Mor la veïna de Matadepera símbol de la lluita juvenil contra el càncer

Quan fa un any i mig, més o menys, Mireia Camats, Andrea Martí i Alba Oliveres van presentar el seu projecte Mi compañero de viaje, una iniciativa solidària dirigida als joves malalts de càncer –com elles–, la primera acabava d’emprendre la lluita contra el seu segon tumor maligne. Va ser a mitjans del 2015. En el vídeo d’aquella jornada, disponible a internet, l’Alba li explicava al públic que la seva companya s’havia sotmès la vigília a la quarta sessió de quimioteràpia, i que tot anava bé, i que estava més al món dels sans que no pas al dels malalts. Els antecedents eren favorables: el seu primer tumor l’havia vençut dos anys abans mitjançant una cirurgia, tres sessions de quimioteràpia i 45 de radioteràpia. A l’estrada, les tres noies somreien. Es veien contentes, esperançades.

La malaltia ha acabat per derrotar la jove, que va morir divendres als 23 anys. Era, igual que les seves dues companyes d’aventura i malaltia, veïna de Matadepera (Vallès Occidental), tres noies que un dia van decidir posar en comú els seus temors, la seva experiència i, principalment, les seves ganes de lluitar. «Som de la mateixa ciutat, però el fet de patir la mateixa malaltia és el que verdaderament ens ha unit i ha fet possible la creació d’aquest projecte», diu la pàgina web de la iniciativa. «Vam tenir molta sort de trobar-nos i per aquesta mateixa raó volem trobar-vos, que us identifiqueu amb nosaltres. Quan et trobes en una situació com la nostra és complicat que la gent pugui arribar a entendre com et sents i què és el que t’està passant».

Mi compañero de viaje ha funcionat des de la seva creació com un vehicle de solidaritat que apunta en diverses direccions, per exemple com a lloc de trobada de joves malalts que volen compartir la seva experiència, o aprendre de la d’altres, o, per exemple, recollint fons per a projectes d’investigació. Treballen en estreta cooperació amb la Fundació Eric Abidal.

La mort de Camats es produeix just un mes després que es conegués la notícia de la mort de Pablo Ráez, el jove malalt de leucèmia la lluita del qual a favor de la donació de medul·la òssia li va donar certa celebritat. Tots dos van lluitar contra la malaltia més enllà del que era estrictament personal.

«Avui ens hem acomiadat de la Mireia, una pèrdua que no puc expressar amb paraules… –escriu Andrea Martí al Facebook del projecte–. Amics, familiars i coneguts et recordarem tota la vida com la gran lluitadora que eres». 

CANÇÓ I POLSERES

Mi compañero de viaje va guanyar notorietat quan va impulsar la gravació d’una cançó solidària contra el càncer, Ama la vida, en la qual van intervenir Abidal, Chenoa, Lidia Guevara, Nina Urgell i Lucas Lorén, entre d’altres. En el videoclip surten les noies cantant. Els beneficis per la venda de la cançó a internet van anar destinats a la investigació sobre sarcomes pediàtrics a l’Hospital de la Vall d’Hebron. També els que va produir la venda d’una polsera solidària, la polsera MCDV.

Notícies relacionades

El robot cirurgià fa 20 anys

Desarticulada una banda de carteristes al metro de BCN

«Si hagués d’usar només tres o quatre frases per descriure-la diria que era una dona tremendament vital –diu una persona propera–. Fins i tot en aquestes últimes setmanes que estava molt malament, que passava molt de temps sedada, quan es despertava seguia sent ella, seguia tenint aquell toc vital, i això malgrat tot el que li havien ficat al cos». «Era –continua– una persona molt afectuosa que a la vegada tenia un caràcter molt fort. La Mireia no callava les coses: si estava en desacord amb alguna cosa t’ho deia a la cara». Les exèquies de la noia van tenir lloc a Terrassa. «A l’església no hi cabia més gent». Una altra persona que la coneixia bé la recorda com una persona amb sentit de l’humor, «molt de la broma», diu. «Una mica tímida en algunes coses, però una noia molt oberta, que tenia molts amics».

GRAN SUPORT

«Tant de bo, en el seu moment, quan a mi em van diagnosticar això, hagués pogut tenir algú al costat que hagués passat pel mateix que jo, una persona jove com jo que m’ajudés. Els dubtes que tens com a jove… Poder parlar, poder solucionar-les». Ho va dir Andrea Martí el dia de la presentació i probablement resumeix millor que res el sentiment que va estar en l’origen del projecte. «Ningú està preparat per a una notícia com aquesta –van explicar a la web–. Som joves, tenim plans de futur, estudiem, treballem, tenim energia per parar el món, tota una vida al davant, però de cop… pam. Pensem que mai ens passarà a nosaltres, ens creiem invencibles, però igual que ens ha passat a nosaltres, altres joves s’han trobat en la mateixa situació».