: l'aparició de les apostes i dels fons d'inversió. En l'actualitat, les apostes no tan sols giren al voltant del resultat final d'un partit. S'aposta i, per tant, són objecte d'eventual manipulació, els gols que es marcaran a la primera part, els córners que es produeixen en cada enfrontament, la quantitat de faltes, etc. I a mesura que els diferents campionats de futbol van arribant a la fase final de la temporada augmenten les quantitats invertides, i per tant, els al·licients per corrompre's. No és estrany, per això, que siguin les mateixes cases d'apostes les interessades que es persegueixi els tramposos.

JUGADORS COM A MERCADERIA

Juntament amb les apostes, un altre factor que està distorsionant la integritat de la competició i fins i tot el mateix sentit dels clubs de futbol són els fons d'inversió. Això és el que ha passat en el cas de l'Eldenc i altres clubs petits que en nom de la supervivència estan caient en mans de no se sap qui. Però el que sí que se sap és que els fons no persegueixen el bé del club o dels seus jugadors. Són empreses que persegueixen rendiments econòmics i a curt termini, de manera que no dubten a instrumentalitzar els clubs modestos per donar sortida a les quantitats invertides en els jugadors, a qui solen convertir en mera mercaderia a l'espera d'un futurible agent o club comprador.