Anar al contingut

Totes les escoles catalanes hauran de tenir una comissió 'antibullying' abans de tres anys

La Generalitat va un pas més enllà de la proposta del ministeri de dotar cada col·legi d'un cap de convivència

L'ordre d'Ensenyament afecta des de guarderies fins a instituts, tant públics com privats

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / BARCELONA

Totes les escoles catalanes hauran de tenir una comissió 'antibullying' abans de tres anys

DANNY CAMINAL

Tots els centres educatius de Catalunya, des de les guarderies fins als instituts de secundària, hauran de presentar en un termini màxim de tres anys un pla de convivència, que inclourà la creació d'una comissió que proposi mesures de prevenció i que actuï per a la resolució dels conflictes i els casos de 'bullying' que es produeixin en aquest col·legi. La mesura forma part d'una resolució de la Conselleria d'Ensenyament, publicada divendres passat al 'Diari Oficial de la Generalitat', que incumbeix tant les escoles públiques com les privades.

L'ordre de la consellera Meritxell Ruiz va un pas més enllà del pla estratègic que el Ministeri d'Educació presentarà dijous que ve als consellers autonòmics del ram, en què proposa implantar una nova figura del mediador o cap de convivència. Es tractarà, en aquest cas, d'un professor que es dedicarà a aquesta funció en exclusiva i al qual estudiants, pares i professors podran recórrer si sorgeix qualsevol problema a l'escola.

ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT

Aquesta mateixa tasca és la que, segons recull l'ordre d'Ensenyament, durà a terme a les escoles catalanes una comissió, i el mateix centre en determinarà l'organització, el funcionament i l'elecció. "Les mesures i les actuacions previstes en el projecte de convivència han de respondre i adaptar-se a les necessitats i a la realitat de cada centre", assenyala la conselleria. 

El pla de la Generalitat, diu la resolució de la consellera Ruiz, ha de contemplar iniciatives amb caràcter preventiuaccions d'intervenció i mesures organitzatives i de gestió del centre. "Per donar continuïtat i coherència educativa a les accions proposades en el projecte, convé preveure tres àmbits d'actuació: el centre, l'aula i l'entorn", prossegueix la resolució d'Ensenyament.

ELS PLANS DEL MINISTERI

El pla estratègic que el ministre Íñigo Méndez de Vigo posarà dijous sobre la taula de la Conferència Sectorial d'Educació és, en paraules del seu departament, el primer d'aquestes dimensions que es posa en marxa a nivell estatal. El seu punt de partida és el projecte (ampliat i corregit) que el Consell de Ministres va aprovar el gener del 2016, promogut per l'exministre José Ignacio Wert després de la mort del professor Abel Martínez a mans de un alumne a l'institut Joan Fuster de Barcelona. 

Una de les primeres mesures posades en pràctica d'aquest projecte va ser la creació d'un telèfon antiassetjament escolar, el 900018018, que només en els primers dos mesos de funcionament va detectar gairebé 2.000 casos d'abusos, o el que és el mateix, al voltant de 33 situacions de 'bullying' diàries.

La previsió del ministeri és que el mediador 'antibullying', a més de treballar en tasques de sensibilització, garanteixi el compliment del protocol de detecció i intervenció en casos de violència, un projecte amb 75 mesures per combatre el 'bullying' i fomentar el respecte a les escoles. 

CASOS DE BONES PRÀCTIQUES

La comissió de convivència és un element ja present en la majoria de les 1.700 escoles que han desenvolupat plans per reduir la conflictivitat i l'assetjament escolar. "Nosaltres vam arribar a la conclusió, després d'anys d'experiència, que una de les claus és abordar els incidents immediatament, per això la nostra comissió de convivència es reuneix diàriament, al final de la jornada", explica Anna Pérez, cap d'estudis de l'institut escola Sant Adrià de Besòs i responsable d'aquest servei escolar. Hi arriben alumnes, "tant per ser amonestats com per ser felicitats", derivats pels professors o per voluntat pròpia.

"A l'acabar les classes, els professors anoten, en unes carpetes que ja tenim preparades per a això, si hi ha hagut alguna incidència", detalla Pérez. I quan la comissió de convivència detecta algun fet poc habitual --"encara que només sigui que un alumne comença, per causes desconegudes, a adormir-se o a desconnectar de la classe, per exemple-- o si registra algun incident greu, l'estudiant és citat per tractar el tema. "Allà intentem anar a l'arrel del problema, descobrir què els passa, perquè moltes vegades el problema ve de fora de l'àmbit escolar", indica la mediadora. "I no només aborde, temes relacionats amb conflictes o indisciplines; a vegades, també donem reforços positius a alumnes que ens consta que estan fent un esforç per millorar, per exemple, en puntualitat", afirma.

Els estudiants del col·legi de primària Jaume I de Barcelona també van de 'motu proprio' al conegut a l'escola com a Punt d'Escolta. "Els nois saben que aquest és un espai en què poden explicar els seus problemes i inquietuds, de manera totalment confidencial", explica Carme Pardo, responsable de l'aula, "que ha sigut habilitada com un lloc còmode, amb un sofà i una taula rodona, en què s'estimula els alumnes a parlar".

El Jaume I ha estat treballant des del 2011 en temes de millora del clima escolar. Aquest any han estrenat el Punt {d'Escolta}. "{Basta} {con que} un alumne ens deixi una nota en una bústia, especialment col·locat per a això, i jo mateixa em poso en contacte amb l'interessat", indica la mediadora, que és també professora d'Educació Física i ha cursat un màster en {'coaching}'. "Utilitzo contes, jocs o dibuixos perquè ells es soltin i expliquin què ha passat i què {les} preocupa", explica. L'experiència, afirma, "està sent molt satisfactòria".

0 Comentaris
cargando