"He viscut una pel·lícula de terror"
O. B. repassa els 18 mesos d'angoixa que ha viscut apartada del seu fills preadoptius
icoy37669159 madre degaia170314215734 /
A O. B. (Barcelona, 1970), mare dels menors T. i P., la van avisar un dia de setembre perquè anés amb els nens a l’entitat col·laboradora de la Conselleria de Treball, Afers Socials i Familíes on feien el seguiment dels nens des que els hi havien assignar set anys enrere perquè en tots els informes la van considerar una mare idònia per cuidar-los. Per convèncer-la que passés per l’entitat, li van comentar que volien saludar els nens. Tots tres acabaven d’arribar de les que serien les seves últimes vacances junts.
Va ser el principi d’un final que sembla que està pròxim a solucionar-se. Era el 8 de setembre del 2015. Ho recorda amb nitidesa perquè O. B. va rebre una bufetada virtual que encara li dol i les seqüeles de la qual perduren: «Demà portes els nens perquè els ingressin en un centre». Ho va sentir però no va assimilar l’abast de la decisió. «Jo en aquell moment vaig deixar de ser jo. Vaig passar una de tantes nits horroroses que he tingut des d’aleshores, sabent que l’endemà havia d’entregar els nens», rememora. «I vaig començar a viure una pel·lícula de terror que ha durat 18 mesos», recorda la mare acollidora i llavors en fase de preadopció.
LA CARA DELS NENS
La mare dels petits, una consultora de Recursos Humans, va fer una ullada ràpida mirada a la cara dels menors. La imatge està present amb tota la intensitat: «La nena somreia i el nen tenia aquella cara d’ensurt, d’angoixa, aquella de no entendre gens perquè l’havien fet triar entre la seva mare i la seva germana», diu. A ella, no li van comentar que evités transmetre tristor davant dels petits com s’acostuma a demanar, i denuncien les famílies, als progenitors quan van a entregar als menors que la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) dictamina que estan en situació de desemparament.
SENSE ORDRE JUDICIAL
- 150 cantaires majors de 60 anys omplen el Teatre Municipal el Jardí de Figueres amb la cantata 'A la ciutat'
- Pau impossible La guerra civil a l’Iran
- FUTBOL L’exbarcelonista Munir es va escapar de Teheran recorrent 16 hores per carretera mentre plovien míssils: «És una bogeria»
- Conflicte regional Després de la mort de l’aiatol·là Khamenei, ¿qui mana ara a l’Iran?
- Escalada a l’Orient Mitjà i energia El conflicte entre els EUA i l’Iran reobre el fantasma del petroli a 80 dòlars i vaticina una obertura defensiva a les borses